La novela de la costa Azul

Interessant llibre que l’autor titula com a novel·la però que en realitat és un autèntic collage d’idees, personatges, paisatges i la intersecció entre ells. El llibre esdevé una extensa i ben ordida trama coral on hi participen multitud de personatges que van ser els intel·lectuals d’ençà el final del segle XIX fins a la postguerra europea del 45. Novel·listes, assagistes, poetes, músics, pintors, escultors actrius... tots plegats conformen una nòmina de noms emmarcats en la Costa Azul i en els seus pobles. Alguns hi viuen bé, còmodament instal·lats, altres traslladen la seva pobresa o  precarietat econòmica i a voltes de salut d’un cantó a l’altre. De poble en poble fins a trobar un lloc per romandre i poder viure intensament la seva vida, el paisatge i també un clima benèvols a vegades i en altres esventat pel mistral que bufa amb força durant llargues jornades.

Giuseppe Scaraffia va néixer a Torí al 1950. Es va doctorar en Filosofia amb una tesi sobre la idea de felicitat en Diderot i actualment és professor de Literatura francesa en la Universitat de la Sapienza de Roma. Els seus suggeridors assajos transiten sempre, de manera feliç, entre l'erudició i la divulgació: entre altres, La donna fatale (1987), Il mantello di Casanova (1989), Miti minori (1995), Gli ultimi dandies (2002), Diccionari del dandi (Machado Llibres, 2009) o Senyores de la nit. Històries de prostitutes, artistes i escriptors (Machado Llibres, 2015). Perifèrica va publicar en 2015 un dels seus llibres més coneguts i elogiats, Els grans plaers.

El llibre esdevé la crònica d’un lloc que al llarg del temps ha esdevingut un element mític com a territori d’acollida de personatges d’un cert relleu en el món de les arts. Dos eixos mouen el relat per una banda l’espai físic, el paisatge, els pobles. La història comença al poble de Menton just al costat de la frontera italiana amb la presència a l’any 1760 de Giacomo Casanova i acaba a Grau–du-roy amb la presència d’Ernest Hemingway. Tot l’arc de la Costa Blava des de la frontera italiana i Marsella van desfilant i en cada un dels pobles en que el narrador fa aturada s’hi barregen els més diversos personatges que donen vida i color a una costa que amb els seus elements paisatgístics i climàtics emblemàtics que després seguirà essent un indret d’atractiu turístic però que perdrà aquest element paradigmàtic de “refugi” d’artistes i escriptors. 

El llistat de personatges que al llarg de temps van passant pels espais de la Costa Blava és espectacular des del punt de vista de la seva influència en el món cultural: Per citar-ne alguns: De Antón Chéjov a Stefan Zweig, de Scott i Zelda Fitzgerald a Coco Chanel; passant per Guy de Maupassant, Friedrich Nietzsche, Pablo Picasso, Ànima Mahler, Aldous Huxley, Katherine Mansfield, Walter Benjamin, Anaïs Nin, Somerset Maugham, Valdimir Nabokov, Jean Cocteau, Georges Simenon. Françoise Sagan, Brigitte Bardot, Simone de Beavoir i altres que fan estada a la Costa Blava, alguns cercant la tranquil·litat creativa, altres fugin de deutes i persecucions, i a partir de l‘entrada dels alemanys a la segona guerra mundial molts cerquen la possibilitat d’acostar-se a rutes de fugida i també a consolats i zones d’espai neutral o amic per intentar escapolir-se de les batudes que feia la Gestapo o la policia francesa de la França de Petain.

Cada un i una amb la seva història, la situació personal però tots amb múltiples relacions, a vida relaxada, trobades en que també hi pul·lulaven aristòcrates tronats i una noblesa que havia perdut bona part del poder i la influència als vells imperis d’Europa. Tota aquesta amalgama de diversitat formen un panorama excel·lent per bastir una història en que retens les impressions que els personatges van traient de la Costa Blava i com pot influir damunt d’ells i elles a voltes és un tonificant per emprendre de nou la seva obra i en altres fer-los entrar en fases de descans creatiu fer obrir el sentits a tants estímuls naturals i humans que hi havia a la Costa Blava en aquells moments.

Tot plegat una pel·lícula que es va movent al llarg del temps, dels personatges múltiples i diversos que van introduint-se a l’escena i el marc incomparable d’una Costa Blava quan encara no hi havia l’allau de turisme malgrat que ja s’apuntava la possibilitat de que esdevingués una zona mítica del turisme mundial. L’elecció per part d’una llarga llista d’intel·lectuals de tots els àmbits va ser un reclam per les classes acomodades que amb el pas del temps van convertir aquella costa plena de pescadors i petits horts amb els pobles poc coneguts en una zona carregada de residències estivals adotzenades i sense cap mena d’interès. L’escriptor Georges Simenon, amb la seva facilitat descriptiva, va retratar a la perfecció quina era en la seva època la Costa Blava: «Un llarg bulevard que comença a Cannes i acaba en Menton; un bulevard de seixanta quilòmetres flanquejat per viles, casinos i luxosos hotels»

Avui tot i que sense la presència potser de tants artistes a la Costa Blava continua essent un lloc de residència estival de gran  reconeixement per part dels artistes i escriptors que potser no cerquen tant en un nou “despertar” el procés creatiu com d’exhibir-se sabent que seran seguits pels periodistes i paparazzis.

Llibre interessant, de lectura pausada, està molt ben estructurat i l’estil dinàmic ajuda a fer-lo un testimoni de diverses èpoques amb protagonistes molt diversos.

Molt recomanable 

La novela de la costa Azul
Giuseppe Scaraffia
Editorial Periférica 138
Cáceres, març 2019