25N cada dia

Torna, de nou, el 25N i tenim nous escenaris, noves i velles cares, nous i vells pactes, noves i velles lleis buides de contingut, d'intenció i de recursos.

La història està plena d'opressions, explotacions, i dominació. Qualsevol de totes aquestes violències van dirigides multiplicades a les dones, tan sols, pel fet d'haver estat etiquetades com a tal. Basant-se en una creada i molt real desigualtat de poder se'ns oprimeix, se'ns explota, se'ns pretén dominar, ens discriminen, ens maltracten, ens violen, i ens assassinen. Les institucions estan a anys llum d'arribar aconseguir les reivindicacions del moviment feminista i per tant d’erradicar aquestes violències contra les dones.

Parlem de violències, sí, violències en plural. La lluita per les confusions en el discurs i les adaptacions de l'ús de "Violència domèstica, masclista, de gènere, o contra les dones ..." amb el principal objectiu d’assimilar la violència, de forma exclusiva, a l’àmbit familiar. El marc normatiu actual encara que parteix de la perspectiva de l'anàlisi de gènere, fa una reducció al camp de la violència només en l'àmbit domèstic i de la parella o exparella. Això succeeix perquè el poder patriarcal es veu atacat, la masculinitat hegemònica vulnerada, de manera que s'exerceix amb més virulència des de les institucions i els òrgans judicials, amb el dret que creuen posseir. Un exemple el tenim en la diferència de les xifres oficials de dones mortes i les xifres no oficials de dones assassinades. Seguim sense adoptar a nivell jurídic el «feminicidi» com a definició de l'assassinat de dones per part dels homes, pel fet de ser dones.

Les violències patriarcals ens afecten de diferents formes depenent de les nostres circumstàncies o situacions a la vida. Per aquest motiu,  per a que les polítiques públiques siguin efectives i inclusives, és necessari incorporar de l'opressió dins d'un context d’interseccionalitat. Això és, que existeixen diferents formes d'opressió o discriminació com la pobresa, les dificultat que imposa la societat a les persones amb diversitat funcional, el racisme, etnicitat, per nacionalitat o orientació sexual.

A més, s'hauria de posar més interès en els protocols d'atenció, per posar en evidència la revictimització de les dones ‘víctimes’ pel concepte que s'adopta a la llei de violència de gènere, ja que les polítiques universalistes només poden atendre les dones que entren en el patró institucionalitzat de dona víctima. Per exemple, la necessitat d'una denúncia com a pas obligatori per accedir als recursos estatals i a la protecció deixa tota la responsabilitat en mans de la dona (com a subjecte individual) i com a única estratègia per sortir de la violència, i com per una altra banda se la culpabilitza per treure la denúncia o per haver estat assassinada sense haver posat cap denúncia.

Les diferents posicions socials de totes i tots nosaltres estan travessades per múltiples realitats, això pot ser que faci que haguem acceptat com a veritats algunes afirmacions que culpabilitzen a les víctimes perquè simplement ens facin la vida més senzilla a algunes i alguns, o pot ser perquè la realitat és massa atroç i si acceptéssim aquesta realitat no podríem continuar mirant a una altra banda, i reconèixer en definitiva que la responsabilitat és de totes i tots, de tota la societat. No ens enganyem tractant les violències masclistes com un problema de dones. Aspirem a construir una societat on hi hagi lloc per a les mil maneres de ser, de desitjar i d'estar en aquest món. No som propietat de ningú, no som millors ni pitjors, som lliures -volem ser lliures-, i tenim dret a existir sense por. No acceptem més el dir que és abús quan és violació.

Podríem parlar hores de dades i de fets, de com fer front a aquesta realitat des de l'arrel, però la veritat és que aquesta lluita està encara al carrer. No som ni més valentes, ni més solidàries que les nostres predecessores, però alguna cosa ha canviat. Les noves tecnologies i l'accés a la informació ens ha obert una enorme oportunitat. Aquesta forma de vida com la coneixem arribarà a la seva fi, i per  això necessitem a tota la societat lluitant per erradicar aquesta xacra del nostre entorn. Un altre 25N el moviment feminista ha donat una resposta contundent, forta i multitudinària. Els propers 364 dies, siguis on siguis, facis el que facis, i siguis qui siguis, forma part activa en la lluita contra las violències masclistes, fent que el 25N sigui cada dia. No permetis els acudits masclistes, no siguis còmplice de l’assetjament al carrer, no comparteixes fotos vexatòries de dones o nenes.

Perquè totes juntes som i serem més fortes!.

Ester Franco Siles, regidora de SOM VNG i activista feminista
Maria Piedad Espitia Molina, tècnica de feminisme de SOM VNG i activista feminista