Explicar-nos

La història de Vilanova i la Geltrú va lligada des dels seus inicis a la classe obrera. No hem estat mai una ciutat ni un poble noble o ric, sinó que ens hem guanyat el jornal dia a dia, sortint a la mar, treballant la terra o fent torns a la fàbrica. Això ens ha dut a ser una ciutat rebel i contestatària on fins i tot el nostre mite fundacional es basa en l’emancipació del poder establert i en plantar cara a l’autoritat.

Però tot i ser una ciutat obrera, quan ens ha tocat explicar-nos a nosaltres mateixos hem anat a buscar als anomenats indians, homes que van fer fortuna gràcies al colonialisme i van tornar per invertir-lo aquí. Gràcies a ells vam aconseguir ser una ciutat prominent en un moment de la història, però n’hem omès el cost que això va tenir.

Hem estat anys explicant com els indians van anar a Cuba i van tornar amb grans fortunes. Però mai expliquem d’on van sortir aquelles fortunes ni si estan tacades de sang. Ens vam aprofitar del patiment de milers d’éssers humans? Aquells prohoms que hem posat dalt de pedestals, s’ho mereixen? Quina història ens estem explicant a nosaltres mateixos?

Ara ha arribat el moment de revisar aquesta manera d’explicar-nos, perquè la història cal explicar-la tota, sempre dins del seu context, però tota. Les parts bones i també les dolentes, perquè no podem avançar com a societat sense reparar el mal, el dolor i la injustícia, encara que sigui tard. Per això iniciem aquest estudi, perquè creiem que cal fer un treball rigorós sobre quin va ser el paper dels indians vilanovins.

Que es van aprofitar del colonialisme és un fet innegable, però també ens cal saber fins a quin punt van tenir vinculacions amb el tràfic de persones. Pot semblar mentida que a 2020 encara tinguem un desconeixement tan gran d’aquests fets, però es que fins ara no hem volgut mirar aquesta part de la història, perquè no ens ha interessat gens.

Volem una ciutat que no glorifiqui esclavistes ni que basi la seva història en la sang i la barbàrie. El futur d’aquesta ciutat ha de passar per explicar-nos la veritat del que vam ser i sobretot, menys marquesos i més sindicalistes.

Enric Garriga Ubia
Regidor de Cooperació, Participació, Salut, Memòria històrica i Economia social i solidària (Capgirem Vilanova-CUP)