Com una Pàtria, vida de Josep Benet

Extraordinari llibre sobre la vida, l’obra i l’actuació política de Josep Benet, una biografia completa, fruit d’un estudi minuciós de l’extensa documentació sobre Benet i la seva obra. Biografiar a Benet és també però donar veu a una part de la història de Catalunya d’ençà la guerra fins a l’actualitat. El llibre és el fruit de forces anys de treball, d’estudi, d’entrevistes i això el fa un llibre de lectura fluida i també un llibre bàsic per conèixer l’entrellat del renaixement del catalanisme polític després de la guerra i bona part de la transició democràtica. La recuperació de personatges, documents, fets que han tingut lloc dóna al llibre la força que va més enllà de la biografia d’un gran personatge sinó que és un volum clarament en que s’explica la història del país.

Jordi Amat (Barcelona, 1978) és filòleg i escriptor. Format a la Unitat d’Estudis Biogràfics de la Universitat de Barcelona, s’ha especialitzat en la història dels intel·lectuals a la Catalunya de postguerra i l’anàlisi de la biografia com a gènere literari. Editor de clàssics de la no ficció hispànica (de Gaziel a Ridruejo, de Pla a Serrahima), ha escrit, entre d’altres, la crònica Las voces del diálogo. Poesía y política en el medio siglo (Península, 2007), la biografia Els laberints de la llibertat. Vida de Ramon Trias Fargas (RBA-La Magrana, 2009) i l’assaig El llarg procés. Cultura i política a la Ca­talunya contemporània (1937-2014) (Tusquets, 2015). Col·labora al diari La Vanguardia, tant a les pàgines d’opinió com al suplement Cultura/s. Els seus últims llibres són la biografia Com una pàtria. Vida de Josep Benet, la crònica La confabulació dels irresponsables i l’assaig Largo proceso, amargo sueño. Dirigeix El món de demà. Luis Cernuda. Fuerza de soledad (2002) i Els laberints de la llibertat. Vida de Ramon Trias Fargas (Premi Gaziel 2009). En 2016  guanya el premio Comillas de Historia, Biografía y Memorias con La primavera de Múnich.

La figura de Josep Benet és una figura enorme que va guanyat importància a mesura que va avançant en la seva vida. No és una persona fàcil i arrossegarà molts dificultats per poder aconseguir els seus objectius polítics, socials i culturals.

Benet sembla feble però és d’una tossuderia innata, un eficaç organitzador, un ferm activista es fa una figura omnipresent al llarg dels anys en qualsevol moviment democratitzador i/o de ressorgiment del catalanisme.

La biografia comença amb un Benet infant, no massa feliç, la figura del pare absent i amb una certa llegenda al seu voltant. És acollit per uns familiars seus, va a parar a Montserrat on serà membre de l’escolania i d’aquesta estada en quedarà un llarga vinculació al Monestir i al que ha representat pel país i també una relació de confiança amb l’Abad Escarré que també va tenir una clara transformació política. L’Abad li va tenir confiança i va ser el seu valedor en moltes de les seva opcions i accions.  

Benet comença molt aviat la seva militància en el catalanisme catòlic i forma part ja abans de la guerra de moviments catòlics compromesos amb la república i amb la llibertat A Benet l’afecta i molt veure però com aquesta església que ell estima fa un gir cap a  posicions de suport a la causa feixista i això el farà reflexionar sobre la necessitat de crear una democràcia cristiana homologable a Europa allunyada de l’església oficial. Es mou en l’àmbit d’Unió Democràtica però acaba deixant la formació perquè creu en la necessària transversalitat i a aplegar als no creients també al moviment democratitzador.

La seva actuació a les festes d’entronització de la marededéu de Montserrat a l’any 1947 és un trampolí per ser membre actiu, quan no promotor, de moltes de les accions que es porten a terme dins els camps del catalanisme.

El llibre analitza la figura de Benet i la seva relació amb personatges  també importants en la història del país, de Josep Pla a Joan Sales o de Joan Fuster a Josep Maria de Sagarra –i col·laborant amb els nous líders del nacionalisme de postguerra– de Fèlix Millet a Jordi Pujol, de Jaume Vicens Vives a l’abat Escarré que ja hem esmentat, amb tots ells Benet hi teixeix complicitat per afavorir la causa del catalanisme.

Advocat defensor en diversos consells de guerra destacant el de la dona de Comorera dirigent comunista i actiu defensor dels militants clandestins jutjats al TOP, Benet acaba consolidant-se com una peça clau del catalanisme d’esquerres durant la Transició i es va enfrontar amb contundència a Josep Tarradellas.

La vida de Benet és la clara identificació entre l’acció pel país i com es va redreçant la situació. No s’amaga en la biografia però les penúries de tipus econòmic que va patir Benet al llarg de la seva vida fins l’extrem que en el moment de jubilar-se no tenia el temps suficients de cotització per obtenir la pensió. Masses anys potser preocupant-se del col·lectiu i ben poc del particular o vivint dels  mecenes de torn posaven en evidència, la manca de llibertat professional que intel·lectuals i activistes catalanistes tenien i les dificultats econòmiques que patien.

El llibre està estructurat en capítols que fan referència a alguns dels fets destacats de la vida i acció de Benet, fets que van marcar el camí de la seva història personal i política. El llibre analitza el paper de Benet, que junt amb Pujol i Tarradellas, son les puntes del vèrtex de la política catalana dels anys seixanta, setanta, vuitanta i noranta, gairebé quaranta anys de redreçament del país. Benet se’ns dubte hi té un paper important i així queda palesat en la magnífica biografia de Jordi Amat, fruit d’un treball immens i intens de recerca de documents, de trobar materials desconeguts i originals i de parlar amb moltes persones que van tenir algun camí paral·lel al de Josep Benet.

I com diu l’autor, Benet  potser no va guanyar la batalla política però sí la de la història.

Llibre imprescindible per conèixer la història contemporània del país seguint la vida d’un dels seus més importants protagonistes.

Com una Pàtria, vida de Josep Benet
Jordi Amat
Premi Octavi Pellisa
Biografies i Memòries
Edicions 62
Barcelona, juliol del 2017