Ple municipal explicat per a il·lusos

No fa gaires setmanes en aquest mateix espai vaig manifestar la meva queixa perquè a l’Ajuntament del Vendrell et demanaven el DNI per entrar a una sala de plens que fa dies que ha quedat obsoleta on només hi caben 25 persones. Un fet peculiar com tantes altres tenim al Vendrell, però clar com diuen els manaires de torn el perill terrorista és molt alt i hem d’estar a l’aguait no sigui que tinguem una sorpresa en aquest horari de sobretaula. Deixem la ciència ficció per als polítics i càrrecs de confiança i anem a fer cinc cèntims d’un dels plens més llargs dels darrers que portem a casa nostra. La història va començar a les sis de la tarda i es va perllongar fins més enllà de la una de la nit, amb una parada tècnica oficial al mig.

En aquest ple ordinari amb precs i preguntes hi havia 22 punts. Llavors si analitzem els diferents punts podem veure una mica com estava distribuït. Els 10 primers eren de tràmit, entre justificar les actualitzacions d’aquesta legislatura fluida amb un toc de Consell Comarcal i dues gotes de ROM que encara tenim pendent fer el debat sobre l’estat de la nació vendrellenca des del 2012 amb un intent frustrat al final de la passada legislatura, per un presumpte error de procediment que el va fer anar per terra.

Després ve un del clàssics que cada cop està més present als plenaris com és la modificació de crèdit pertinent fruit d’un control i previsió envejables de les finances municipals que molt a sovint s’han de retocar per posar a cada cistell allò que li correspon.

Tot seguit tenim el punt estrella del plenari com són les ordenances fiscals que és el que afecta a la gent i a la seva butxaca. Evidentment com sempre hem estat bones persones el preu del servei no reflecteix el seu cost real. Llavors s’ha de pujar per compensar. Tot i aquesta pujada al meu poble, Albinyana, paguen quasi el doble i no passa res. Aquí al Vendrell si no arribem d’aquí es treu d’allà i tots contents.

Aquesta sàvia política és una de les causes que la vila vagi arribar a estar dalt de tot dels municipis endeutats juntament amb altres despropòsits polítics.

Després tenim un altre punt que pot donar molt de si i que és important en el calendari anual com triar les festes del municipi. Ja portem uns anyets que ho celebrem tot per la festa major i a la Fira del Pilar no li donem cap dia. És una manera d’entendre l’actualitat vendrellenca.

A partir d’aquí i abans de passar a la part més interessant del ple com és precs i preguntes que a falta del Per què? que ha desaparegut sense esquela ni similar de la web de la tele local és el més semblant que tenim avui en dia. A més, després a casa ho veus quan ho vols i no cal que estiguis a les tantes de la nit mirant com juguen al tennis i al postureig els uns i els altres.

Hi ha un seguit de temes que jo no sé pas perquè surten en forma de moció als plenaris. No serà que al Vendrell no hi ha temes pendents més interessants per debatre en un ple que no pas coses que ni ens van ni ens vénen i que al final i el més trist de tot tothom ja sap com quedarà. En aquesta legislatura uniformada i uniforme al final el que s’imposa és el simple vot de qualitat de l’alcalde que ve a ser com un 15% més que la resta de companys amb dedicació exclusiva.

Evidentment es pot parlar de l’aire que respirem i del medi ambient, però hi ha altres temes que poden donar molt més de si com On posem el mercat els divendres ara que fem obres? A quina hora apaguem i encenem l’enllumenat públic del Vendrell ? Què posem darrera l’església en aquella trona que va quedar després del plataner tallat? Posem o traiem els plataners de fireta de la plaça Vella que sembla un joc infantil? Quines són els carrers i les voreres del Vendrell que necessiten urgentment obres de millora?

Idees per recuperar el concurs literari Sant Jordi ? On aparcaran els cotxes quan funcioni el CAP del Botafoc?  Ferm la moció versió 22 de l’ampliació del pàrquing de l’hospital del Vendrell. Aprovem per plenari el protocol de festa major que es va aprovar només per decret. Regulació dels comptadors solidaris d’aigua. Moltes altres històries més properes que no pas el que passa Sant Marçal- Cal Vies. Un ple de dues hores hagués estat més que suficient per resoldre el problemes més propers del municipi, sobre la resta que cada administració faci el seu i nosaltres no som ningú per dir a la resta que han de fer i viceversa. A més s’ha demostrar mil vegades que no ens fan cap cas.