Gràcies, Neus! Gràcies, Glòria!

Un cop rematada la legislatura municipal 2015-2019 i mentre esperem els 100 dies del nou govern municipal voldria fer un agraïment públic a la Neus Lloveras i a la Glòria Garcia, no només per la tasca pública que han desenvolupat al front de la ciutat des de les seves respectives responsabilitats públiques, sinó, també, per haver estat conseqüents amb el que han predicat en tots els sentits. Des del compromís amb els objectius independentistes, arriscant -en especial la Neus i com tots sabem- molt més del que els càrrecs que han ocupat comportarien en legislatures menys excepcionals que la darrera, passant pel compromís amb la ciutat i acabant amb la seva retirada de la vida política municipal de primera línia. Això ho van dir quan van afrontar aquesta passada legislatura i així ho han acomplert.

Després d’haver exercit un fort lideratge polític a la ciutat i també al partit -primer CDC i després PDeCAT- han retornat a les seves tasques professionals tal i com han anat explicitant. No és que jo consideri que qui no es retira després de dues legislatures al govern caigui en un àmbit que faci sospitar en alguna potencial irregularitat inevitable. No és ben bé això perquè jo realment no ho penso i un altre dia en podem parlar. Però sí que està bé i està ben vist decidir que dedicaràs un temps de la teva vida a la cosa pública i si es donen les circumstàncies fer-ho, i fer-ho bé. És sà plantejar-ho així i, sobretot, complir-ho. Dona confiança als ciutadans. Potser l’alcaldessa Lloveras ha fet allò que la desitjada Llei Electoral -que no tenim encara- hauria de recollir: un temps limitat d’exercici del mateix càrrec públic. Jo crec que l’alcaldessa Lloveras passarà a la història de la ciutat per haver-la rescatat -sense renúncies dels serveis bàsics- del pou on va anar a parar el 2011. Recordem que es va parlar d’un ajuntament en “fallida tècnica” i es va haver de fer front, no només a una ferotge crisi que afectava tothom, sinó que també a un forat negre de 15M d’euros de despesa no pressupostada, que encara estem tapant. Després van anar arribant -i els va assumir- altres reptes de país...  Però l’alcaldessa Lloveras, trobant en cada moment les complicitats necessàries d’altres grups polítics dels consistoris que ha anat presidint -sempre en minoria-, ha sabut aprovar 7 pressupostos dels vuit anys d’alcaldia que ha exercit. I així ha mantingut, si més no, una certa normalitat en el dia a dia de la ciutat en uns anys molt difícils, immersos en una ferotge crisi i en situació de “fallida” de l’ajuntament. I  mentre tant calia liderar, també des de Vilanova i la Geltrú, el moviment independentista que, tal com resen els resultats electorals, és majoritari a la ciutat.

És clar que tot això ho ha fet amb el seu equip. Amb la Blanca Albà i el Joan Giribet, però també, i sobretot, amb la Glòria Garcia. La Glòria ha estat aquest puntal imprescindible, aquest alter ego que hom necessita per afrontar els reptes i les immenses dificultats que la tasca de l’alcaldia i el co-lideratge de l’independentisme han exigit aquests darrers anys al municipalisme. La Glòria també ha estat conseqüent amb el que els darrers temps ha anat dient: retirada de la vida política activa en acabar el mandat municipal 2015-2019.

Espero que aquestes actituds serveixin i col·laborin per anar tornant la confiança de la ciutadania als polítics.  És per això que volia agrair a la Neus i a la Glòria -i també a la Blanca i al Joan-, no només la dedicació a la cosa pública que han fet intensament durant els darrers anys, sinó també, l’actitud coherent de fer el que han predicat, la qual cosa ha d’ajudar, ben segur, a retornar aquesta necessària confiança de la ciutadania a la política i, sobretot, als polítics. La democràcia és, bàsicament, una actitud.

Us desitjo el millor i tota la sort en aquesta nova etapa que enceteu. Gràcies!