Petit París

El comissari Polo, protagonista d’altres novel·les de Justo Navarro, «Gran Granada», i definit pel seu autor com: Como un funcionario modélico en cualquier régimen al que sirva, condecorado por Alfonso XIII, por la República y por Franco, es decir, un egocéntrico inteligente, un superviviente nato, con estudios de ingeniero de telecomunicaciones”, arriba a París el març del 1943 a la recerca d’una persona que va estafar a un conegut seu. Polo doncs viatja amb la missió privada –no pot dir que no a qui li encarrega- de trobar l'or presumptament robat a un industrial granadí. Com si fos un senyal, la seva arribada coincideix amb l'assassinat –algun d’ells es vol fer passar per un suïcidi o accident- de tres persones pròximes. Un ambient enrarit envolta al perspicaç policia i es veu  embolicat en una nociva teranyina que l’atraparà.   

Polo arriba en el moment en que es comença a tòrcer la idea de que els Alemanys guanyaran la guerra, al nord d’Africa els anglesos comencen a recuperar terreny, i el mariscal Von Paulus ha capitulat a Stalingrado i s’intueix que ben aviat el americans desembarcaran a Europa.

No és un bon moment doncs per treballar amb la policia francesa o amb la mateixa Gestapo. El viatge a París li sembla fàcil, arribar localitzar a la persona fugida i marxar. Però tot es complica –sinó, no hi hauria novel·la- i ja se sap que en temps de guerra la feina més fàcil pot arribar a esdevenir la més complicada i això és el que passa, tot plegat es complica i Polo és arrossegat a un teranyina de fets, assassinats i especulacions que el porten a haver d’investigar contra la seva voluntat. 

Justo Navarro Velilla va néixer a Granada, Espanya, al 1953. Va estudiar Filologia Romànica. És un reconegut traductor, entre els autors que ha traduït destaquen Paul Auster, Jorge Luis Borges, T. S. Eliot, Scott Fitzgerald, Michael Ondatjee, Ben Rice, Virginia Woolf, Pere Gimferrer i Joan Perucho.

Ha publicat dos llibres de poemes, Els nedadors (1985) i Un aviador preveu la seva mort (1986), i les novel·les El doble del doble (1988), Germana mort (1990), Accidents íntims (1990), La casa del pare (1994), L'ànima del controlador aeri (2000) i F. (Anagrama, 2003). 
Va escriure per al compositor José Luis Turina i la companyia La Fura dels Baus el llibret de l'òpera D.Q. El Quixot a Barcelona, que va inaugurar la temporada 2000-2001 del Liceu de Barcelona.

Navarro va guanyar en 1986 el Premi de la Crítica de poesia castellana per Un aviador preveu la seva mort. En 1990 també va guanyar amb Accidents íntims el Premi Herralde de Novel·la, concedit per l'Editorial Anagrama a una novel·la inèdita en llengua castellana, i en 1994 va guanyar el Premi Andalusia de la Crítica amb la seva novel·la La casa del pare. Des de 2003, és membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Granada.

Així doncs el protagonista, el comissari Polo arriba a París amb la feina que en principi sembla fàcil i irrellevant que és trobar a qui va fer desaparèixer l’or de l’empresari espanyol. Quan hi arriba li diuen que l’home en qüestió sota un altre nom s’ha suïcidat. Resulta que l’home en qüestió forma part d’una “escuadra española” que es dedicava a tasques d’investigació, espionatge i afers més aviat  foscos i tèrbols....

Polo es relaciona amb col·laboradors teòricament  al servei de la diplomàcia però també molt poc fiables, a l’ombra del consolat espanyol del franquisme s’ordeixen trames força complexes i en part secretes i brutes, agents de la Gestapo, confidents que són reclutats i pagats perquè delatin als republicans espanyols refugiats a París que encara queden i viuen mig amagats, un cínic especulador d'art que espolia als jueus que busquen salconduits per poder fugir de la repressió i persecució, un lloctinent nazi amb qui Polo havia coincidit i havien mantingut una relació professional, en definitiva una gernació que viuen, -malviuen alguns i pul·lulen per un París perillós en el moment en que sembla que la guerra fa un gir i tothom ha de trobar possibles sortides de supervivència.…

Polo començarà a investigar la mort del jove que va “robar” l’or a l’industrial andalús, ajudat per un seguit de personatges, tots temptats per potser poder-se enriquir si l’or apareix, alguns que ja coneixia i altres que suposadament l’ambaixada posa a la seva disposició però més que ajudar-lo sembla que li facin la vida impossible, l'advocat Palma, gairebé un personatge fantàstic que s’ha mantingut la seva aparença de joventut i ell ho atribueix a l’acció salutífera del combinat, que ha descobert la font de la joventut en una mescla de gin, Dubonnet i amfetamines, Palma amb carnet de la Gestapo té contactes interessants i coneixement del terreny per facilitar les coses a Polo, sobresurt també l‘Alodia Dolz, heroïna de la Croada nacional, agent de la Cinquena Columna, que va sobreviure a tres anys de les activitats clandestines i heroiques al Madrid dominats pels “rojos”: “Si llavors no l'havien matat, ja no la matarien mai.” i que ara sota l’aparença de portar l’administració de la legació consolar manté una doble vida i s’encarrega també de feines més aviat “delicades”.

Tot plegat un París, turbulent on els comportaments són gairebé amorals i la mentida i la manipulació són aspectes clars i necessaris per sobreviure a una situació que es veu ja com va canviant i com les adhesions als alemanys comencen a flaquejar. 

El llibre constitueix un retrat del París ocupat on tothom va a la seva i ningú és de fiar, un món basat en la por, el frau i l’engany, s’acaben barrejant tots els fets i els personatges que van sorgint al llarg de la narració. Recreació històrica per una banda i denúncia de la precarietat social per l’altra. I tot en l’escenari del començament del final de la guerra.

La novel·la està molt ben estructurada sense deixar res per lligar i alhora mostrant una realitat carregada d’enganys i d’un ordenat desordre com la mateixa vida.

Més que interessant

Petit París
Justo Navarro.
Narrativas Hispánicas 619
Anagrama
Barcelona, gener 2019