Volem un futur al Penedès

El Penedès és la quarta vegueria per nombre d’habitants, un actiu del país de primer ordre en termes socials i econòmics. Els darrers anys ha assumit una consciència creixent de la seva centralitat i de rol connector entre Barcelona, Tarragona i la Catalunya central, que ha de significar oportunitats geoestratègiques per la proximitat amb l’àrea metropolitana de Barcelona. Té una economia caracteritzada per la complementarietat d’activitats agrícoles, pesqueres, industrials, constructives, comercials i de serveis, sent el sector agroalimentari la seva principal font econòmica i on una activitat industrial diversificada manté un pes fonamental per la seva aportació a la riquesa territorial i la generació de llocs de treball.

Manté mancances importants en matèria d’infraestructures, ordenació de sòl i urbanització, en polítiques de promoció econòmica o en aprofitament dels propis recursos. S’ha de definir amb més claredat l’organització territorial, reforçar els eixos principals de comunicacions, infraestructures logístiques, portuàries, pols d’activitat industrial, nuclis urbans i territori agrari amb preeminència d’activitat vitivinícola i masses forestals. Tot plegat, caldrà afrontar-ho amb una visió de territori integral i de la seva interrelació amb sistemes econòmics veïns.

L’actual context socioeconòmic està molt marcat per l’impacte de la covid19, que s’ha traduït en la presentació d’un nombre significatiu d’expedients de regulació d’ocupació, que sumats als provocats per la transició al vehicle elèctric, l’impacte de la crisi de Nissan a la indústria auxiliar existent i d’altres amenaces que sobrevolen en sectors de forta presència amb molts llocs de treball al territori.

Recentment s’han afegit els anuncis de tancament de les empreses: Saint Gobain a l’Arboç, Robert Bosch a Castellet i la Gornal i Alfisa a Santa Margarida i els Monjos, amb centenars de persones treballadores directes i indirectes que apunten a una desindustrialització molt negativa i a la que, amb el suport de la ciutadania, ens hi oposarem frontalment. Aquests conflictes, en funció de com es resolguin poden tenir efectes devastadors a curt termini, poden incrementar de forma significativa les taxes d’atur i eixamplar les desigualtats socials. Si no som capaços de revertir la situació, l’horitzó d’un futur al Penedès pròsper i amb cohesió social, pot veure’s seriosament compromès. 

El sindicalisme de classe i confederal apostem per reforçar el diàleg social i arribar a  acords de mirada llarga. Proposem actuar generant sinergies econòmiques i socials al territori, prioritzar la finalització i posada en servei del corredor mediterrani per a mercaderies, ordenar un pla de mobilitat sostenible que millori els accessos als polígons d’activitat econòmica, que promocioni una governança compartida dels mateixos i l’accés de vianants, transport públic, bicicleta i vehicle elèctric. No renunciem a reforçar usos de superfície industrial de gran format, sempre que signifiqui generació de llocs de treball a sectors vinculats al Green New Deal, a la  R+D+I, que aportin valor afegit i s’harmonitzi amb la necessària protecció d’espais naturals de valor ecològic i social.   

Posar ordre a la dispersió del sòl d’activitats i millorar els principals eixos viaris que connecten el Penedès amb Barcelona, Tarragona i Igualada o Manresa. Desplegar un pla d’aprofitament i desenvolupament de l’energia renovable i l’eòlica, avançar decididament en la gestió dels boscos per l’aprofitament de la biomassa forestal i agrícola, uns serveis de qualitat i un turisme connectat al patrimoni, la cultura, la història i el paisatge penedesenc.

El proper dissabte 3 d’octubre, a les 11 hores, CCOO i UGT convoquem una mobilització, que respectant els protocols i criteris sanitaris, caracteritzarem com una gran reivindicació social del conjunt del Penedès. Tindrà el suport actiu del conjunt de la ciutadania, administracions, agents socioeconòmics, entitats i partit polítics, entre d’altres, per conjuntament enviar un missatge a favor d’un futur pel Penedès.

La mobilització exigirà el manteniment dels llocs de treball i serà un clam per un futur ple de possibilitats per a la generació d’activitat econòmica que reivindiqui la indústria. Una indústria fonamentalment agroalimentària, del paper i les arts gràfiques, pell, tèxtil i del sector de l’automòbil que ha de continuar projectant un futur sostenible, d’alt valor afegit, generadora de riquesa i llocs de treball. Alhora les administracions s’han de comprometre activament a garantir i contribuir al seu desplegament i la seva modernització. Hem de potenciar camps d’activitat, avui pràcticament residuals, relacionats amb la transició energètica i ecològica. Cal donar compliment i desenvolupar amb recursos i continguts l’acord del Parlament de Catalunya de crear la Mesa per a la Industrialització del Penedès i elaborar un Pla de Xoc d’ajut i d’impuls socioeconòmic al Penedès. No és un tema menor en un territori que no s’ha caracteritzat per un desplegament efectiu i útil de les possibilitats que ens dóna la concertació social.

Volem un Penedès on la transició digital i ecològica siguin vectors de modernització. Entenem el Penedès com una realitat complexa que combina els seus valors ecològics, culturals, patrimonials amb un desenvolupament econòmic harmònic amb els ecosistemes, paisatges i biodiversitat pròpia, que aposta pel benestar social.

Un futur amb treball digne, indústria i una economia productiva i sostenible.

Josep M. Romero
Secretari general CCOO Baix Llobregat, Alt Penedès, Anoia i Garraf
Francesc Rica
Secretari general UGT Anoia, Alt Penedès i Garraf
Mercè Puig
Secretària general CCOO comarques de Tarragona
Joan Llort
Secretari general UGT comarques de Tarragona