Mentrestant al Penedès...

La proposta que va presentar Ada Colau en nom de l’Ajuntament de la ciutat comtal: Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030 (BDCM-2030) i que incloïa Vilanova i Vilafranca, va remoure les tranquil·les aigües del Penedès. Segurament no va ser la millor manera de comunicar la proposta al Penedès, tot i que l’Alcaldessa de Vilanova i la Geltrú (d’ERC i que governa amb JuntsxCat i la CUP) i l’Alcalde de Vilafranca i Delegat Territorial Territorial del Govern (de JuntsxCat i que governa amb el PSC) n’estaven al cas i tampoc ho van comunicar als grups municipals de l’oposició dels seus respectius Ajuntaments, ni a la ciutadania.

Els primers en saltar a la jugular de l’Alcaldesa van ser JuntsxCat al·legant que la proposta atemptava contra el Penedès. Doncs, que voleu que us digui, la proposta atempta contra el Penedès igual o menys que el fet que de la Vegueria Penedès només en tinguem un Delegat Territorial que va fer una gestió força galdosa de les regions sanitàries: primer demanant separar-se de la de Barcelona i després demanant ajuntar-s’hi. Farien be JuntsxCat i ERC en explicar-nos perquè després de dos anys i mig de governar junts encara estan per desplegar els serveis territorials de la Generalitat de Catalunya (SSTTP) al Penedès malgrat existir, oficialment, la Vegueria del Penedès (VP). I això si que atempta contra el Penedès, però ni una queixa! Farien be JuntsxCat i el Departament de Territori i Sotenibilitat en explicar-nos perquè després de set anys encara no està redactada la proposta inicial del Pla Territorial parcial del Penedès (PTPP). I això si que atempta contra el Penedès, però ni una queixa!

JuntsxCat al Penedès ens té acostumats a fer unes declaracions al territori i a votar en contra d’això mateix al Parlament, com ha passat amb diverses Propostes de Resolució que han presentat els Comuns en contra de determinats projectes (IV Cinturó al Penedès, PDU Sant Marçal-Can Vies, PDU Autòdrom Terramar) i, sobretot, de la moratòria de projectes urbanístics fins l’aprovació del PTPP. En fi, a JuntsxCat del Penedès els podríem dir allò de “no ploris al Penedès per allò que no has estat capaç de defensar des del govern de Catalunya”.

Cal deixar clar que la proposta Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030 (BDCM-2030), és una proposta de debat estratègic en un marc territorial determinat que comparteix temes de mobilitat, treball, gestió de residus, habitatges, etc., però, en cap cas és una proposta de governança. Una proposta certament millorable, tant pel que fa a la participació ciutadana, com a considerar el Penedès com a conjunt.

El Penedès ha anat fent camí malgrat els entrebancs de tot tipus que ha anat trobant. Des de la societat civil, des de la Fundació Pro-Penedès, des de la plataforma per una Vegueria Pròpia, des del grups polítics penedesencs, ..., hem estat capaços d’elaborar un Pla Estratègic, d’aconseguir un Àmbit de Planificació Territorial i una vegueria pròpia, encara que virtual de moment. I el que necessitem com l’aire que respirem, és que el Pla Territorial es posi a debat al Penedès i que es despleguin els Serveis Territorials. I això no depèn ni del Govern central, ni de l’Ajuntament de Barcelona, depèn del Govern de la Generalitat de Catalunya!

Qualsevol persona amb dos dits de front té clar que el Penedès està situat en un lloc estratègic de Catalunya i que ha de mantenir diàleg obert i franc amb la Regió  Metropolitana de Barcelona, amb el Camp de Tarragona i amb la Catalunya Central i, fins i tot amb les ciutats de l’arc metropolità. Però, aquest diàleg s’ha de fer de tu a tu i ha de ser horitzontal. Hi ha temes de mobilitat, serveis públics, habitatge, educació superior i recerca, treball i economia, gestió de residus, ..., dels quals hem de parlar amb el Govern de la Generalitat i amb els territoris que ens envolten. Però, per parlar-ne en igualtat cal tenir les eines que ara mateix no tenim: el PTPP, els SSTTP i un organisme que ens representi en la nostra diversitat. Totes tres eines son urgents perquè el Penedès pugui exercir la seva capacitat de decisió sobre el territori i millorar la vida de la seva gent.

És evident que la proposta BDCM-2030 s’ha fet amb una mirada molt barcelonina i poc territorial, sense tenir en compte, per exemple, el Penedès com a conjunt. Però, també és evident que el Penedès necessita eines polítiques i administratives representatives i consensuades que li permetin defensar els seus interessos.

Potser que deixem de marejar la perdiu amb debats nominals i anem a l’arrel del problema: treballem per un gran acord del Penedès capaç de representar la seva diversitat i unitat i exigim al Govern de la Generalitat que desplegui els serveis territorials i obri el debat participatiu del Pla Territorial parcial del Penedès a la ciutadania. I exigim que el debat estratègic BDCM-2030 sigui veritablement horitzontal i territorial de manera que el Penedès hi pugui participar des de la seva autonomia i unitat.