El millor llibre de vins d’Europa. En fem cas?

El 1995 Edouard Cointreau va crear els premis GOURMAND per recompensar cada any els millors llibres de Cuina i de Vi de tot el món. Des de llavors cada novembre s' anuncien els guanyadors de cada un dels més de 100 països que hi participen, que entren a la competició internacional Best in the World que es coneix a l' abril següent; en aquests 25 anys els premis s'han donat a diverses ciutats com París, Frankfurt, Barcelona, Kuala Lumpur, Pequín, Londres,... Aquests premis estan considerats el "top" del món dels llibres de gastronomia i vi i el seu prestigi es deu a la independència amb la que treballen els membres dels diversos jurats. Entre els guanyadors espanyols es troben els llibres del Bulli o de Dinastia Vivanco pel seu museu a la Rioja. Aquest any no s' ha fet l' entrega de premis pel Covid-19, però habitualment és un punt de trobada anual dels periodistes i escriptors de la gastronomia i del vi de tot el món que han sigut nominats en la fase per països per arribar al premi mundial.

El penedesenc Santi Borrell va rebre el premi Gourmand al 2017 en la categoria Història del vi, pel seu llibre "Història del cava" (publicat per l' Ajuntament de Sant Sadurní al 2016) del que el mateix autor va dir: "Hi ha empreses vinícoles que no han tingut cap interès pel llibre; no interessa el passat per que no interessa el futur". La D.O. Cava ni el va felicitar. Si hem de fer cas del què ha passat poc temps desprès, hem de reconèixer que l' escriptor tenia raó: les principals empreses de cava s' han venut a capital internacional i dóna tota la impressió de que als seus propietaris no els importava el futur del sector.

Al 2019 va publicar un altre llibre, "La vinya i el vi del Penedès. 1850-2018", que ha sigut segon també en la categoria d'Història del Vi, competint amb llibres del Japó, França, Xile, Mèxic o Argentina i que ha sigut guanyador en la categoria de Vins Europeus, seguit de llibres d' autors de Suïssa, Croàcia i Itàlia. Aquesta vegada el llibre ha tingut el suport de la D.O. Penedès, les principals institucions de la comarca i de la Fundació Família Torres. Algunes de les reflexions que n' ha fet en Santi Borrell són "el Penedès vitivinícola ha de canviar de mentalitat si vol superar la crisi que està patint" i també "el sector del cava no ha tingut mai com a prioritat ni la vinya ni el territori" senyalant que la regió del cava "és una regió sense cap sentit, en el que el valor de la vinya depèn dels preus baixos del cava".

Tothom sap que en països com el nostre "ningú és profeta a la seva terra" però potser va sent hora que ens llegim a casa allò que valoren al món, per que segurament que hi ha punts de reflexió històrica que ens ajudarien a entendre el present i preparar un futur millor; i aquest proper Sant Jordi molt estrany en pot ser una bona ocasió. No puc estar-me de citar una frase del llibre que ja vaig reproduir quan es va publicar ara fa poc més d'un any i que crec que ha de ser l' objectiu del sector: "fer vins superiors i redistribuir la riquesa".