Legislatura 2019-2023, seguim aferrats a la poltrona

El passat dilluns dia 15 de juny va fer un any que els nous batlles varen ocupar les seves cadires al plenari. Ara encara en tenim més per endavant per fer realitat aquesta legislatura. És el moment d’anar planejant i fent coses per aquests propers exercicis abans que torni la nova cita electoral per fer una mica de repàs d’allò que es va prometre i allò que realment s’ha de quedar en el tinter per a properes legislatures.

Aquí al Baix Penedès, aquesta passada legislatura va servir per deixar fora de la pantalla alguns dinosaures de la política local, però sempre he cregut que encara estan allí darrera vetllant perquè el seu esperit i la seva filosofia es mantingui més lluny de la seva signatura en documentes d’òrgans col·legiats.

Aquí al Baix Penedès hem vist canvis transcendentals com la victòria d’un nou partit al Montmell que va enviar a l’oposició l’alcaldessa de les darreres legislatures. Tot i això aquest política encara ocupa un lloc a la Diputació de Tarragona que crec que per molts dels polítics que tenim és una de les esperades zones de confort d’aquest gremi. Sense estar en llocs gaires conflictius i en una segona línia, aquesta entitat mou més de 150 milions d’euros anuals, un pressupost que pot donar molt marge de maniobra als seus representants.

En línies generals, hi ha dos grans grups de partits  a casa nostra que es poden arribar a diferenciar: els que fa anys que es dediquen a copiar i enganxar conservant les quotes de poder i els nous que estan predisposats a fer algun petit canvi en les maneres de fer a casa nostra. En les darreres municipals un altre cop han guanyat els de sempre tal com es pot apreciar en el pacte que regeix el Consell Comarcal del Baix Penedès una entitat amb poques competències però representa una mica el tarannà de tota la comarca. Encara que a vegades estiguin discutint per una coma el Psoe i els hereus de CDC a la nostra comarca sempre s’han ajudat quan ha estat necessari per evitar que algun altre color entri al club dels qui es reparteixen el pastís del poder. Si s’ha de pactar amb C’s o amb PP no passa res. La gràcia es mantenir el control sobre aquestes grans empreses privades que fa dècades que ens acompanyen en la gestió pública d’aquesta comarca. Cada dia elles tenen més poder i la part pública  menys perquè gestionen més serveis en un lloc o un altre de la comarca dins d’una política global. En aquesta comarca hi hagut polítics que han fet un gran treball per afermar aquests monstres perquè tornar enrere en la situació econòmica actual sigui gairebé impossible. 

Mentrestant seguim vivint en aquest món de capelletes que sempre ens ha caracteritzat on cada localitat segueix al seu ritme deixant de banda el que fa al veí. Un exemple prou clar l’hem viscut en aquest pacte de Coma-ruga on cada poble costaner del Baix Penedès ha fet la seva política pel que fa a les platges.

Seguim endavant amb els problemes de sempre perquè la Generalitat mani qui mani sembla que no ens vegi sobre el mapa i la seva inversió en aquest tros de comarca és vergonyosa. Aquí que tenim totes les potencialitats que ha creat Déu i més som incapaços d’aixecar el cap i mirar cara a cara altres localitats veïnes com Vilafranca i Vilanova i la Geltrú. Al contrari com es pot veure a través de les xarxes socials aquesta comarca es va degradant poc a poc. Un testimoni clar el tenim en el testimoni dels vigilants de seguretat de les nostres estacions de tren i les immenses ganes que tenen de marxar cap a un altre punt més segur.

Jo crec que algun dia les coses podran canviar. No sé per on vindrà la salvació però els càrrecs de confiança que tenim en molts ajuntaments de la comarca sembla que no ens aporten les solucions definitives. No podrem esperar gaire de les noves generacions de joves que han de marxar a viure a altres contrades perquè a la comarca no hi troben la solució ni el seu futur. Sort en tenim d’aquests trens que han cada dia potencien que siguem una vila dormitori i altres que ens aprofitin l’àmplia oferta de pisos buits d’entitats bancàries perquè també  el troben més econòmic i no els cal pagar bitllet de tren. Una comarca sense gaires novetats amb majories absolutes que ignoren a l’oposició i amb batlles enamorats perdudament dels publireportatges de les seves misèries.

Per acabar un apunt ben clar que ho pot il·lustrar tot. Tenim actualment quatre vicepresidents al Consell Comarcal del Baix Penedès que només ho veig justificat per un tema de més dietes pels polítics afortunats. I per més inri dos dels vicepresidents són del mateix poble. Això deu respondre a la cohesió territorial de la comarca, suposo. Patètic. Encara queden tres anys d’aquest ritme frenètic.