"No barregeu Carnaval amb política"

Ho he llegit i sentit diferents vegades. La majoria de vegades, en castellà. No barregeu el Carnaval amb la política, deien. Són aquells que ni prenen partit ni saben que tota política que no fas pot ser feta en contra teva. De les coses que més m'han fascinat a la vida ha estat sentir a la gent gran explicar com sortien de reunions de l'Assemblea de Catalunya, per exemple, i entrar en reunions de Carnaval i com es barrejaven els temes.

El Carnaval de Vilanova i la Geltrú es tracta d'això. Feliç any 2020. La ultradreta sense màscara al Congreso, presos polítics, exiliats, pactes de progrés a Espanya que sonen a Apoyaré segona part i batusses entre formacions independentistes. Doncs el Carnaval és una manera de prendre partit, de sanar-se, de passar comptes i fer factures.

Avui és molt més complicat, sa, necessari, problemàtic i edificant tapar-se la cara que no despullar-se. I sembla que el Vidalot, la màxima expressió de l'anonimat, es va recuperant a poc a poc. Si no podem posar de manifest que volem el Rei cap per avall i l'Estat desmuntat, el país lliure i de la gent, per Carnaval i a Vilanova, quan ho farem?

Ai, sí, però la majoria... La majoria per Carnaval la té qui s'ho treballa. Els mèrits per Carnaval es fan cridant l'atenció, amb irreverència i enginy. Qui no vol barrejar la política i el Carnaval, a Vilanova i la Geltrú, no només desconeix totalment quin és el sentit de la festa, sinó que no vol que res canviï i, també, creu que això fa perillar els seus estaments. Això no es diu, això no es toca, això no es canta: això era amb Franco. I ara, una mica, també. O no?

Sempre hi ha un llest, molt llest, que diu que la festa és de tothom. Aquest llest és el mateix que diu altres perles com 'la festa evoluciona' o 'si jo em salto la llei, què?'. Acostuma a no haver fet absolutament res pel Carnaval, ni per glòria personal, de la seva entitat -si és que en té- o de l'organització en general.

En els últims anys hem pogut lligar, gràcies a l'esforç i feina de molta gent, el Carnaval vilanoví a una sèrie de valors que el seu màxim exponent és la llibertat, en el sentit més ampli, donant cabuda a moltes sensibilitats i necessitats. Sortiu al carrer i feu el que creieu convenient.

Cremem tota bandera de pàtries que oprimeixen,
girem els nostres Déus d'esquenes i fem de brindar la consagració vilanovina,
anem a combregar fins a la plaça de la Vila girant al voltant de la Meca ventosina.

Que no tinguem més comunió que cantant tots junts, dilluns, i al llit, de nit.
Cap sermó alliçonador que no sigui el d'anar a dormir massa aviat.
Cap processó que no sigui la de tornada, clarejant, de l'envelat.

I satisfets, amb la feina feta, ens mirem i riem entre sípia a la bruta.
És Dimecres de Cendra, es va despertant el Mercat.
Carnaval de Vilanova, un de més, ara és record i és passat.