La edad de la luz

El títol del llibre és el títol d’un article que escriu el fotògraf i artista Man Ray per una revista americana, el títol però li és suggerit per la seva companya Lee Miller, títol que ve a ser un compendi del treball sobre la claror, la llum en l’obra artística que van portar a terme tots dos.

El llibre és la incursió en una mena de biografia amb les necessàries dosis de ficció i de fidelitat a la història de la relació entre dos gran artistes Man Ray i Lee Miller.

El llibre explica la relació que van tenir aquest dos artistes al llarg d’un any aproximadament en el Paris dels anys 30 on tot era un esclat d’art i d’innovacions en matèria del llenguatge artístic.

Ambdós es senten atrets per la fotografia i fan un treball de recerca excel·lent.

S’intercalen en aquets narració els episodis més rellevants de Lee Miller com corresponsal de guerra. Des del desembarcament de Normandia fins a la famosa foto de Lee Miller banyant-se a la banyera d’Aldol Hitler. Són també molt conegudes les fotografies que va fer Miller del camps de concentració de Dachau i Buchenwald que va publicar a la revista Vogue i demanava al seus amics que la creguessin que el que havia vist era horrible.

Whitney Scharer es va llicenciar en Literatura Anglesa per la Universitat Wesleyana, compta amb un màster en escriptura creativa de la Universitat de Washington i imparteix tallers d'aquesta matèria en l'àrea metropolitana de Boston.

Els seus relats han aparegut en nombroses revistes, entre les quals destaquen New Flaix Fiction Review, Cimarron Review i Bellevue Literary Review. Amb L'edat de la llum, la seva primera novel·la, que es traduirà a més d'una dotzena d'idiomes, ha aconseguit el reconeixement unànime de la crítica.

La història comença quan la Lee ja és gran i ha començat a perdre protagonisme, es dedica a cuinar i a escriure sobre cuina, mig alcoholitzada viu al camp amb el seu marit, el també artista Roland Penrose. La seva editora a la revista Vogue li demana que escrigui un relat sobre la seva vida amb Man Ray ja que considera que tindrà interès sobretot en el moment que es prepara una exposició antològica de l’artista.

Decideix escriure la història i comença el relat. Arribada a París procurant gastar el mínim i passejant pels cafès d’aquell temps a la recerca de conèixer a algú que li pugui proporcionar alguna feina, no vol tornar a fer de model, feina que ja l’havia fet i en canvi volia treballar la fotografia i els seus dibuixos. Per una casualitat coneix en una festa a Man Ray que ja té en aquells moments una certa fama i reconeixement en el camp de la fotografia, el convenç per fer-li d’ajudant i això li dóna l’oportunitat de poder aprendre algunes de les tècniques del fotògraf i disposar també d’un sou i el que és més important d’un laboratori per poder fer els seus treballs.

No para de fer fotografies, qualsevol oportunitat és bona i aprofita les seves llargues passejades per copsar moments, detalls, persones, rostres, que després aprendrà a revelar amb l’ajuda de Ray.

Mica en mica i amb esforç va millorant la seva qualitat com a fotògrafa i també mica en mica anirà establint una relació amb Ray que comportarà passar de ser la seva ajudanta a ser la seva dona i viure amb ell intensament el París dels anys 30, amb els cafès, els cabarets, les festes surrealistes i conèixer el bo i millor de les avantguardes artístiques del moment, Cocteau, Dalí, Eduard, Bretón, artistes que van trencar els marcs del que fins el moment era reconegut.

Lee i Ray formen una parella en que per la fama de Ray ella queda una mica infravalorada quan va ser realment un artista de gran nivell i la seva inventiva va fer algunes aportacions tècniques que injustament van atorgar-se a Man Ray. La història entre els dos acaba precisament per una deslleialtat en uns treballs fotogràfics d’ella que ell presenta com seus i rep un premi.

La novel.la fa un recorregut per totes les facetes d’aquesta dona i intenta donar-li el relleu que es mereix i que en seu moment no va tenir.

La figura de Lee Miller es va engrandint a mesura que la seva història avança. Deixa Paris i va a Anglaterra on es converteix en corresponsal de guerra i segueix l‘alliberament d’Europa per part dels americans i seguirà les tropes fins el final de la guerra. Farà una tasca extraordinària no sols per la qualitat humana de les seves fotografies sinó també per la denúncia que va fer dels camps d’extermini de la manera que sabia, fotografiant l’horror perquè no torni a repetir-se.

La novel·la té la virtut de fer visible l’obra i la vida de Lee Miller, artista original que va fer excel·lents aportacions al món de l‘art i que va quedar oblidada.

També és interessant el fet és que la novel·la esdevé el retrat d’una dona que amb les seves contradiccions i inseguretats esdevé una dona valenta que s’enfronta als problemes i inconvenients que la vida li va portant, assumint els reptes que se li presenten.

París i els anys “bojos” és el marc en que la protagonista es va movent, eixamplant el seu cercle de relacions i aprofundint en el seu treball en el camp de la fotografia, aprenent, experimentant i finalment triomfant.

També el llibre relata la història d’amor entre la protagonista y Ray Man, una història carregada de sentiments, però també d’enveges artístiques i deslleialtats que porten la relació al fracàs.

Molt ben escrita i amb un relat que enganxa des del primer moment.

La edad de la luz
Whitney Scharer
Editorial Salamandra
Barcelona 2019