Parlem de la immersió lingüística

Si els actors no fossin sospitosos d’actuar per interessos demoscòpics ens els prendríem amb més naturalitat, n’estic segur. Però que en el moment de la desfeta de Ciutadans sigui el PSC qui obre la caixa dels trons de la llengua a l’escola sembla un procediment de pesca d’arrossegament. Com que en públic catalanista hi tenim poc o res a guanyar, li tirem la canya als espanyolistes enervats i al mateix temps li fotem un altre cop de colze al rival polític, a veure si el fem fora ja del quadrilàter. Bé, han estat ràpids, han olorat la sang i s’hi han llençat sense complexos.

No obstant, hauríem de reconèixer que la immersió, de fet, no funciona. Els alumnes no parlen català al pati, ni a la classe. En les situacions informals ara mateix tenim la batalla perduda. La llengua de comunicació amb els professors fluctua, però, per motius d’utilitat pràctica, quan l’alumne és castellanoparlant, el més normal és que se li parli en castellà. Youtube i tik-tok són castellans estrictes, també ho són netflix i HBO. El canal súper 3, privat d’inversions, perd audiència a marxes dobles, el més vist dels infantils a Catalunya és Clan, castellà sense desconnexions. Hem aconseguit que s’entengui, es llegeixi per obligació i s’escrigui gairebé tan malament com el castellà, però si perdem la batalla per l’ús, podem donar el català per mort igual com el llatí o l’indoeuropeu.

Per tant, refiar-se del model actual és molt perillós, temerari. Entenc que es defensi, però no tanquem els ulls a les evidències. No rutlla, li cal una sotragada. En aquest sentit, i si aconseguim fer abstracció dels interessos electoralistes, -ho sé, és demanar molt- la proposta socialista podria ser debatuda i estudiada amb més seriositat i no senzillament despatxada com un atac al “nostre” model. Al cap i a la fi, el que es diu és “flexibilitzar” segons les zones i això ja es fa, però malament. De flexibles, sense adonar-nos-en, ja en som massa. Obrir la porta a fer més castellà a Santa Eulàlia de Riuprimer i més català a l’Hospitalet no és cap ximpleria ni cap atac a la llengua. Seguir com si res em sembla molt més perillós.

L’altra via seria aprofundir en la immersió, però recordem que hi ha sentències que avalen el dret dels alumnes a estudiar en castellà. Sentències amb arguments molt semblants als que s’esgrimien quan es demanava el català a l’escola ara ja fa molts anys. Per defensar eficaçment la llengua catalana, hem de fer regulacions que atreguin, que contagiïn el català sobretot als qui no el parlen, no que els allunyin. Si la llengua fos vista com una arma política o com una marca essencialista estaríem en el camí segur de la desaparició.