Els principis bàsics humans són inexcusables

La nostra societat i l’ésser humà des de tots els temps té uns principis als quals no es poden renunciar perquè formen part de la nostra espècie. En molts casos han servit per la pròpia evolució de l’espècie.

Un d’aquests fonaments és el dret a cobrir les necessitats bàsiques com l’alimentació i habitatge. Hi ha persones que estan en el territori en una situació alegal que no els permet accedir al mercat laboral que els pot aportar un salari ni tampoc tenen accés a les ajudes socials per cobrir les seves necessitats més immediates. Llavors en aquestes circumstàncies el més normal que aquests persones trobin alternatives en altres marcs que no han de ser molts cops el que és considera estrictament legal i curós en la nostra societat. Hi ha coses com el pa i l’aigua de cada dia que tothom té clar que és bàsic com a éssers humans que som per sobre tota la normativa que et puguis trobar.

Llavors quan un govern consent aquest tipus de situació precària també hauria de tolerar d’alguna aquests camins foscos i més en situacions especials com la que estem vivint actualment. La nostra societat ja fa dies que té una part de l’administració saturada en especial la que atén aquestes persones que estan tot just al costat de la legalitat vigent i alguns potser per força major ja han creuat una cama a l’altra banda de la línia vermella perquè no troben resposta en la part adient.

Un dels greus problemes que hem tingut arran del coronavirus és que el confinament es va carregar quasi sistemàticament el que era l’economia submergida que permet viure o sobreviure a moltes famílies amb feines que si les legalitzessin potser tindrien més despesa de papers que no pas els ingressos nets que obtenen per portar a terme aquestes professions al marge dels protocols oficials. Alguna cosa falla en aquest camp. La despesa social dels nostres pressupostos cada dia és més elevada sense que donem alternatives a aquestes persones perquè puguin pescar una oportunitat en el mercat laboral.

Evidentment que nosaltres formen part d’una cultura i d’unes tradicions que a vegades sembla que amb el pas dels anys alguna vagi canviant de mica en mica per adaptar-se als nous temps.

La nostra climatologia és una de les coses que marquen aquests costums consolidats. Si nosaltres que vàrem patir tres mesos durs de confinament en el segon trimestre d’aquest any ens tornen a tancar els bars i els restaurants, potser hi ha gent que es quedarà a casa, però altres es tornaran a trobar a l’aire lliure o a casa d’algú per seguir fent vida social. Si es tanca un pàrquing exterior a la nit perquè la gent no quedi per fer festes nocturnes, doncs potser algú es quedarà a casa però la majoria anirà a la cerca d’altres opcions on puguin portar a terme la seva història i anar fent.

Evidentment que sempre podem aplicar sancions dels diners que tu vulguis, però en alguns casos estem parlant de persones que viuen d’ajudes socials i viuen al  marge de les tradicions i costums de tenir un número de compte corrent que es pugui embargar. Alguns d’aquests només tenen mòbil i poca cosa més.

Per altra banda, veus que la gent es mou amb transports públics saturats i en empreses on el teletreball no saben ni que existeix o altres tenen l’excusa que simplement no el poden portar a terme per la seva especialitat professional. Hi ha coses que no les acabes d’entendre o millor no intentar-ho.

Tot això barrejat amb una gestió de la pandèmia que ha estat pèssima entre els govern i els jutjats que s’anaven passant ordres i contraordres deixant a la gent del carrer astorada perquè no sabien a qui fer cas ni quan començava o acabava tot plegat.

El més trist de tot plegat és que molts establiments varen aguantar la primera crisis del coronavirus estoicament perquè venia l’estiu i hi havia optimisme social, però ara de cara al Nadal i amb el més calent a l’aigüera potser més d’un tanca la paradeta i de mica en mica ens anem carregant una economia ja prou fràgil que ens pot portar a una situació dramàtica a tots plegats.