L’Estat de la Vila del Vendrell, capítol 1

El Reglament Ordinari Municipal més conegut per ROM va ser aprovat en el ple ordinari del 8 de setembre del 2012. Portem 8 anys i encara no s’havia convocat mai aquest plenari diferent a la resta dels que ens tenen acostumats entre ordinaris i extraordinaris on no hi ha lloc per al punt que acostuma a ser el més interessant de precs i preguntes. Aquest Rom es va consensuar en la legislatura (2011 -2015) entre les dues forces majoritàries històriques del Vendrell com són i han estat els hereus de Cdc i els deixebles del Psoe per parar l’empenta que tenia PxC amb cinc regidors al Vendrell que havia pujat com l’escuma des del que el 2003 August Armengol havia entrat com a únic regidor per aquesta força al consistori vendrellenc.

Llavors els partits majoritaris van decidir elaborar aquest reglament com ja s’havia fet a altres localitats, per tenir una mica el plenari controlat davant de la possibilitat que algun dia alguna força aliena al poder històric del Vendrell pogués irrompre amb més força i fer anar en orris aquest senyoriu que han tingut algunes famílies, clans, colles des de temps immemorials al Vendrell que s’han adaptat al que tocava cada moment. En l’auca uns han fet de poder i els altres d’oposició i sempre s’han anat tornant segons la voluntat popular amb el control d’aquests líders espirituals vilatans que han fet la seva feina amb més o menys sigil. Just en aquella legislatura en què es va aprovar aquest document el Vendrell va viure una altre fet històric que és que les opcions de poder es van unir en un govern unitari dels hereus d’un i els deixebles dels altres repartint el mandat en dues alcaldies de dos anys cadascuna. Eren uns temps en què encara podíem lligar algun gos amb alguna salsitxa que quedava al rebost dels crèdits, però ja  va aplicar aquest consistori un pla d’ajust econòmic que encara arrastrem per pagar els nostres excessos i mala gestió econòmica de la primera dècada d’aquest segle.

Cap a finals de la passada legislatura semblava que en faríem un, però per uns mals entesos i una petita partida de tennis entre Som Poble i l’equip de Martí Carnicer al final la cosa no es va prosperar i es va deixar a la carpeta de coses pendents per fer. Evidentment aquest reglament tampoc imposa clarament un ple de l’estat de la vila sinó que diu textualment “es celebrarà un Ple extraordinari cada any per avaluar i debatre l’estat de la vila”. Després afegeix que la Junta de portaveus determinarà el règim de la convocatòria. És una convocatòria apuntada d’aquesta manera sense més condicionants.

Finalment, després d’aquests 8 anys tindrem l’oportunitat de desenvolupar aquest aspecte del Rom, nosaltres que som tan curosos a vegades ens alguns punts, en especial les mocions on podem arribar a discutir per un punt o una coma mal posada.

La gràcia d’aquest ple és que s’hagués fet en un lloc obert amb públic present com podia ser la Lira on la gent hagués vist en directe la cara dels diferents portaveus defensant les seves postures. Això que es faci a la sala de plens amb només els portaveus de cada formació és una cosa molt trista i desangelada perquè si realment volem apropar la política a la gent s’ha de treballar en aquest sentit i no fer un debat amb quatre gats en un lloc inaccessible sense que es vegi el caliu popular i la resposta de la gent encara que sigui amb mascareta i amb la distància obligatòria.

Els polítics del Vendrell sembla que tinguin un gran temor d’aquesta eina de la que viuen i justifica que gestionin un pressupost municipal per a uns 40.000 vilatans. Tot és mig secret, amb discurs farcits de grans valors i pocs continguts. Per mi els hi poden donar un segell Infoparticipa daurat amb llaços de colors i diamants incrustats, però jo mentrestant vegi el format actual del programa de l’emissora local Per què? Seguiré pensant que se segueix menyspreant la postura de milers de vendrellencs que per diferents  raons varen votar per altres opcions que les que actualment ostenten el poder local al consistori. No cal que facin un programa per regidor perquè podria ser molt avorrit, però a la resta de partits els deixes un capítol  per formació i  tots contents. Suposo que ho deuen mantenir aquest format perquè tot i la seva majoria absoluta més que consolidada tenen por que la raó pugui ser més rellevant que el simple poder de la suma dels seus vots.  A gaudir d’aquest plenari esperat a petita escala i reduït no sigui que prenguem mal en un lloc més ampli. Sempre correm el risc evident que es pugui convertir veritablement en una partida de tennis on a la pregunta quin temps fa? La resposta sigui avui soparé xató.