En record del mossèn Josep Maria Barenys

Estic molt content d’haver conegut en persona mossèn Josep Maria Barenys perquè era d’aquestes persones obertes, properes, humils,agradables i afables amb qui la vida et fa coincidir en aquest tros del planeta. Jo vaig néixer a Albinyana i vaig tenir la sort d’aprendre algunes lliçons vitals d’un gran amic seu com va ser mossèn Concordi rector de la localitat des del 1962 fins el 1985 per passar a Roda de Barà on va traspassar l’any 2001. Ells dos eren molt amics i només es portaven tres anys de diferència. Tenien moltes coses en comú com què havien nascut en pobles petits i s’integraven perfectament en la nova localitat on els tocava exercir la seva tasca religiosa. Mossèn Josep Maria a Maspujols i mossèn Concordi a Guimerà.

Tots dos eren fills d’aquesta generació de capellans que van haver de conviure amb el franquisme i els anys durs de postguerra en pobles de pagesos i moltes il·lusions sense recursos fins que va venir el turisme i la construcció i ho va arreglar una mica. Uns ho van fer des d’una manera més militant i altres una mica més discreta. Són persones que sempre varen estar amb el poble que era la seva raó autèntica de ser.

Eren gent que ja estaven vacunades de tot. A vegades quan els escoltaves en els darrers anys tenien un pensament molt més modern que altres joves que avui en dia ocupen el seu lloc darrera l’altar. Mossèn Barenys va haver d’adaptar-se a una vila de parla catalana amb l’augment considerable de les persones castellanoparlants que venien d’altres regions de la península. Llavors va tenir clar que havia de fer oficis amb les dues llengües perquè tothom tingués el seu lloc davant del missatge de Déu. Ell sempre ha col·laborat amb tot el que se li ha demanat des de la reconstrucció del nou orgue a les romeries dels andalusos i els extremenys que s’han instaurat dins la normalitat a casa nostra passant per donar un cop de mà aquelles persones més desprotegides que ell sempre tenia en compte.

Ell era mossèn, però primer de tot era persona que escoltava a tots els qui li volien dir alguna cosa. Aquesta ha estat una de les moltes qualitats de mossèn Barenys. No distingia entre gent que anava sovint missa i altres que no hi anaven mai sinó que davant seu tothom era fill de Déu.

Era una persona amb un gran tacte i tenia clar qui tenia davant. Els seus sermons eren un gran exemple, molt clars i entenedors i arribaven a tothom. No renyava a ningú pel seu comportament o actuació. Ell sempre agafava les coses per la seva part positiva.

Tot amb voluntat humana i una mica de la mà de Déu es podria arreglar. No hi havia res impossible. Eren propers. Es situava al mateix nivell que tu. Et donava els seus consells com a home enriquit per la seva experiència i del seu tarannà tan humà. No era d’aquestos capellans que comencen a parlar i des del principi no  saps per on van. A cada paraula que diuen pugen un esglaó per allunyar-se del poble.

Mossèn Barenys era amic de tothom. Cada dia quan el trobava abans de les vuit del matí, ell anava a missa d’aquesta hora em deia bon dia Miquel. D’una manera afable i cordial. No calia res més. Amb aquestes paraules molts dies jo entrava a la feina amb el bon desig d’aquest mossèn que fa 43 anys que vivia al Vendrell, per on han passat molts capellans, però indubtablement la persona més recordada d’aquest canvi de segle ha estat en Barenys que curiosament ens va deixar el dia de Sant Marc, un evangelista que ell tant coneixia per la seva vocació religiosa.

Ell  que tenia un molt bon consol per als funerals a tothom que ha acomiadat d’aquesta vida es dóna la casualitat que per aquest bitxo que vivim va haver de marxar d’aquesta vida lluny dels seus familiars, acompanyat dels valents d’aquesta pandèmia com són les persones que treballen a l’hospital del Vendrell des dels metges fins als responsables de la neteja. Després de tot aquest malson li faran un merescut funeral com es mereix encara que molts ja li hem dedicat uns minuts per al seu record que mai oblidarem.

El darrer cop que el vaig veure va ser en la passada missa del gall quan em va desitjar Bon Nadal Miquel. Aquest és el meu desig també per ell que pugui estar tan proper al fill de Déu com ha estat aquí a la terra amb els seus fidels. Descansi en pau mossèn.