Pluja d’estels

Novel·la guanyadora del premi Josep Pla. La trama argumental ja l’hem vit en altres novel·les un grup d’amics que es retroben i repassen el que ha estat la seva vida d’ençà que no es veuen. Aquelles aspiracions que tenien i el que la realitat els ha portat. És una novel·la intensa, carregada d’emocions i sobretot que encara la relació entre els amics de manera directa. La trobada per veure la pluja d’estels es converteix en una nit on esclaten tots els sentiments i surten totes les paraules i els arguments que havien quedat per dir.

Laia Aguilar és llicenciada en Comunicació Audiovisual. Combina l’escriptura de llibres amb l’escriptura de guions per a sèries de televisió com ara Zoo, Ventdelplà, El cor de la ciutat, Infidels, Olor de colònia i Merlí, entre d’altres. És professora d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès i professora de guió a la Universitat Internacional de Catalunya.

Col·laboradora del diari Ara (Ara Criatures), on parla de temes relacionats amb el món del llibre. Durant aquests darrers anys s’ha especialitzat en literatura juvenil i ha publicat el llibre Wolfgang (extraordinari), que va guanyar el Premi Carlemany 2016 i el Premi Atrapallibres 2018, Wolfgang, el secret del pare (la continuació de la primera novel·la) i Juno, finalista enguany al Premi Menjallibres i al Premi Protagonista Jove 2020. Ha cultivat el gènere del conte, i l’any 2009 va publicar la seva primera novel·la: Les bruixes de Viladrau després Pare de família busca… Amb Pluja d’Estels obté un merescut èxit editorial.

Pluja d’estels, en narra la trobada d’un grup d’amics que han quedat a la casa d’un d’ells al Cap de Creus amb la intenció de passar el cap de setmana i veure l’espectacle astronòmic de les Perseides, les llàgrimes de Sant Llorenç. El Nis el propietari de la casa i amfitrió vol presentar als seus amic a l’Olivia la seva nova companya. El Nis havia tingut una parella que esta omnipresent en a trobada, la Paula, protagonista absent de la trobada però que marca i marcarà la vida de la reunió dels amics. La seva absència física és compensada per la presència en el record de cada un d’ells i elles. 

La Paula era el nexe que unia la colla. Germana de la Mila companya del Max, amiga del Jon i germana de l’exesposa del Nis.

Feia anys que no es trobaven i quan es tornin a veure després del temps que ha passat i els canvis que hi ha hagut a les seves vides hauran d’encarar pors, dubtes, neguits i els demanarà fer un pas endavant i enfrontar-se a tot allò que havien evitat durant el temps que es van deixar de veure. Hauran de posar la veritat damunt la taula sense saber que aquesta veritat pot fer implosionar la trobada i la mateixa amistat que ha perdurat des del temps de la universitat.

Les veritat a vegades couen.

La trobada es desenvolupa al llarg d’un dia a Portlligat en una casa que hi te el Nis, aquest vol ser un bon amfitrió però també està neguitós per saber com els seus amics encaixaran amb l’Olívia, si la veuran com una substituta de la Paula o bé acceptaran amb normalitat que hi hagi una altra dona a la seva vida. La Mila, germana de la Paula, i el Max han adoptat una filla, la Lluna, ells estan pendents de la nena tota l’estona i la Mila a més de la seva feina. El Max se sent llunyà de la Mila i descobrirà nous elements en la relació. En Jon es guanya la vida fent de tatuador, ell vol escriure però no troba mai ni el guió adequat i per tant es sent força frustrat, és l’amic de tota la vida de la Paula i acaba de trencar la seva relació amb el seu company.

I l’Olívia que se sent observada i examinada per la resta d’amics del Nis i òbviament i inevitable comparació amb la Paula. És una observadora gairebé externa dels altres personatges. La colla d’amics fa anys que no s’han vist i s’han de dir moltes coses sobretot al voltant de la Paula, ningú però s’atreveix a treure la veritat i exposar-la amb tota la cruesa.

El pas de les hores, els canvis de temps, sol, pluja, tramuntana i possiblement també l’alcohol fa que finalment es posi damunt la taula la realitat i tothom hi dirà la seva i generarà enfrontaments, retrets i també, veritats que impacten com a punys en les consciències del grup.

L’evocació i el retorn de la Paula dinamita una relació que potser s’havia falcat massa sobre peus de fang, sobre ideals que no s’han portat a terme.

És inevitable que a mesura que avança la narració i anem descobrint com són i com pensen els personatges també ens  sentim més propers a alguns d’ells o elles i empatitzin amb nosaltres mateixos.

L’autora explicava en una entrevista al Punt/ Avui: Volia fer una novel·la curta, intensa, emocional, que passés en un sol dia, ambientada en un espai natural potent i centrada en la psicologia de pocs personatges que han de resoldre un conflicte.

I certament ha estat així, la història va guanyant potència a mesura que va avançant i es posa en evidència fets i situacions que han estat masses anys amagats. En fer-se presents també situa a cada personatge en el seu lloc.

Una novel·la que a mesura que avança va agafant bon ritme i enganxa, passes les pàgines ràpidament buscant el desenllaç.

Unes descripcions del paisatge molt ben estructurades.

Personatges sòlids i ben construïts, tots amaguen alguna cosa i tots tenen coses a dir i a retreure a la resta d’amics.

Personatges potents que donen en el relat força a la narració.

Ben estructurada, amb capítols intercalant i contraposant els personatges.

En definitiva una excel·lent lectura.

Pluja d’estels
Premi Josep Pla 2020
Laia Aguilar
Col·lecció L’Ancora 259
Editorial Destino, Barcelona, febrer 2020