Literatura

Y ahora, volved a vuestras casas

Coberta de 'Y ahora, volved a vuestras casas' . Eix

Coberta de 'Y ahora, volved a vuestras casas' . Eix

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

“...Y ahora volved a vuestras casas” Amb aquesta frase s’adreçava el general De Gaulle els espanyols enquadrats en unitats de l’exèrcit aliat després de que desfilessin al Paris alliberat.

A quina casa? La majoria dels refugiats eren considerats gairebé delinqüents per les autoritats franceses i no podien tornar a Espanya perquè aquí els esperava la repressió, i en alguns casos sentències de mort.

El llibre d’Evelyn Mesquida és de nou una visió del paper dels republicans espanyols en la lluita de la resistència contra el nazis a França. L’arribada de milers de refugiats va portar a la presencia en nombrosos camps de concentració francesos i també en batallons de treballadors que feien feines suplementàries per l‘exèrcit, molts d’aquests republicans exiliats. Quan els nazis van ocupar França es van plantejar seguir la lluita con el feixisme. Era gent bregada en mil combats a Espanya, sabien fer ara les armes i tenien estructures capaces per donar resposta.

El paper dels republicans espanyols va ser diluïda durant molts anys per la França oficial que no podia tolerar en la seva “grandeur” que moltes iniciatives de resistències provenien de gent forana. La historia però està posant al seu lloc a aquells resistents.

La mateixa Mesquida en el seu llibre La Nueve, la unitat formada per espanyols que va ser la primera d’entrar a Paris per alliberar-lo del jous del nazis, va començar a reivindicar el paper dels republicans espanyols en la lluita contar el nazis a França.

Evelyn Mesquida va néixer a Alacant. És periodista i investigadora, i ha col·laborat en diversos llibres col·lectius sobre qüestions de memòria històrica i la participació d'espanyols en la Segona Guerra Mundial. Corresponsal durant anys de la revista Temps a París, va estar treballant una dècada sobre La Nueve, entrevistant gran part dels supervivents i publicant diversos articles sobre el tema, que van portar finalment a la realització del llibre. El llibre i la labor periodística d'Evelyn Mesquida, juntament amb el treball dels supervivents de la Nou han aconseguit el reconeixement de la República Francesa. Entre altres homenatges, al juny de 2015, amb la presència del rei d'Espanya i l'alcaldessa de París Anne Hidalgo, es va inaugurar a París el Jardin donis Combattants de la Nueve (Jardí dels combatents de la Nueve). 

Així doncs Mesquida torna en aquest llibre a documentar la memòria de la feina que van fer el republicans espanyols dintre de la Resistència francesa i el paper moltes vegades protagonista en accions i alliberament dels territoris.

L’arribada del refugiats espanyols després de la guerra espanyola  va ser un problema per els autoritats franceses, un problema logístic ja que van haver d’improvisar espais, camps d’internament amb condicions nefastes i per altra banda moltes d’aquestes persones, antics combatents varen ser considerats terroristes i gent indesitjable.

Després van enviar a aquets refugiats a batallons de treball sota les ordres militars, des del reforçament línia Maginot de defensa contra una hipotètica invasió alemanya, a la tala d’arbres, o a preses en valls de diverses ubicacions franceses. Bona part d’aquets treballadors espanyols forçats tenien filiació política o sindical per tant eren persones conscienciades i la majoria ja havia combatut el feixisme, per tant passar a la clandestinitat i assetjar les tropes alemanyes va ser com una continuació dels combats en els que van participar a Espanya.

Cada capítol del llibre fa referència a un espai geogràfic on l’actuació dels guerrillers, el maquis espanyol va tenir paper protagonista, comença per la Red Pozan a Tolosa del Llenguadoc on els republicans va crear una xarxa per poder evadir la vigilància alemanya i de la milícia de Vichy i poder salvar a molta gent que fugia o passar a Espanya pilots anglesos que havien caigut sobre França, segueix després indrets mítics de la resistència i de derrotes dels almenys, El Pantà de l’Àliga, Els boscos d’Aquitània, Les muntanyes de Glières a l’Alta Saboia on els guerrillers espanyols van jugar un paper fonamental en l’alliberament de la zona amb costos personal i de morts força alt ja que fins 120 resistents espanyols van caure en el replegament davant els atacs alemanys. També s’expliquen els fet de la vila de Tulle que va ser alliberada temporalment abans que els aliats desembarquessin a Normandia. També són explicats els fets de la batalla de la Madeleine, o la presència a l’Ariege per acabar a París....

Molts d’aquest guerrillers després van participar en l’intent d’entrar a Espanya per la Vall d’Aran, altres van seguir combatent ja enrolats  a l’exèrcit francès i molts altres decebuts de com els havien tractat després de la guerra i molestos pel poc suport que van tenir en la lluita contra el feixisme espanyols es van retirar a la vida civil i van tenir ocupacions diverses, pocs, molt pocs van retornar a Espanya.

En el llibre Mesquida reivindica i rescata el record d’algunes dones que van combatre o que feien feina per la resistència i que havien caigut en l’oblit com tantes vegades passa amb protagonistes femenins de la història. Així els noms de Bazán, Sara Berenguer, Conchita Grange, Herminia Muñoz, Valentina Ferrés o María Vázquez Blanco són rescatat de l’oblit i tenen el seu paper en la història de la resistència espanyola a França.

Aquets llibre és doncs la reconstrucció de la història dels que van combatre a França, és la reivindicació de persones que van ser injustament silenciades i oblidades durant molt de temps per la història oficial francesa, però que sí tenien el reconeixement popular en els llocs on van combatre i algun que altre monument recordatori en els indrets on la seva presència va ser decisiva per alliberar els territoris ocupats pel nazis.

Molts d’ells es van incorporar a la lluita per ideals, per seguir combatent el feixisme i amb l’esperança de que un cop derrota Hitler seguirien després els aliats per alliberar Espanya del franquisme.

No va ser així. Però tot i això ningú podrà negar -encara que s’hagi volgut fer- que el protagonisme en la resistència francesa d’espanyols, de republicans -en un ampli ventall de sensibilitats des de comunistes a anarquistes- i que van contribuir una vegada més a  la lluita contra el feixisme.

Llibre excel·lent amb una gran tasca de memòria i honor al combatents antifeixistes.

Y ahora, volved a vuestras casas
Republicanos españoles en la resistencia francesa
Evelyn Mesquida
Ediciones B
Barcelona, març del 2020

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Últims articles publicats


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local