El pacte de ciutat i el Moixò Foguer

Es llegeix a la web de l’Orfeó Vilanoví: “El Moixó Foguer és un personatge disfressat d’ocell, embetumat amb mel i recobert de plomes, que recorre els carrers de Vilanova i la Geltrú durant les festes de Carnestoltes....... Aquesta representació de farsa té els seus orígens a l’època medieval i probablement formava part d’estratègies de joglars i artistes de carrer per atraure públic i recollir alguna moneda”. De fet la setmana del Carnaval d’enguany es va celebrar sense que quasi ningú imaginés que un perillós membre de la família de virus Coronaviridae, s’escampava pel Món, i mes que probablement, s’havia instal·lat a Europa feia mesos. Al marge de si les celebracions massives, com ara El Carnaval, el Mobile Congres, el 8 de Març, certs meetings o la concentració de Perpinyà, podien ser un focus potencial de dispersió del virus, el fet és que tocant a Juny, Vilanova torna d’una manera en res festiva, ja que és obligatori per prevenció, a emmascarar-se, en aquest cas amb la tristesa pels morts que hi ha hagut, el significatiu nombre d’infectats que hem tingut i un sinistre futur econòmic. Que els raigs UV del Sol hi facin més que els medicaments i vacunes que es busquen com a solució definitiva !. Recordar que el virus encara hi és (i que te un RNA malèfic i enginyós) no està de més, per molt que alguns professionals escampin “la bona nova” que això ja està controlat. La recent experiència ens diu que han sobrat experts mediàtics que han convertit la política de comunicació dels governs, el d’aquí i el d’allà, en un enigma molt més complicat d’encertar que els que ens planteja en Màrius Serra cada matí a Catalunya Ràdio.

De les nombrosíssimes reflexions aparegudes en aquest medi digital, se’n pot deduir que el Covid19, la malaltia que provoca, les mesures preventives i el confinament obligat, han fet sorgir el bo i el millor de cada casa. Solidaritat, reconeixement dels professionals, tristesa compartida, preocupació pels malalts i la gent gran, solidaritat veïnal, voluntat per canviar formes de vida insostenibles, crítiques vetllades i directes al model capitalista; un allau de principis i conceptes al més estil kumbaya, ideologia molt vinguda a menys i que sembla ressorgir des dels flower powers alternatius fins als benaventurats idealistes. I tot això s’ha de veure com a molt positiu, ja que si es passés de les paraules als fets, el canvi que totes aquestes persones reclamen, i penso que la immensa majoria de la població comparteix, seria positiu pel futur de la societat i el Planeta. Malauradament la bona voluntat majoritària de la població, no es diu en res amb el que han fet alguns partits polítics i, particularment, destacats líders o Caps de cartell electoral durant el gris període de confinament.

I és que en aquestes llargues setmanes no se si ha estat visionària o oportunista la insistent irrupció en aquest medi informatiu del grup que va guanyar les eleccions a l’Ajuntament de VNG, tot just fa un any. Amb data de 26 de Maig de 2020, es publica: “Un any treballant per Vilanova i la Geltrú, un any construint l’alternativa”; un resum estructurat en els mateixos termes que el Candidat guanyador dels comicis Vilanovins va pronunciar el dia en que, de forma sorprenent, no va ser escollit Alcalde perquè un inesperat pacte tripartit va tirar per terra la legítima ambició de qui, creient-se guanyador, comptava l’avantatge amb els dits de les mans com la darrera Alcaldessa, sense arribar a entendre que és un empat tècnic i quin és el grau de confiança d’una xifra estadística amb un espai mostral significatiu. L’escrit en si ha tingut 940 lectures a 28 de Maig. Un nombre que indica aproximadament l’impacte real del mateix, naturalment, si algú arriba a llegir-lo fins al final. Comparis per exemple un escrit de cap manera polític: “Apostem pel Vidalot” que ha aconseguit 2130 lectures des que fou publicat el 20 de Febrer d’enguany. L’anàlisi bibliomètric és impossible, de fet no es pot fer en base a aquesta dada, és merament orientatiu. Però..., anem més lluny en l’anàlisi de l’oportunitat política dels qui escriuen per fer-se visibles de cara a guanyar l’Alcaldia. El dia 24 d’Abril es publica: “Carta oberta al sector econòmic de Vilanova i la Geltrú”, signat pel Cap de l’oposició, que assoleix l’atenció de 1922 lectors, i que reprodueix a grans trets la bateria de propostes que es poden consultar a la website del Partit penjada el 25 de Març de 2020. L’estratègia de bombardeig mediàtic, totalment legítima, es complementa amb dos articles de reforç dels acòlits del Partit, en la mateixa línia, un el dia 5 de Maig (1088 lectures) i l’altre l’11 de Maig (984 lectures). És ben curiós que qui rep més lectures sobre un possible Pacte local, pel que sigui, és un ex militant del partit que sota el títol “Pacte en temps de Crisi” de 19 d’Abril de 2020, assoleix 2052 visites en la seva aportació reflexiva. En tot cas, l’article que s’ha llegit més a l’Eix Diari a hores d’ara, de contingut informatiu, assoleix 51.530 lectures, derrotant àmpliament als lletraferits i als grups polítics i persones que es prodiguen a través d’aquest mitjà digital 1.

Però, el que és interessant és el que es diu. El contingut de la “Carta oberta al sector econòmic de VNG”. Siguin quines siguin les intencions i el nombre de lectors. És cert que avançar-se a la crisi econòmica i la descomposició social que provocarà aquesta pandèmia a VNG, és un mèrit del Cap de l’oposició. El Govern municipal actual no ha respirat al ritme que demanaven els fets, ho ha fet a base de volees tenístiques, per emprar la terminologia esportiva que es fa servir quan no saps que fer quan t’ataquen, i emprant les poques competències o capacitats que tenia a l’abast. I està molt bé que es facin propostes per part de l’oposició. Però no és correcte, sense entrar en aspectes de comprehensió (no de comprensió), que en un estat d’emergència sanitària, no es posi tothom al servei de l’Alcaldia, sigui qui sigui i del Partit que sigui, evitant agitar el debat polític quan toca callar i aportar idees immediates a la urgència sanitària abans de de res. Si hom va pactar fins i tot amb CIU, en l’anomenat per alguns “pacte de les cadires”, en un final de decenni polític abominable i per oblidar!. No em puc creure que no es pugui parlar en directe i franca amb l’actual Alcaldessa, una persona que ha demostrat un estil molt més natural que el de la seva predecessora. Les receptes a curt termini no tenen categoria de Pacte, sinó de Pla de contingència sobrevingut a una catàstrofe inesperada. D’aquí que algún inefable internauta respongués a la ”Carta” amb un entranyable: “En resumides contes: lo de sempre!!”. Com se sol dir: “crea una comissió si no vols arreglar res”. Calen nous perfils polítics sense demagògia, amb receptes pròpies que estiguin exemptes de peatges per promocionar-se en el si de la organització. Així si, s’arribarà a un Pacte ambiciós, totalment necessari, per activar a tots els nivells la ciutat i projectar-la al futur.

I un cop dit això, estimats Regidors i Regidores, és hora de trencar l’olla i reconèixer que VNG es troba en un pendent negatiu, sense rumb polític, en una decadència lenta que es remunta a la primera desindustrialització i a la incapacitat de trobar un balanç entre els diferents components que donen avui per avui un vector econòmic resultant, clarament minvant, de la Vila. Quan llegeixo la proposta que fa el Cap de l'oposició, subscriuria punt i coma de tot el contingut sinó fos que el discurs suggereix modes d’actuació basats en cerimònies inútils, velles receptes que ja s’han provat anteriorment i han fracassat, una i altra vegada. Hi ha dictàmens i informes que es  poden consultar i no han servit de res. Apostar pel sector primari ?......quan aquest Ajuntament s’ha carregat la pagesia, ha construït “pisos” al pur estil Planes de Desarrollo Franquistes per enriquir a constructors que han rebentat la ciutat i han submergit VNG en una mena de barri extens de BCN on predominen els aturats, les classes passives i una mínima força productiva local, per més inri més pública que no pas privada ?.  Només faltava que el Govern actual, capitanejat per ERC, amb total impunitat i sense debatre res, “capgiri la ciutat” per acabar destruint el poc que s’havia fet bé en quan a urbanisme. Algú ho va dir molt bé a les xarxes: “saben el que és un cinturó de ronda ?”. No és irònic que una bicicleta pugui anar ara a més velocitat que un cotxe?. Com mesuraran la velocitat d’una bicicleta o un patinet (pregunta que ja vaig fer al Regidor de via pública quan ho era) i que ara es Cap de l’oposició ? (la fórmula és, per si interessa a la Guàrdia Urbana: Δv=Δx/Δt, només cal un metre, un cronòmetre, i assumir acceleració nul·la). Encara guardo el mail de resposta d’aquella Regidoria. Sensacional ! sinó fos que vaig acabar als Camils. Certament, sembla que alguns es pensen que la història de VNG va començar quan ells van néixer. Com deia el malaurat Esteve Orriols: “A l’hemeroteca em remeto” (facin-ho, revisin els Plens i els perquès de les coses que s’acordaren en el seu moment a la videoteca de Canal Blau; potser entendran alguna cosa d’allò que no s’ha de fer sense consens). Home !!!!!....com deia en Capri: “viatgin” i prenguin nota de com es fan les coses, tant en urbanisme, com en mobilitat, com en atenció social, com en neteja, com en cultura,....  a ciutats comparables a la nostra i que estan a menys de 250 km de diàmetre. Ni uns, PSCs i CiUs, ni els altres, han estat capaços de mantenir una mínima estètica urbanística, per no dir la incapacitat per corregir l’incivisme creixent, “les noves formes de mobilitat” que aterroritzen impunement als vianants indefensos i com no, la droga que circula amb total llibertat amb ulls evasius de l’autoritat política competent (que fa modern, per cert!).

Efectivament, arribat al punt de màxima incompetència, fa falta un Pacte de Ciutat de veritat. Però molt més enllà d’una bateria de rescat imminent, que això es farà segons es pugui i fins on arribin els diners. És molt urgent, certament, que en primer lloc s’activin totes les accions de rescat de petites empreses, que s’anul·lin taxes i impostos tal i com demanen el restauradors, petits emprenedors la majoria, enganyats en part pels qui proposaven “el turisme familiar i de proximitat” com solució màgica a la pobresa de la ciutat. Sector precari d’entre els precaris i que paga ara els plats trencats de no haver fet mai una Promoció Econòmica del nivell que mereix VNG. I de regidors de Promoció Econòmica, n’hi ha hagut de diferents i de diferents partits. Un Pacte per la ciutat, hauria de ser en primera instància una proposta sòlida dels dos grans grups majoritaris actuals, ERC i PSC; oberta a la resta de partits, per tal que es projecti més enllà de la legislatura, a mitjà i llarg termini en uns objectius comuns que superin l’eix del debat Nacional i tornin a posar a la ciutadania com a objecte i subjecte a servir. L’objectiu és trobar el rumb que ha d’emprendre la ciutat més enllà d’unes mesures urgents per sortir de la present crisi. Posem que es posen d’acord, per començar, en revisar el Pla General i decidir alguna cosa enraonada sobre que s’ha de fer. Seria un bon començament per un Pacte de ciutat !.  Sense excloure a ningú, hi ha elements valuosos a tots els partits del Consistori que poden trencar la dinàmica del que ha estat un fracàs de personalismes, paranoies, vanitats i pèrdues de temps que han durat masses legislatures i ens han perjudicat a tots. Si un President de la Generalitat, va donar un pas al costat perquè pensava que feia avançar el país, potser és hora que qui està esgotat i no te mes a oferir que demagògia prengui nota. És hora que els moixons foguers deixin de cridar l’atenció, es tanquin a la caixa, i es procedeixi a un renovació de l’Equip de Govern municipal amb la gent més capaç i, alhora; capaç de comprometre’s més amb VNG que amb el Partit i les polítiques d’ordre superior, les quals per cert, ja tenen el seva pròpia llera per desenvolupar-se.

 1- Consultes bibliomètriques realitzades el 28 de Maig de 2020.