Dels auxiliars administratius als càrrecs de confiança

Tradicionalment en les administracions públiques i privades s’ha practicat una discriminació negativa pel que fa als llocs de treball.  Quan es necessita una persona que faci les feines de tècnic el que s’acostuma a fer en un 40% dels casos es buscar una persona amb el perfil adequat però a qui se li fa un contracte d’una categoria inferior. Evidentment l’empresa s’estalviarà uns quants diners en aquesta persona perquè cobrarà menys quantitat de la que li pertocaria si estes adequada a la seva categoria. Aquesta és una de les estratègies del mercat per abaratir l’apartat de personal. Un altre tema ja és la durada del contracte o la versió màgica del contracte d’obra i servei que pot durar com a molt 3 anys. Després està el món de les empreses de treball temporal que també pot donar molt de si.

A l’igual que passa en les empreses privades, en les administracions públiques es practica la mateixa política per rebaixar uns diners la partida de pressupost que després podran fer servir per campanyes d’intoxicació informativa municipal dient que aquí tot és molt bonic i molt maco. Una practica que pot funcionar els primers mesos, però amb el pas del temps acostuma a generar una lectura totalment oposada a la seva intenció inicial i més amb les xarxes socials.

Durant molts anys s’ha practicat aquesta política en moltes administracions. La porta d’entrada ha estat per molta gent la tasca d’auxiliars administratius, però en realitat la feina que feien en la majoria de casos eren d’administratius i algun cop fins i tot hi havia tècnics mal pagats

La feina típica d’un auxiliar administratiu no va gaire més enllà de fer fotocòpies, introduir dades i agafar el telèfon. Avui en dia massa administracions practiquen aquesta política, només cal veure el temari i les proves que han de passar aquests auxiliars de l’administració per entrar al seu lloc i cobrar en el millor dels casos 1.000 euros i fent des del primer dia una feina molt superior a la seva categoria.

Per altra banda, tenim els càrrecs de confiança que també formen part del nostre paisatge laboral. Són persones que no han de justificar cap formació ni experiència i en la majoria dels casos tenen accés a la informació rellevant que es mou dins un consistori. Treballadors que pel seu nom indica només han de respondre per la seva confiança amb la persona que els ha escollit. Aquests aprofitats de l’amistat d’alguna persona o de favors prestats  fàcilment cobren el doble com  a mínim que un auxiliar administratiu i no tenen cap responsabilitat directa sinó que respon el seu protector polític.

Arreglar l’administració privada és una cosa de resultats econòmics a final de mes o d’any perquè evidentment si la cosa no funciona, al final l’invent ha de tancar, però en l’administració pública podem duplicar el deute sobre pressupost anual de l’administració en qüestió i no passa gaire gran cosa. El problema de tot plegat és que en comptes de tenir tècnics en el consistori s’han de contractar de fora i aquesta política els resulta molt més cara que no pas tenir una plantilla potent de tècnics en el consistori on es podria pagar perfectament els professionals que realitzen tasques de categoria superior, però cobren el mínim marcat. Algun dia potser s’arreglarà, però amb els secretaris i interventors interins que tenim a tot arreu que tenen el luxe de fer de tribunal quan força ells no hi han passat mai, ho tenim molt negre.