Sant Quintí a la premsa en temps de Jan Sardà

Segon volum de recopilació de textos apareguts a la premsa en general que fan referència a Sant Quintí de Mediona durant la vida de Joan Sardà, intel·lectual, advocat, escriptor i estudiós nascut a Sant Quintí. Sardà és l’exemple d’intel·lectual i humanista compromès amb el seu temps.

El volum consta de diversos apartats:

La presentació del volum a càrrec de la Lídia Grau, regidora de Cultura de Sant Quintí que assenyala la importància de la publicació del Grup d’Estudis Quintinecs perquè explica el passat de la ciutat vist des dels periòdics i com a través d’aquesta premsa també es va veient l’evolució del poble.

Conté després un Pròleg a càrrec de l’historiador Xavier Argemí que contextualitza l’època i l’emmarca en la història general del país destacant fets com la presentació del Memorial de Greuges que el Centre Català va presentar als Rei Alfons XII denunciant la situació d’opressió que vivia Catalunya i també l’Exposició Universal de Barcelona, esdeveniment al que Joan Sardà va donar suport.

Així mateix comenta el tarannà i posicionament d’algunes de les publicacions en les que apareixen notícies de Sant Quintí.

En un altre apartat Clara Creixell, historiadora de l’art, fa una seqüència del periple vital de Joan Sardà. En una “cronologia bàsica” en la que explica els fets i temes més importants de l’actuació de Sardà.

A partir d’aquí hi ha el recull de notícies aparegudes a la premsa i que fan referència a Sant Quintí.

Està estructurat en quadriennis i abans de fer el recull de premsa hi ha una introducció en la que es relaten els fets més importants que succeeixen al món i el que passa a Sant Quintí amb el títol de “ i els volts del portal”, fent referència un indret emblemàtic de Sant Quintí.

No hi ha dubte que les notícies de premsa són una font més que valuosa per seguir la història de pobles i ciutats, la gràcia és que en el recull hi pot trobar notícies d’un cert interès de tipus polític o social o anuncis que tenen rellevància per esbrinar el funcionament administratiu dels pobles i viles del país en cada moment.

Hi ha referenciades fins a 21 publicacions, bàsicament de  Barcelona però algunes tant allunyades de Sant Quintí com Almeria, Girona, Ciutadella o Madrid fet que demostra que algunes de les notícies, sobretot aquelles més curioses o grans noticies són reproduïdes per publicacions de diversos indrets.

També la lectura ens porta a conèixer algunes de les interioritats dels pobles, i entre aquests elements propis dels pobles i segurament del país és la influència de l’església i els capellans en el desenvolupament de la vida quotidiana.

Alguns exemples paradigmàtics, s’explica un contenciós a l’entorn de l’obligatorietat dels mestres de portar els nens a la confessió anual de Pasqua. El mestre de Sant Quintí va interposar un recurs contra l’ordre que havia rebut del Sr. Director General de Instrucción Pública que els mestres havien d‘acompanyar els nens i nenes a confessar-se. La polèmica va prenent cos i la posició del rector és  determinant “Tot lo civil és instrument de Satanàs”. A partir d’aquí poca cosa més i ja es pot interpretar la situació. De tota manera el capellà de Sant Quintí sembla que era un personatge realment peculiar, va arribar, i així ho expliquen els diaris a denunciar dos ciutadans per no treure’s la gorra al pas d’una processó. El tema va arribar a judici i un d’ells va ser condemnat, ja que sembla que l’altra passava per allà i no se la va treure perquè només creuava i en canvi el quintinenc que va ser condemnat no se la va treure com un desafiament... La Campana de Gràcia és un dels diaris que ataca amb més virulència el capellà davant l’absurd del seu comportament

Els relats, l’entorn de la vida administrativa, nomenaments de mestres, notaris, condicions dels funcionaris i mesures de caràcter burocràtic.

La vida política amb els debats que es feien al país i repercutien a Sant Quintí o el seguiment que es fa del señor Weyler “Comandante General del cuarto ejército”, que va ser Capità General de Catalunya que va anar a visitar les seves finques i propietats que tenia en la vila quintinenca. La figura de Weyler és tractada per diversos publicacions i un cop més el to irònic i fins i tot “foteta” de la Campana de Gràcia és el referent d’aquest tipus d’informació i comentaris.

La vida quotidiana també té el seu ressò en la premsa que relata fets de Sant Quintí, des la preocupació pel perill que pot representar la fil·loxera fins a les reunions dels pagesos i naturalment també els aspectes festius de la vila.

Notícies curioses, un cop més La Campana de Gràcia es fa ressò de que “Una moribunda que no vol veure capellans” i “El legítim ressentiment d’una mare” que fa referència a una dona que no vol, rebre el sant viàtic, però resulta que la dona és la mare del noi que va ser jutjat i condemnat per no treure’s la gorra davant la processó..

També són notícia recurrent la presència o els rumors –ja n’hi havia llavors- de l’aparició sovintejada d’escamots carlins que es revolten i al cap d’uns dies retornen als seus llocs habituals de residència, com una mena de recordatori de la seva presència al territori..

En fi, mil coses a quina és més interessant. El llibre és una mostra local però que també té una visió global del que va passant al món.

El llibre es tanca amb la mort de Joan Sardà i el ressò que aquesta mort té a la premsa.

El llibre conté diverses il·lustracions, dibuixos i reproducció de quadres del Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Llibre valuós que completa tota la seqüència de la premsa en l’època de Joan Sardà.

Un interessant recull de notícies i també una excel·lent distracció amb la seva lectura.

Sant Quintí a la premsa en temps de Jan Sardà
Segon període 1885-1898
Copel·lació Aureli Díaz
Edició Ramon Creixell.
Col·lecció Quintinois&Quintinoies
Grup d’Estudis Quintinecs