La carta cerrada

Aquest llibre acaba amb una nota que crec que és fonamental per endinsar-se en la reflexió que comporta la seva lectura. Acaba amb les següents paraules “.. Fue Pirandello quien nos aconsejó mirar al mundo a través de los ojos de los muertos que amamos. Marcel Cohen comparó los libros con los juguetes que damos a los niños….” Aquesta nota té un enorme sentit en el desenvolupament de la història i amb la trama que aquesta conté.

El llibre és la mirada de tota una vida a través d’una mare i el seu fill que, amb l’alternança d’aquesta visió i la interpretació dels fets, dóna una visió confrontada del recorregut vital dels personatges. Recorregut que està farcit dels més contraposats sentiments i de les vivències més dures. L’amor, la passió, el desamor, la violència, el cercar la pau, les fugides impossibles. En fi, fets i pensaments que mouen els fils de la narració, com fils dels destí mouen la pròpia vida.

L’autor Gustavo Martín Garzo és un escriptor espanyol, va iniciar estudis d'Enginyeria a Madrid, que va canviar pels de Filosofia i Lletres, que va concloure especialitzant-se en Psicologia, i exercint com a psicòleg clínic a Valladolid.

Martín Garzo va publicar per primera vegada en 1986, i és codirector de la revista literària Un àngel més. Col·labora de manera habitual en periòdics de difusió nacional. L'any 1994, va obtenir el Premi Nacional de Narrativa, i en 1999, el premi Nadal de Novel·la. En 2010 es va fer amb el Premi Ciutat de Torrevella, dotat amb 360 000 euros, gràcies a la seva novel·la Tan prop de l'aire.

De la seva obra caldria destacar títols com Les històries de Marta i Fernando, El llenguatge de les fonts i el ja esmentat, Tan prop de l'aire. Autor de narrativa i assaig té una extensa obra novel·lística que l’ha convertit en un dels autors més prestigiosos de la literatura espanyola contemporània, així mateix ha estat guardonat amb diversos premis. Ha obtingut també diversos premis per la seva producció periodística.

Carta cerrada és una novel·la i en ella s’explica la història familiar i fonamentalment els records que mare i fill tenen de la història compartida. La protagonista és una jove carregada d’il·lusions que s’enamora d’un policia amb uns comportaments tèrbols però no exempt d’encant que fan que la jove decideix casar-se amb ell i viure una vida feliç. La mort accidental -la causa es descobreix gairebé al final de la narració- del fill petit fa que la vida familiar es trasbalsi i la protagonista entri en una espiral de depressió que l’atenalla i l’impedeix fer una vida normal. La seva recuperació i un viatge a Madrid que li permetrà trencar amb aquesta rutina i la possibilitat de deixar enrere definitivament aquest món que s’està desfent i que la mante aferrada a un passat carregat de nostàlgia i pors. En el moment de la fugida  possible deixa una carta tancada al seu fill que l’ha acompanyada fins a Madrid. La frustració del viatge final fa que la carta resti una penyora en la relació entre la mare i el seu fill.

La narració alternada de la història entre la mare i el fill permet que es desenvolupin un seguit d’històries col·laterals que ens donen una visió molt més àmplia del record dels personatges i com aquest records van entrelligats per composar el recorregut vital del nucli familiar. La mare una jove emprenedora que recorda encara la guerra civil fa el seu aprenentatge d’adulta basada entres aspectes claus, l’amor pel seu marit, malgrat aquest tingui poca correspondència a l’amor, l’estimació pel seu fill i el fet de la mort accidental de l’altre fill que ha marcat un abans i un després a la seva vida. En fets emblant descol·loca a qualsevol persona i que provoca en ella la voluntat d’allunyar-se de tot plegat però al dependència de l’altre fill frena també aquesta decisió.

La narració del fill complementa de manera fidel la història de la mare i és el fill amb els seus records d’infantesa que donen una visió més de passat, rememorant les seves sensacions, conflictes de culpabilitat respecte a la mort del germà i també dels seus amics i jocs que formen part de l’imaginari que s’ha anat construint fins arribar a explicar els seus records de la vida amb la família.

Llibre, doncs de lectura agradable malgrat la història que se’ns hi explicà elements en tots el sentits però amb resultat pot acabar esdevenint un cant a l’esperança i a l’optimisme.  

La carta cerrada
Gustavo Martín Garzo
Editorial Lumen
Barcelona, 2009