El sindicat de l’oblit

Aquesta nova novel·la de Villaró és el retorn de l’agent secret, d’una suposada República Catalana, Esteve Farràs, conegut com Mossèn Farràs. Personatge que vam descobrir als seu llibres “Els Ambaixadors”. De nou Villaró retorna amb la seva Catalunya  ucrònica a situar-nos en la guerra freda i en el conflicte entre la república catalana i la república espanyola amb l’aparició per sorpresa altre cop del General Franco que tothom dona per mort.

Altre cop amb unes grans dosis d’humor i alguna astracanada Villaró situa la trama de manera que anem descobrint que va passar amb la mort de Franco i la nova operació dels serveis d’intel·ligència. El Sindicat de l’Oblit és el títol del llibre, fa referència a com les velles glòries de la intel·ligència catalana han de rependre la seva feina per portar a terme una operació que evitarà suposadament un nou conflicte.

Albert Villaró, és nascut a la Seu d’Urgell però viu i treballa a Andorra com a Director del departament de Cultura i Turisme del comú d'Andorra la Vella.

Col·labora en diversos diaris i revistes de caire cultural. Ha estat guardonat amb diversos premis literaris de força projecció, a l’any 2003 el Nèstor Luján de novel·la històrica per L'any dels francs, el 2006 El Carlemany per la novel·la El Blau de Prússia i ara al 2014 el Josep Pla per Els Ambaixadors. Té prop d’una dotzena de novel·les publicades de les que destacaríem a més de les guardonades, Obaga a l’any 2003, la primera pràctica a l’any 2006, L’escala del dolor a l’any 2012 i ara Els Ambaixadors.

És el creador del personatge del l’Andreu Boix un policia andorrà que és el protagonista de Blau de Prússia i L’escala del dolor. Un policia atípic que s’ho mira tot plegat amb un cert escepticisme però tampoc sense tenir gaires certeses. Ha publicat a l’any 2000, també, el llibre d’investigació Estamariu - respostes al qüestionari de Francisco de Zamora - Estamariu.

Mossèn Farràs és un combatent mític de la resistència durant les guerres diverses en que ha participat a Catalunya, a Espanya i a Europa i amb un full de serveis molt llarg i notable. L’Esteve Farràs quan sembla que tot plegat es normalitza deixa la seva condició de capellà (condició que era la seva tapadora) i viu a l’Alt Pirineu a Tor, Pallars Sobirà, prop d’Andorra on es dedica a regentar una pensió amb la seva companya Caitlín. Farràs sap però que en qualsevol moment pot rebre una trucada i haver-se de posar de nou amb acció. La trucada arriba però no és per activar-lo de nou sinó per comunicar-li que ha mort una vella companya dels serveis d’intel·ligència. La direcció del serveis li ho fan saber i alhora posen un helicòpter a la seva disposició per si vol anar al funeral a retre-li homenatge. Farràs dubta però finalment es decideix a anar-hi ja que creu que era una bona companya, encara que fa molts anys que no s’han vist però que s’ho mereix.

Assisteix als funerals on hi ha la plana major del govern català encara que suposadament era un personatge anònim que ha viscut sempre a l’ombra de les estructures de l’estat català. Gent imprescindible però que és com si no existissin pel polítics.

Sorprès per la majestuositat del funeral no trigarà massa Farràs a saber l’interès en proporcionar-li mitjans per arribar des del Pirineu fins a Barcelona amb rapidesa. El propi Director dels serveis d’intel·ligència li demana que si vol ajudar encara que sigui de manera teòrica en una operació per desballestar una operació dels comunistes que sembla que volen envair tota l’Europa del sud. Farràs es sorprèn, ell sempre ha estat un home d’acció i no entén gaire d’estratègies, teories i estudis preliminars per actuar. Tot i així accepta sobretot per trobar-se amb les noves fornades dels serveis d’intel·ligència que ja ni coneix ni sap com actuen.

Accepta doncs i es troba amb un seguit de joves, bàsicament universitaris que estan analitzant l’operació dels comunistes però tampoc tenen massa informació i com element d’anàlisi li fan una mena d’interrogatori sobre la seva actuació. Farràs no ha parlat mai  gaire del passat ni de les seves aventures, però en té ganes i això l’anima explicar a través de les preguntes que li fan les seves actuacions sobretot les que fan referències a l’Operació Siscló (Siscló: mascle que només té un testicle. Nom al·ludint a la persona de Franco) que va tenir com a objectiu acabar amb al vida del General Franco. Operació que a priori va ser tot un èxit. El Dragon Rapide l’avió que el juliol del 36 portava a Franco a un viatge va esclatar per una bomba que Farràs havia posat.

Ara la situació es diferent i quan tot el grup es trasllada a Madrid per seguir sobre el terrenys l’acció. Farràs es trobarà amb algunes i grans sorpreses, unes agradables i altres desagradables que el retornaran al passat i haver de refer actuacions que sembla que han quedat inconcluses. A partir de l’anàlisi de la situació Esteve Farràs de nou entrarà en acció, haurà d’acceptar l’operació i els riscos i resoldrà definitivament la història que ell mateix havia ajudat a canviar.

La novel·la està carregada d’humor, en alguns moments negre  situacions realment còmiques i arrauxades i rebaixa l’èpica dels suposats agents i més aviat parla de les sensacions i algun que altre remordiment, o si més no dubtes de consciència de les seves actuacions.

La novel·la manté el ritme i també usa el recurs, com ja va fer amb Els Ambaixadors de fer aparèixer personatges reals que formen part del relat amb més o menys rellevància així apareixen en el relat Josep Pla, Dionisio Ridruejo, Pere Ardiaca, Tísner, Andreu Nin, José Antonio, Alfons XIII, Serrano Súñer, Mola, Batet, Sanjurjo, Carrero Blanco, Franco, el general Vigón, naturalment amb la seva biografia canviada i adaptada per posar-la al servei de la narració. L’aparició de Pérez Reverte i del seu personatge Falcó està carregada d’intencionalitat...

Molt ben escrita amb un ritme adequat que enganxa des del primer moment.

El sindicat de l’oblit
Albert Villaró
Col·lecció Clàssica 1168
Editorial Columna
Barcelona, febrer del 2018