'La batalla de Occidente'

Nova recreació de la història, de fets transcendents de la història, de la mà d’Èric Vuillard. Ens va atrapar amb la seva primera incursió “L’ordre del dia” en la que feia una radiografia de com es va gestar la segona guerra mundial des dels despatxos dels poderosos, del gran capital alemany, va seguir amb “14 de juliol” una versió de la presa de la Bastilla des de la perspectiva de la gent corrent del París de la revolució i ara torna a situar-nos en un moment cabdal de la història Europea, la primera guerra mundial, guerra que va canviar el mapa de l’Europa del XIX i va generar un nou concepte  de la guerra.

Amb la seva peculiar manera de situar-se en la història donant veu als que habitualment no en tenen, Vuillard es situa en els camps de batalla de l’any 1914.

Éric Vuillard és nascut a Lió en 1968, és escriptor i cineasta. Entre els seus llarg metratges destaquen Mateo Falcone i L’homme qui marxi, que van obtenir un excel·lent acolliment després de les seves presentacions en el Torino Film Festival. Igualment és autor de les novel·les Conquistadors, La bataille d’Occident i Congo, per les quals va obtenir, respectivament, el Premi Ignatius J. Reilly, el Premi Franz Hessel i el Premi Valery Larbaud. La seva última novel·la, Tristesa de la Terra, ha estat unànimement aclamada a França, on va ser finalista del Premi Goncourt. Premi que ha guanyat ara amb “L’ordre del dia”

Éric Vuillard ha generat un altre tipus de novel·la històrica. No forma part d'aquest encreuament entre reconstrucció del passat posant-hi els personatges i posant-hi la necessària dosi de ficció que lligui amb la  pròpia experiència de l'autor, però tampoc executa la seva narració sense posar-hi part de ficció.

Amb la seva anterior novel·la arribada a Espanya, Tristesa a la terra, ja havia demostrat un potent interès literari en la història i una forma pròpia de narrar-la. Amb la breu i intensa L'ordre del dia guanyadora del Goncourt, certifica la seva aposta amb èxit.

Éric Vuillard (Lió, 1968) és autor, entre altres obres, de Conquistadors (2009), que va obtenir el premi Ignatius J. Reilly 2010.

També ha merescut el premi Franz Hessel2012 i el Valery-*Larbaud 2013 per La bataille d’Occident (2013) i Congo (2012), i el premi Joseph Kessel 2015 per Tristesa de la terra (2014). L'ordre del dia, obra mereixedora del prestigiós Premi Goncourt 2017, que narra d'una manera trepidant i inèdita les bambolines de l'ascens d'Hitler al poder, va merèixer l'aplaudiment dels lectors i de la crítica. En l'apassionant 14 de juliol (premi Alexandre-Vialatte 2017) narra amb passió el dia de la presa de la Bastilla, el cèlebre 14 de juliol de 1789. Ara torna amb una crònica de com el 1914 es va convertir en un infern

El conflicte mundial de l’any 1914 va esdevenir un conflicte brutal, el segle XX començava amb una evident tensió entre les grans potències. Alemanya i França es miraven de reüll i només va faltar la mort d’un arxiduc austríac per començar una confrontació que va implicar a molts països que en principi res tenien a veure amb el conflicte inicial. Va ser una guerra on es van experimentar per primer cop amb armes que s’allunyaven del conegut fins el moment, la motorització d’elements bèl·lics, l’ús de la guerra química i la ineficaç guerra de trinxeres que va mantenir l’escenari d’una guerra estancat al llarg de mesos que va acabar dessagnant Europa i que va significar el final dels grans imperis i uns canvis evidents en el mapa polític europeu. I per si fos poc en mig de la guerra es va produir la Revolució Russa que va afegir encara més divisió entre els països.

Éric Vuillard ens explica a mena de narracions capitulars escenaris diferents que acaben concorren en els camps de batalla i de mort de molts i molts joves que pensaven encarar el segle XX de manera ben diferent de com van acabar havent-ho de fer, agafant les armes i combatent a un enemic sense que ben bé en sabessin les causes.

Tot arranca a Sarajevo amb l’assassinat de l’arxiduc Francesc Ferran a mans del serbi afiliat al grup Jove Bòsnia Gavrilo Princip.  Va ser la gota que va fer sobreeixir el got. A partir d’aquí comencen les declaracions de guerra i Alemanya que havia esta preparant per un possible conflicte armat es veu amb la capacitat d’atacar, aquets cop amb voluntat de conquista total sobre França, però en el decurs de les operacions acaba també involucrant altres països que per activa o per passiva s’hi veuen implicats i acabarà essent una confrontació Mundial. L’assassinat de l’hereu austrohongarès ja gairebé deixa de ser la causa i la geopolítica predomina en els transcurs de la conflagració.

Vuillard ens va ensenyant el que passa en diversos indrets, com es produeix l’atemptat, el camps de batalla, els camps de presoners, el camí de les Dames a la batalla de Somme, la vida i la mort a les trinxeres. Tot això a través d’alguns dels seus protagonistes dels que expliquen la seva circumstàncies personals i com s’emmarca en el global dels combats o com algunes accions són claus pel desenvolupament de les batalles. Tot plegat fet des d’una minuciosa recreació dels fets i dels escenaris fruit d’un ampli estudi dels moments i dels protagonistes.

El paper del governs en la guerra, com es mou el diner, com l’entrada d’alemanya no és gens improvisada sinó que hi ha un pla meticulosament preparat per l’estrateg Schlieffen, que gairebé, pas  a pas, minut per minut té dissenyat el pla per entrar i conquerir França. I les tropes ho fan sense cap mena d’escrúpol i en el seu avenç fan caure Bèlgica que no hi tenia res a veure. Com els francesos amb el mariscal Jofre al capdavant entren en escena quan semblaven derrotats són capaços d’avançar tot el que havien retrocedit. Fins a guanyar la guerra i doblegar els alemanys

El drama de les trinxeres, la carn de canó en que s’han convertit els soldats no són res més que conseqüència dels interessos econòmics i polítics dels qui des de lluny, sense patir els efectes directes mouen el tauler de la guerra.

En definitiva una anàlisi del moment i de la història extraordinària. Europa entra a la modernitat amb més de 10 milions de morts i perquè com diu l’autor les seves tomes s’assemblin.

Llibre més que interessant i esclaridor i altament crític amb el paper de sempre dels grans capialts i dels grans negocis.

La batalla de Occidente
Éric Vuillard
Col Andanzas 952
Tusquets Editores / Edicions 62
Barcelona, octubre 2019