Els colors de l'incendi

Pierre Lemaitre és una autor conegut i reconegut de novel·la negra però que va aconseguir un notable reconeixement amb el llibre “Ens veiem allà dalt” on Lemaitre fa un repàs de la societat francesa durant la gran guerra i els temps immediatament posteriors al conflicte. A Els colors de l’incendi reprèn la història de la família Pericourt i la narració ajuda a bastir una extraordinària excusa per escriure la història de bona part de la societat francesa en el període d’entreguerres, la situació econòmica debilitada, el creixement de la tensió amb Alemanya, la creixent simpatia cap els  moviments feixistes, una societat viva però convulsa i anticipant els conflictes que arribarien. En mig d’aquest entorn Lemaitre ordeix una trama de revenja i/o justícia segons es miri d’una jove contra aquells que la van perjudicar i trair la seva confiança de manera brutal.

Pierre Lemaitre va néixer a París, escriptor i guionista ha treballat impartint classes de literatura a col·lectius específics. És autor de novel·les negres que han estat molt premiades i també molt populars. Ha estat guardonat en diverses ocasions per aquestes novel·les, com el Le Point o el Livre de Poche. Ha estat traduït a diversos idiomes i la seva obra Cadres Noirs va ser adaptada al cine en 2012. Pierre Lemaître és un escriptor i guionista francès, conegut per les seves novel·les de gènere negre i criminal. Abans de dedicar-se a la literatura de ficció i a la creació de guions per a cinema i televisió, va passar molts anys exercint la psicologia i l'ensenyament per a adults, especialment de literatura nord-americana i francesa, anàlisi literària i cultura general. Amb Irene va obtenir el premi Cognac a la millor primera novel·la de l'any 2006.

Posteriorment, ha escrit altres tres novel·les: Vestit de núvia que va merèixer diversos premis i que ha suposat el seu major èxit fins al moment, Cadres noirs i Alex, segon lliurament d'una prevista tetralogia sobre el comissari Camille Verhoeven de la que ja hem vits Irene i ara Rosy & John.

Les seves obres han estat traduïdes a tretze idiomes i tres d'elles estan en procés d'adaptació al cinema. En 2014 va rebre el premi Goncourt per la seva novel·la Ens veiem allà a dalt.

La novel·la comença amb el funeral del banquer Marcel Péricourt és gairebé un funeral d’estat. Tot París hi assisteix. Ha de presidir el seguici funerari de la Madeleine la seva filla cridada a heretar tot l’imperi financer del pare. Però les coses no són com esperen la gent que hi ha a l’enterrament, el fill de la Madeleine amb un acció inesperada, tràgica per ell i la seva família no sols espatlla el funeral sinó que situa a la mare en un estat desesperat.

Estem al febrer del 1917 el marit de la Madeleine esta empresonat per una seguit de d’estafes comeses durant la immediata postguerra, ella el rebutja i viu amb el seu pare i amb el fill que encara està en edat infantil.

La Madeleine amb la mort del pare haurà d’assumir la càrrega de la gestió del banc i dels nombrosos interessos que té la família. Péricourt per això està assistida per un seguit de personatges entre els que destaquen, la seva dama de companyia –tot i que està assimilada a una minyona- la Leonce amb qui l’uneix una bona amistat i l’intercanvi de confidències, André Delcourt que és una aspirant a escriptor i amant ocasional de la Madeleine i que, gràcies a ella troba lloc com a columnista en un diari de París, és també el preceptor del fill de la Madeleine, Paul, té unes ambicions polítiques i periodístiques molt notables. L’oncle de la Madeleine el Charles Péricourt diputat que viu a expenses de la fortuna del seu germà que és qui paga les campanyes electorals i completa aquest grup de personatges que envolten a la Madeleine en Gustave Joubert, l’administrador i home fort del banc Pericourt i que en algun moment havia estat pretendent de la Madeleine.

Aquest quatre personatges per diverses raons i interessos es confabulen contra la Madeleine i després de maniobrar de manera deshonesta, barroera i abusiva aconsegueixen arruïnar-la i quedar-se amb tots els seus bens.

Madeleine s’adona de la realitat, passa d’una situació de privilegi a una situació de precarietat i gairebé pobresa, ha de vetllar pel seu fill impossibilitat i també ha de trobar el mecanisme de la supervivència. Madeleine doncs s’enforteix per necessitat i planeja resituar-se i planeja una minuciosa revenja amb la mateixa capacitat de simulació i manipulació de la que ha sigut víctima.

S’alia amb una antic ajudant del seu marit i executa una planificada actuació que no deixa cap element sense lligar. Aconsegueix recuperar el seu estatus i enfonsar a aquells que van destrossar-la econòmicament i vivencialment. Tot això en un marc en que Europa comença a encendre’s, l’incendi comença a intuir-se, els debats a França sobre la seva relació amb Alemanya, l’ascens de Hitler al poder i també com tot plegat va prenent un caire perillós que arribarà al gran desastre de la guerra mundial. Personatges molt ben descrit i amb papers importants en la trama, el fill Paul i la seva relació amb una cantant d’òpera que planta cara al nazisme...

Una brillant construcció narrativa que lliga amb la reflexió amb la seva peculiar ironia sobre la història de la França d’entreguerres  

Aquest és el segon llibre de la trilogia que va començar amb Ens veurem allà dalt, cal esperar la tercera que ben segur seguirà els passos d’una narració extraordinàriament ben escrita i que es llegeix molt i molt bé.

Els colors de l'incendi
Pierre Lemaitre
Editorial Bromera
Col. L’Eclèctica 200
Alzira 2019