El fibló

Nova novel·la de la Sílvia Soler en la que un cop més s’endinsa en la relació familiar, l’aproximació als germans, la pèrdua dels pares, el retrobament i l’enyor d’alguns moments del passat i també un cant d’esperança en les noves generacions de la mateix família. L’autora explica que "El fibló és la metàfora de la ferida que tenim les persones que hem patit una pèrdua" i així és, a partir de la pèrdua d’una persona estimada en aquest cas primer la mare i després el pare, hi ha tot un devessall de records i vivències íntimes algunes compartides d’altres que et recorden a les persones absents i també a les relacions col·lectives que ell o ella com a protagonistes han tingut la resta.

Sílvia Soler i Guasch (Figueres, 1961) és periodista. Ha escrit la col·lecció de contes Arriben els ocells de nit (1985) i les novel·les El centre exacte de la nit (1992), El son dels volcans (Columna, 1998), L'arbre de Judes (Columna, 2001), 39+1, L'edat en què una dona sap que l'home de la seva vida és ella mateixa (Columna, 2005) i 39+1+1, enamorar-se és fàcil si saps com (Columna, 2007). Sílvia és coautora de l'obra Ramblejar (1992), un viatge a través de la història de les rambles de Barcelona. Amb la seva novel·la Mira'm als ulls va guanyar el premi Fiter i Rossell el 2003. Amb Petons de diumenge (Columna, 2008) va guanyar el premi Prudenci Bertrana 2008. La seva novel·la més recent, Una família fora de sèrie (Columna, 2010; la butxaca, 2012). L'autora col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació catalans.

La narració comença quan una de les protagonista, la Laura, passa per una situació difícil amb el trencament de la relació que manté des de fa anys amb el seu company. En mig de la situació de desconcert en que viu per una situació que ni estava prevista ni creia haver de viure-la mai rep la notícia de la mort del seu pare que la colpeix. El pare és una figura important en la seva vida i la dels seus germans malgrat la distància, o fins i tot indiferència, que sempre havia mostrat cap els seus fills.

Després de l’enterrament coneixen que la casa familiar d’Alella els correspon en herència, la casa familiar on ells han crescut i per tant hi ha el records d‘infantesa, de moment agradables i també del record i absència de la mare.

La reflexió que es fa la Laura sobre la casa és prou significativa: “Era possible que aquella casa, a la qual havíem anat a parar els meus germans i jo arrossegant l’ànima i que havíem trobat tan deteriorada, com un espectre del que un dia havia estat... era possible que guardés l’ànima de les coses bones del passat que s’esborrava, l’essència dels anys lluminosos, que ens connectés amb un batec latent que encara érem a temps de recuperar?”

Els tres germans, l’Ignasi, la Judit i la Laura, que és qui fa la narració de la història es troben doncs propietaris de la casa familiar. La decisió que acaben prenent és el de arranjar-la i després vendre-la. La casa està francament deteriorada i calen forces obres. Però els tres germans prenen una decisió sorprenent, anar a viure-hi mentre hi ha les obres. L’Ignasi a punt del trencament del seu matrimoni, la Laura amb la fase de dol per la seva separació i la Judith embarassada però sense seguretat de compartir la seva vida amb el pare del seu fill. Els tres germans tenen vinculacions amb professions artístiques sembla que seguint l’estela del seu pare que era un conegut i afamat autor teatral Sebastià Sureda. L’Ignasi promotor teatral però mai va rebre cap mena de suport del pare que li retreia que fes teatre “comercial”, la Laura és ja una reconeguda novel·lista però tampoc ha rebut mai el reconeixement per part del pare i la Judith actriu que comença a despuntar sense però cap mena d’afalac per part del pare.

Aquesta relació paterno-filial ha marcat la vida dels tres germans que ja van viure la mort de la mare de manera accidental i tràgica en el jardí de la casa per la picada d’un abella i encara els va separar més del pare que es va tancar en sí mateix sobretot per la pèrdua de la persona que estimava. Quan els fill vagin fent  descobertes de la historia familiar veuran i coneixeran que la història entre els pares tampoc era una bassa d’oli i era el que semblava des de fora.

Amb aquesta situació emocional els fills s’instal·len a la casa d’Alella i els acompanyarà la Margot la germana del pare que fa molts anys viu a França, els germans coneixeran que aquesta absència es deu també a una discussió amb el seu pare fruit de que en una obra de teatre va explicar una situació familiar amagada fins el moment el  suïcidi de l’avi dels germans Sureda.

Van passant els dies, cada germà en la seva circumstàncies, amb la seva vida, amb el seu neguit i sobretot amb els records que la casa els posa al davant. La Laura s’encarrega de la feina de seleccionar la biblioteca del seu pare per saber quins volum volen quedar-se o bé donar a una biblioteca. La biblioteca familiar portarà sorpreses, descobriments importants de la vida familiar i una fotografia més clara de la vida del pare.

De la visualització dels llibres de la biblioteca s’adona que hi ha quatre aspectes –els mateixos amb que te els llibres classificats- que han estat claus en la vida del pare, la família, el penediment, el suïcidi i l’adulteri...

Elements claus per descobrir les històries familiars més ocultes i desconegudes.

La convivència a la casa reforça els llaços entre els germans, les dificultats de la convivències, els records de la seva infantesa i les revelacions que es van fent consoliden de nou una relació estreta que els temps havia anat fent disminuir.

La història familiar amb els vincles d’estimació, els secrets que expliquen part de les relacions familiars, el descobriment novament de la relació entre els germans fonamenta un excel·lent i sensible narració, molt ben escrita, sobre els vincles d’estima i respecte.

El fibló
Sílvia Soler
Col·lecció clàssica
Columna Edicions
Barcelona, febrer del 2019