-
Negre sobre blanc, notes de lectura
-
Frederic Llopart
- Vilanova i la Geltrú
- 01-02-2020 12:20
Coberta de 'Mariela' de Yolanda Guerrero. Eix
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Extensa novel·la que alguns comentaristes han considerat una novel·la històrica malgrat l’autora no creu que la seva obra pugui considerar-se en aquest àmbit literari, de fet és el relat de la vida i les aventures de la Mariela, una jove que des de la falda de la muntanya aragonesa del Moncayo estudia per infermera i acaba recorrent Europa perseguint al que ella anomena la Bèstia, els brots de grip anomenada espanyola que van delmar la població d’Europa a principis del segle XX. En el seu decurs pel vell continent va trobant-se inserida en alguns dels moments més importants de la primera meitat del segle XX. La història és el marc on es crea la ficció del personatge de la Mariela i se la insereix en els moments claus de la història i en els llocs privilegiats des d’on pot albirar el que va passant i transcendirà després.
Yolanda Guerrero va néixer a Tolosa (França), 1962. Va estudiar Periodisme a la Universitat Complutense de Madrid i va viure gairebé dos anys a Londres, on va treballar per a l'Institut Internacional de Premsa (IPI, per les seves sigles en anglès), dedicat a la defensa de la llibertat de premsa en el món, i les seves assemblees a Buenos Aires, Montevideo, Istanbul i Berlín. En 1987 va entrar en El País i va desenvolupar la seva carrera en aquest diari fins a 2013.
Va ser sots-cap de l'edició llatinoamericana durant onze anys; va cobrir com enviada especial esdeveniments relacionats amb comerç exterior o política internacional a l'Argentina, Colòmbia, el Brasil, la Xina, Tailàndia, l'Índia, Turquia, el Japó, Taiwan i Egipte, entre altres països, i va escriure per a pràcticament totes les seccions del periòdic: Temptacions, Negocis, Domingo, El Viatger, Cultura, Societat, Economia, Internacional…
A partir de 2010, a més, va coordinar el suplement setmanal que The New York Times editava en espanyol conjuntament amb El País. Encara que encara manté algun pont actiu amb el periodisme, amb col·laboracions en Russia Beyond the Headlines i diversos mitjans internacionals, ara vol reprendre la ficció.
En 1997 va quedar finalista de l'IX Premi Ana María Matute, d'Edicions Torremozas, amb el conte El color del fum, però va esperar a 2017 per a publicar la seva primera novel·la, L'huracà i la papallona. El seu pròxim projecte consisteix a posar punt final a un llibre de relats escrits al llarg de vint anys que continua inconclús.
La Beatriz Gil Bona, després de perdre el seu lloc de treball com documentalista decideix tornar a la casa familiar de Cañada, un petit poble aragonès al peu del Moncayo. Allà la casa de la seva família, i al poble encara hi viuen alguns parents.
La Beatriz segueix amb la seva feina i troba documentació relativa a la seva besàvia, la Mariela, en uns papers que estan dipositats en una bagul on hi ha diversos objectes de la Mariela entre ells un retrat d’una dona signat pel que semblen unes xifres romanes.
La curiositat desperta l’afany d’investigació de la Beatriz i comença a investigar i va sorgint la narració de la vida de la Mariela.
La Mariela una jove que de ben petita ja s’interessa per recollir i usar les herbes que creixen a la muntanya del Moncayo. La família de la Mariela prové del poble de Trasmoz prop del monestir de Veruela d’on són foragitats sota l’acusació de bruixeria cap a la mare de la Mariela i d’ella mateixa.
S’instal·len a Cañada el poble veí i la Mariela segueix estudiant les herbes i les seves propietats curatives. Coneix un metge que va resseguint també l’herbolari propi de la contrada i les seves propietats, la Mariela li explica el seus coneixements sobre les plantes. El metge la convenç i l’ajuda a anar a Madrid a estudiar per infermera, en una escola que just ha començat els cursos i on s’hi formen un seguit de promocions d’infermeres. Just quan està estudiant es desferma una pandèmia de grip que serà coneguda com la grip “espanyola”, ella a través de les investigacions i proves amb les seves herbes aconsegueix un beuratge que alleugera les conseqüències de la malaltia i acaba curant a força gent. Ella mateixa s’infecta però aconsegueix supera la malaltia i per tant queda immunitzada.
Torna al seu poble perquè allà el seu pare també és víctima de la malaltia. Aquí segueix el seu treball amb les herbes que va collint i tractant però s’enfronta al capellà del poble que es queixa davant d’una delegació de metges que han vingut a veure el seu treball. La prudència aconsella que marxi i a partir d‘aquí té un periple llarg per l’Europa en guerra. Va a París i és acollida per l'escriptora i infermera de guerra Mary Brodin que l’ajudarà i li permetrà conèixer els cercles literaris i intel·lectuals, coneix i es relaciona amb Gertrude Stein o Alice B. Toklas, i escriptors com Apollinaire o Blaise Cendrars.
El seu neguit de persecució de la “grip” (ella l’anomena la Bèstia) la porta fins als hospitals del front de guerra a Bèlgica en plena guerra Mundial. Allà farà una feina notable amb els seus estudis i atenent als ferits.
Un cop acabada la guerra treballarà en un hospital de presoners alemanys i això la portarà a relacionar-se amb algunes infermeres alemanyes amb les que marxa fins Berlín, és en aquest camp que, manté una relació amb un artista que en farà una pintura que serà la que la Beatriz trobarà cent anys més tard. A Berlín es relaciona amb els cercles socialdemòcrates revolucionaris, coneix a Rosa Luxemburg i es testimoni de la seva mort a mans dels paramilitars que van contra la revolta dels socialdemòcrates, ha de fugir i aterra a Moscou on coneix els líders de la revolució russa. Lenin, Stalin, Alexandra Kollontai... en fi se sent partícip de la Revolució però també en veu les seves misèries i fruit d’això marxa i torna al seu lloc d’origen i es queda al monestir de Veruela just sota el Moncayo on neix la seva filla.
Una novel·la, extensa, on els valors de la solidaritat, el pacifisme i la crítica als aspectes negatius de les revolucions modernes europees, la degradació moral d’alguns del seus líders es posa damunt del text. El llibre és un homenatge a les infermeres que sense distinció de cap mena han ajudat a pal·liar els desastres de les guerres
Una novel·la on la història és fonamental per poder fer el recorregut de la Mariela.
Bona lectura
Mariela
Yolanda Guerrero
Ediciones B
Barcelona, abril 2019
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!