Crim de sang

Amb aquesta novel·la ambientada en la guerra civil amb trets sobrenaturals la presència de vampirs i ambients de trets gòtics Alzamora va guanyar el premi Sant Jordi. Una barreja gens fàcil de fer però amb l’excel·lent química Alzamora construeix un relat prou interessant per obtenir aquest premi.

Alzamora situa el relat en la guerra civil espanyola, la guerra fa sortir els aspectes més bons i més dolents de la condició humana. El mateix esperit de supervivència fa que les persones desenvolupin actituds que en èpoques de normalitat no desvetllarien. Per Alzamora la guerra civil “ha deixat de ser part de la història per convertir-se en la nostra mitologia moderna”

Sebastià Alzamora va néixer a Llucmajor, a l’any 1972, és un escriptor, crític literari i gestor cultural mallorquí. És membre del grup poètic anomenat Imparables que han donat una sacsejada formal i estilística en els darrers anys la poesia catalana.

Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de les Illes Balears. Va conrear la poesia com a primer treball literari i va guanyar el premi Salvador Espriu per l’aplec de poemes Rafel. Després ha seguit treballant la poesia i amb el grup dels Imparables ha publicat diverses antologies.

Sebastià Alzamora és també un dels autors de la literatura catalana més premiats, després de l’obtenció del premi Salvador Espriu que ja hem esmentat ha seguit amb:

Premi Bartomeu Rosselló-Porcel, Premi Documenta de narrativa,

Premi Ciutat de Palma per Sara i Jeremies, Premi Jocs Florals de Barcelona per El Benestar, Premi Josep Pla per La pell i la princesa, el Carles Riba per La part visible i el premi Sant Jordi, per Crim de sang.

Ha treballat també com director de la revista Cultura de la Conselleria i escriu habitualment al diari ARA i també al diari Avui.

Crim de Sang, és una novel·la en la que es creuen diversos elements narratius, per una banda la guerra civil amb la situació de les monges d’un convent de Sarrià protegides pel cap de la patrulles anarquistes, en el convent a més de les monges s’hi alberga per una banda el bisbe de Barcelona, que és una recreació novel·lada del bisbe Irurita, sobre el que recau la llegenda de que va sobreviure a la guerra tot i que no se’n va saber mai més res, i per altra banda la jove novícia que rep un estrany encàrrec per part del bisbe i també en un dels episodis més sòrdids i cruels com va ser la detenció i en el fons la mort d’un col·lectiu de germans maristes que havien pagat per la seva fugida però va derivar en una extorsió cruel per part d’alguns elements de la FAI. Aquest episodi que va ser explicat detalladament en un llibre de Miquel Mir, El preu de la traïció junt amb aquets fet un seguit de morts violentes a mans d’un vampir, que deixa desorientades les investigacions de l’inspector Muñoz, home que no vol masses complicacions però que tampoc comparteix les morts violentes i repressió de la FAI sobre els capellans, el mateix Alzamora dóna la pauta de comportament del comissari: “El comissari Muñoz està envoltat de personatges que creuen cegament en alguna cosa – maristes i revolucionaris-, i això el desborda. El fanatisme és la putrefacció de les idees.” Per acabar d’arrodonir el panorama ens trobem les dèries científiques, gairebé malaltisses, del jutge i el forense amb la construcció d’un autòmat.

Tot plegat fa que sigui una narració extraordinàriament ben lligada, tot i la dificultat que comporta en una narració fonamentada en fets sobre la guerra civil incorporar-hi vampirs, elements imaginaris i situacions més clàssiques d’altres novel·les que pretén posar de manifest les passions més baixes de la condició humana i de la vessant més sòrdida i menys acceptable dels humans. El vampir amb uns soliloquis que des de la contemplació d’una lúcida realitat intenta jugar amb els altres personatges fins a portar-los a un final espectacular.

El combat entre el bé i el mal tantes vegades invocat des de la literatura té aquí, a la novel·la Crim de sang d’Alzamora, també un paper important. I malgrat costi de creure donada la realitat que ens envolta, Alzamora acaba donant-nos la pista de que la mateixa vida acaba sobreposant-se a la realitat del mal.

Valorar del llibre la capacitat de l‘autor de portar-nos d’uns fets a uns altres amb una facilitat extraordinàries. Posant-nos en els diversos escenaris diferents sense gairebé trencar el fil narratiu.

Atrapa.

De lectura fluida creant a voltes sensacions de desassossec davant la perversitat d’algunes de les actuacions dels personatges.

Un final espectacular amb una posada en escena impressionant tanca una gran novel·la que posa de relleu la gran qualitat d’Alzamora i la seva habilitat per combinar elements imaginaris, històrics i passar-lo pel sedàs de la ficció i construir un relat impecable formalment i amb un fons de denúncia de la part més fosca de la personalitat humana.

Crim de sang
Sebastià Alzamora
Edicions 62.
Premi Sant Jordi. 2011