-
Tribuna
-
J. Oskar Stöber Blázquez
- Sitges
- 18-10-2020 09:47
Ens preocupa molt que empitjori la situació sanitària, però també ens preocupa que molts negocis no puguin subsistir i que moltíssimes persones quedin a l'atur i en situació precària
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Al sector de l'hostaleria en general, i al de la restauració en particular, li està sent molt complicat entendre les recents mesures posades en marxa per les autoritats catalanes. Al març se'ns va conscienciar que l'important era tenir en compte l'estat d'ocupació de les UCIs. No obstant això, en els últims mesos veiem com pràcticament es parla només del nombre de contagis, sense que se sàpiga molt bé quin és el motiu del canvi de criteri. Segons les dades de el Departament de Salut de la Generalitat (fiables o no, però són els que estan al nostre abast), l'ocupació de les UCIs des de finals de juliol s'ha mogut entre 100 i 200 llits, el que representa entre un 6% i 12% de l'ocupació que tenien en el pitjor moment d'aquesta pandèmia, i el nombre d'hospitalitzats - afortunadament - avui no arriba a el 5% dels que hi va haver a Catalunya a principis d'abril.
Se'ns comuniquen si han pujat els contagis de 1.000 a 2.000, sense dir-nos si les proves PCR també s'han doblat d'un dia per l'altre o han estat les mateixes, deixant coixa la informació, però no així l'angoixa. Se'ns parla de "segona onada", tot i que aquesta segona onada únicament és evident mirant el gràfic de contagis – afortunadament cap d’altre (només cal veure els gràfics que publica la Generalitat). Per suposat que pugen els contagis quan es fan més proves: tots hem vist com durant el confinament no hi havia possibilitat de fer tests pràcticament ni al personal sanitari, i ara gràcies a Déu s'estan realitzant milers d'ells.
Fa uns mesos es va dir que tot el que va passar havia servit al menys per aprendre com gestionar millor la crisi sanitària sense enfonsar completament l'economia, que s'aplicarien mesures de forma molt més quirúrgica, estudiant on caldria aplicar mesures dràstiques per la incidència del virus i a on no, però ara ens trobem amb un tancament general de bars i restaurants a tot el territori. No es contempla si un municipi té una incidència de 500, de 100 o de 0. No es contempla si un establiment té terrassa a l'aire lliure o no la té. No es contempla si els locals afectats estan incomplint o no les normatives i recomanacions sanitàries (és com si algú circula a 170 km/h i no se li multa, es tanca l'autopista). No s'observen les mesures molt més enfocades i menys globals que apliquen països del nostre entorn. No es contemplen alternatives que no donin l'estocada a milers d'autònoms i famílies que depenen directa i indirectament del sector.
No cal dir que salvar una vida humana és més important que qualsevol altra cosa. És completament obvi. Com també és obvi que el nostre sector, igual que qualsevol altre, el que vol i desitja és seguir col·laborant en la mesura de les seves possibilitats per acabar amb aquest malson el més aviat possible. Per això s'han pres totes les mesures que se'ns han sol·licitat (amb un enorme cost econòmic, encara que necessari). I per això les autoritats reconeixen obertament que el problema principal no és l'hostaleria, sinó les festes, les trobades socials en llocs no controlats, el passotisme d'algunes persones, etc. No obstant això, s'insisteix en criminalitzar el nostre sector, i es deixa sense possibilitat de treballar a tots els locals de Catalunya, sense que aquesta mesura vagi acompanyada d'ajudes clares i immediates.
Ens preocupa molt que empitjori la situació sanitària, però també ens preocupa que molts negocis no puguin subsistir i que moltíssimes persones quedin a l'atur i en situació precària. No obstant això, la por al que pugui passar, sent important, no hauria de ser l'únic motor de qui ha de gestionar una crisi sanitària i una crisi econòmica. Probablement la pitjor crisi sanitària de la nostra recent història arriba durant una de les pitjors crisis institucionals a tots els nivells, i això òbviament no ajuda. Lamentablement ocupem els primers llocs en els rànquings negatius, i això no pot ser casualitat. Només ens queda confiar en l'única cosa en què podem confiar: que la Sanitat i la Investigació ens treguin d'aquesta aviat.
J. Oskar Stöber Blázquez
President del Gremi d’Hostaleria de Sitges
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!