Les trobades literàries del tercer dilluns de mes a la tarda

Repassant les ordres del dia dels plenaris vendrellenc vas descobrint de mica en mica que el ple municipal és l’orgue ideal per parlar de literatura. Massa cops passa aquest fenomen quan les competències del plenari estan traspassades a la Junta de govern que és on es cou el dia a dia municipal.

Aquesta és la gran finalitat dels 21 regidors allí reunits sota la mirada i el control del literat major amb un vot que val un 15% més que la resta dels seus companys per això s’anomena vot de qualitat. Una eina que pot anar molt bé per si cal lidiar un empat tècnic i posar el seu plus en el costat que interessa per acabar de decantar  el fidel de la balança a un costat o a un altre.

Aquestes trobades literàries on els dolents de la pel·lícula s’acostumen a encarregar de buscar arguments de debat perquè els bons hi puguin dir la seva.

Al final d’aquesta orgia cultural és tots puguin votar. Els més agosarats a vegades opten per l’explicació de vot que serveix per deixar constància del seu parer a banda del debat literari que caracteritza aquestes sessions. Sempre hi ha un treball conjunt en favor de l'harmonia del col·lectiu passa quan una història proposada no acaba de fer el pes a la banda perversa dels representants de la societat llavors toca aplicar un petit joc de paraules perquè tothom estigui content i la cosa segueixi endavant fins al proper punt del guió marcat per a la partida. En aquestes disputes sempre guanya l’ambigüitat i la superficialitat.

En aquestes trobades mensuals amb un públic fidel no hi poden faltar  uns precursors de la secció de precs i preguntes preparats amb una bona dosis de paciència fins que arriba el seu torn quan acabi el guió marcat. Aquests posen llum i color al castell de focs final de la sessió a una hora i amb un final imprevist.

Aquestes trobades culturals generen un seguit de documents en paper i format audio i imatge que es podran consultar quan es vulgui per aquelles persones que no hagin pogut assistir a la gran trobada literària mensual. Altres dels seus protagonistes en directe  en un moment de pau interior repassaran els punts més àlgids de la cita mensual. Pensa que l’aforament és molt limitat.  Només 25 persones amb un control exhaustiu per accedir-hi, donat el greu risc subliminal s’ha d’accedir a la sala de sessions  ensenyant el carnet d’identitat per evitar alguns atac sorpresa d’algun amant dels gèneres de terror  entre la multitud anònima que acostuma a participar d’aquests clubs de lectura amb votació final.

Durant més de tres hores que acostuma a durar la trobada literària podem trobar els grans defensors del “buenisme”. Són aquestes persones que amb una comissió, reglament o similar són capaços d’arreglar ipso facto tots els problemes endèmics del Vendrell. La participació ciutadana és la solució universal per a la vila per dotar-la la dels mecanismes per municipi on tots els somnis es facin realitat.

En alguns moments de la sessió es nota l’alt nivell filològic dels participants perquè aposten, miren i remiren algun terme  que no acaba de quadrar dins l’enunciat resultant. És en aquests moments en què veus clarament que l’esperit filològic impregna definitivament tots els membres d’aquestes trobades literàries.

Si es fa un recull de les paraules més utilitzades en aquestes vespres filològiques trobem que igualtat, feminisme, solidaritat, participació sempre han estat les més populars. Darrerament Lgtbiq ha entrat amb molta força a l’igual que cohesió territorial.

Una de les coses curioses de tot plegat és que en un 90% dels casos ja es coneix la votació final d’aquestes tertúlies literàries. Són pocs aquests casos que estan a l’aire fins el moment final, però aquest efecte sorpresa cada legislatura va perdent poder. Els veterans de les trobades literàries mensuals sempre voten en el mateix sentit seguint el paper de bons i dolents. Algun nou fitxatge de la trobada té la potestat de variar de vot, però a la resta tots van ben units fins que el literat major dóna per acabada sessió amb càmeres i micròfons. Llavors sense la presència dels escribes oficials  els representants del poble poden fer les seves aportacions que de mica en mica aniran responent els diferents ponents segons el contingut i esquivant aquells temes que no interessa o mostrant la seva poca memòria en alguns casos.

Per acabar cada sessió, un de cada color literari exposa com ha anat la reunió. Molts cops dedueixes després d’escoltar-los a tots que han anat a diferents trobades, però aquesta és la màgia de la literatura que cadascú en té la seva visió del que s’ha debatut. Tot això genera una mica de rebombori a les xarxes socials que dóna aquest punt de misteri i ficció a aquestes trobades literàries mensuals, però la majoria són bastant insulses i avorrides. Sempre està millor gaudir del “Cine de Barrio” que té més contingut.