Apostem pel Vidalot

Aquest dimarts, dimarts de Carnaval , és el dia del Vidalot.

El Carnaval de Vilanova és per als vilanovins, el millor Carnaval del món i tan se val si avui ja no és un carnaval heroic que va plantar cara a la dictadura i que, amb la tolerància intel·ligent d’alguns franquistes –tot s’ha de dir-, es va poder recuperar, en la part més vistosa i festiva i menys crítica i irreverent, als anys 50 del segle passat. Tan se val ara, si a partir de la seva profunda tradició, va ser el primer carnaval en recuperar allò que el franquisme havia prohibit, ja abans de que es morís el dictador o tot just quan la mòmia del Pardo encara estava calenta. Avui hi ha carnavals a cada poble de Catalunya –per no dir del món- i la imaginació i les ganes de gresca no són patrimoni de ningú.

Per tant, potser el que cal és deixar de comparar-nos amb els pobles veïns –alguns han tingut la barra d’escarnir el nostre Carnaval i, pel que he vist, tenien força gràcia- i seguir reivindicant la nostra singularitat perquè per als vilanovins continuem tenint el millor Carnaval del món.

D’arribades del Carnestoltes, de sermons, de carnavals infantils, d’enterraments de la sardina, de carrosses i  disfresses col·lectives, amb lluentons o sense, ni han a tot arreu, però al Carnaval de Vilanova tenim i tindrem alguns elements que mai trobarem a cap altre carnaval de Catalunya i a cap altre carnaval d’enlloc.

La Comparsa del diumenge, cada any més massiva i més participada, continua sent l’Ofici Solemne del Vilanovisme i la seva singularitat no només segueix enamorant als vilanovins i vilanovines de totes les edats, sinó que també deixa bocabadats als forasters que ens visiten, que n’hi ha molts.

Els forasters al·lucinen, tot i que el Carnaval de Vilanova mai s’ha proposat –ni cal- ser una festa per atraure l’admiració exterior o mediàtica, sinó que és una festa per gaudir-la la gent que la fa, a la Comparsa, i també a l’Arrivo, al Vidalet (que ara es diu Paperet) o als Cors del Carnestoltes que aquest any, tot i l’embolic reivindicatiu de l’ “Esclafit” i del mig boicot desendreçat  a la passada pel Teatre Principal, ha reunit més grups de cantaires que mai, amb escenaris alternatius a moltes places i algunes actuacions i lletres de gran qualitat.

És per tot això que crec que cal defensar el Vidalot d’aquest dimarts de Carnaval, com un vespre-nit de mascarots original i únic  que cal mantenir i potenciar, malgrat molts li vagin cantant les absoltes des de fa anys. Una bona colla de gent jove –i això és garantia d’il·lusió i de futur- reivindica el Vidalot i la seva comparsa d’ordi i picamatalassos des de fa alguns anys i aquest 2020 de manera especial i més entusiasta que mai. El díptic que han editat n’és una bona prova i, tot i que n’expliquen la història i les seves successives crisis, en treuen una conclusió que és tot un manifest: “No volem salvar el Vidalot per nostàlgia, sinó perquè ens sembla una festa divertida i original, que podem transformar i modernitzar, però que és bo de fer-la i mantenir-la cada vegada més digna del millor Carnaval del món”.

No passa res si ens hem d’espolsar l’ordi de la roba o del cabell a l’arribar a casa     –és menys enganxifós que els caramels xafats que ens destrossen les sabates cada any-  no passa res si ens saluden els mascarots –tampoc cal abraonar-se!- amb  un “que em coneixes?” i un cop suau de picamatalassos o espolsador de betes, instruments que han desaparegut de les nostres cases –ara els matalassos són de viscoelàstica i la pols es treu amb “Centella”-  però que aquesta setmana encara venien a dojo en alguna cistelleria del carrer de Sant Gregori.

Hi ha 20 entitats que han programat fer la seva Comparsa del Vidalot.  M’agradaria que aquest any, la participació de parelles –amb sorteig, com es feia quan tots ens coneixíem, o sense- fos massiva i el públic que el vagi  a veure torni a omplir la Rambla.

Al 1974, a la primera Comparsa del Vidalot vàrem sortir només 33 parelles –a la primera Comparsa del Foment als anys 50 no deurien ser gaires més-  i els quatre vilanovins que passejaven per la Rambla s’ho van mirar amb curiositat i simpatia. I durant 15 anys el Vidalot del dimarts va ser una de les grans nits del Carnaval Vilanoví.

Estic segur que pot tornar a ser-ho. Sobretot si, des de dins o des de fora, els vilanovins ho volem.

Visca el Carnaval de Vilanova i visca el Vidalot del dimarts de Carnaval !