En busca de tu nombre

Ha costat en molts països malgrat el pas dels anys assumir les responsabilitats de la col·laboració amb el nazisme per part d’un sector de la societat i de les autoritats del moment. Un cas evident és el de França però també els Països Baixos hi ha com una mena de teló que impedia -o no es volia- veure la realitat del que va passar en un període fosc de la història.

Aquest llibre és la reconstrucció d’uns fets que van succeir passada la guerra quan en un atemptat moren diverses persones entre elles un presumpte col·laborador dels nazis. La protagonista refà la història del seu oncle autor de l’acció. El fet de que pensi  posar el mateix nom a un fill seu la porta a esbrinar el passat i no li serà fàcil, perquè del passat no hi ha una sola versió, sinó moltes i caldrà veure quin és la més versemblant.

És també el relat del procés de l’embaràs de la protagonista, cada capítol correspon a una setmana de l’embaràs fins al part on a més de la història que va narrant hi ha la història dels seus sentiments cap el nadó que espera.

Marjolijn Van Heemstra (Amsterdam, 1981) va captivar a la crítica amb la publicació de la seva primera novel·la, A la recerca del teu nom. Amb aquesta obra ha estat guardonada amb el NBG Literature Prize i va ser nominada al Dutch Booksellers’ Award, el Libris Literature Prize i el NRC Book of the Year.

A més de novel·lista i poeta, exerceix com a columnista i directora teatral, amb produccions d'èxit tant a Holanda com a l'estranger.

Sempre costa col·lectivament assumir determinats relats de la història sobretot si aquesta no s’ajusta al que es voldria o al que seria un patró del que es consideraria actuació correcte. El passat fosc cal treure’l i posar cada fet en el seu marc històric. La novel·la de Marjolijn van Heemstra intenta treure a la llum un d’aquests passatges i ho fa amb una maduresa i amb una naturalitat envejable que tant de bo es fes a tots aquells indrets on encara es fa difícil parlar de la connivència de l’estat o de part de la societat en actuacions contràries a la democràcia i a la convivència entre països i nacions.

No ens cal anar massa lluny per posar com exemple el nostre propi país per conèixer tota la veritat de la guerra civil i de la repressió del franquisme, constitueix un tema tractat sí, però no depurat del tot malgrat poc a poc es va coneixent més la veritat.

A Holanda el tema del col·laboracionisme és un tema tractat i assumit críticament dues pel·lícules dirigides per Paul Verhoeven “Eric, oficial de la reina” o “El llibre negre” on es mostra sense embuts l’Holanda ocupada pels alemanys i les diverses reaccions que va produir a la població, des de la indiferència i l’assumpció del nou règim amb normalitat fins que es va optar per la resistència amb les seves pròpies guerres internes, que n’hi van haver, fins  aquells que descaradament van posar-se al costat dels nazis, com el militants del Partit Nacionalsocialista holandès que amb les seves accions i delacions van configurar una col·laboració amb els ocupants vergonyosa.

El 5 de desembre de 1946 vigília de Sant Nicolau data en que es fan regals als infants, aprofitant aquesta situació sota l’aparença d’un regal hi ha un paquet que en realitat conté una bomba empaquetada en una casa de la Haia. En l’explosió moren tres persones que suposadament havien estat vinculades a l'enemic nazi però entre elles una jove del servei de la casa que no tenia cap relació amb els actes de l’objectiu de l’atemptat. El cervell de l'operació és un oncle llunyà de Marjolijn que havia format part de la resistència i que després va formar part de l’exèrcit i va acabar vivint a la costa andalusa. És un personatge de nom Frans, el mateix nom que la protagonista vol posar al seu fill, és un personatge referent de la família per la seva acció llegendària. Alguns el qualifiquen de “gamberro” que posa petards i altres com una autèntic heroi que va fer justícia contra un seguit de membres del Moviment Nacional Socialista Holandès que s’havien reunit la vigília de Sant Nicolau.

Però la història ni tothom la viu igual ni les versions són unànimes.

Dècades després Marjolijn, (autora protagonista) embarassada i decidida a complir amb la promesa de posar-li el nom de l'avantpassat al seu primer fill, surt a la recerca de la veritable història d'un home sobre el qual els clarobscurs pesen cada vegada més.

Intenta a través de la recollida de les aportacions orals de la seva família i de qui coneixien el Frans fer-se una idea del personatge i dels fets com van succeir. Es fa difícil fer-ho perquè la memòria oral és mot subjectiva i a voltes contradictòria.

Consultarà així mateix a l’Arxiu Nacional Holandès buscant documentació sobre els fets, sobre el seu parent i tampoc no aconsegueix completar un relat verídic en la seva totalitat.

Hi ha qui descriu el parent de la protagonista com un heroi de la resistència i altres consideren que és un assassí que es va prendre la justícia pel seu compte sense cap mena de justificació.

D’heroi a assassí, de persona notable a rebuig de la societat. No hi ha acord però mentre ella va investigant per acabar fent-se el seu propi relat.

“En busca de tu nombre” és doncs tota una investigació per saber si “l’oncle posabombes” es mereix que el fill de la protagonista porti el seu nom.

Novel·la intensa que fa reviure situacions del personatge estudiat, Frans, un home que malgrat el seu historial de resistència és un personatge anticomunista, que té un odi visceral els pacifistes però que acaba a la presó per no volen anar a fer la guerra a les Indies Holandeses, tot plegat les contradiccions pròpies de la mateixa vida.   

Novel·la curta però la brevetat fa que sigui encara més colpidora i rellevant pel que fa a revelar un episodi fosc de la història d’Holanda i fer-ho amb solvència literària. 

En busca de tu nombre
Marjolijn van Heemstra
Biblioteca Formentor
Ed. Seix Barral
Barcelona, abril 2019