Set pandèmies i set antídots

Sempre m’he considerat de lletres. Als salesians de Girona, tinc el mal record d’un professor que va pretendre encabir-me al ram de les ciències. Pretenia obligar-m’hi, al·legant que se’m donaven molt bé els números. Alguna mala influència em deuria inocular, des que la meva vida laboral va transcórrer al sector financer. Tan bon punt em vaig jubilar, emperò, ràpidament vaig agafar la ploma i a escriure!

Valoro positivament l’educació rebuda. Malgrat que paral·lelament, la història -que és “lletra”- me l’ensenyaven com als lloros. Com hauria xalat gaudint-la plenament, des de la primeria. El bon regust el recupero a la maduresa. I, com que van mal dades per la COVID19, citaré cinc grans crisis mundials de la història en matèria sanitària:

- la pesta del segle VI, amb la crisi de l’imperi bizantí i dos eixos mediterranis ben heterogenis a partir de llavors: cristianisme i Islam.

- la pesta negra del XIV, que ens sona gràcies al “Decameró” d’en Giovanni Bocaccio. Justament l’any 1377, a l’actual Dubrovnik, es “patentà” el primer confinament -primer fou de 30 dies i després, de 40- pels viatgers que hi arribaven.

- saltem al rest de “prunes” que els colonitzadors espanyols “exportaren” a Amèrica: tifus, febre groga, grip, xarampió i verola.

- al XVII, la pestilència retornà a Europa: pesta, verola i tifus camparen a tort i a dret, delmant la població. Llavors l’Estat assumeix la sanitat i té cura d’aquests “malsons”.

- tot plegat no impedí la grip A de 1918, amb més de 50 milions de víctimes. Tancada en fals, allò va donar pas a la 2ª guerra mundial. Conseqüentment, la societat va optar per definir el gran concepte de redistribuir la riquesa (social i cultural). Serem capaços, al segle XXI, de reordenar els valors com pertocaria realment?

- no puc obviar el virus de l’Èbola, descrit -per primer cop- pel doctor David Finkes: se li presentaren diferents casos de febre hemorràgica (a Zaire i el Sudà), ben a prop del riu Ébola… Reeditat fa uns 6 anys.

- finalment, enguany ja tan sols resta encolomar-hi la COVID19. Malgrat que ens vulguin “vendre la moto” que correspon a 2020, l’afegitó “19” esdevé ben eloqüent com a clarificació.

- com a mena de “post.data”, hi faria entrar -amb calçador- la pandèmia de la “infodèmia”, els jocs d’atzar i la telebasura. La primera ve referida a l’excés i manipulació d’informació no objectiva. La segona, a la gent que -davant dels problemes- es “refugia” en màquines escurabutxaques, loteria, primitiva, juguesques, ONCE, travesses futboleres o temes del mateix perfil. Finalment, em neguiteja entreveure com -al govern de torn- ja li està bé tenir el personal entabanat davant la “caixa tonta”, empassant-se tots els “menús” que li engalten. Alimenten la idiotesa de la gent.

El que, a mi, més em preocupa passa per projectar 7 antídots:

- contra una gran massa de gent “amorfa”, hem d’ésser capaços d’establir un reguitzell de “béns” totalment prescindibles.

- per contra, en la “trona” dels dirigents, cal sacsejar i foragitar molts oportunistes, que no tenen ni punyetera idea d’on tenen la mà dreta. Potser el paradigma el tenim en el “gerro” de la presidenta de la Comunitat de Madrid. Qui la va parir!

- al seu lloc, en torns màxims de 2 legislatures, s’hi ha de situar el nivell, base, estudi i fondària dels més ben “preparats”.

- cal apostar per la cultura-en majúscules, per bastir fonaments.

- necessitem implementar la biotecnologia (amb una fortíssima inversió en I+D). Èticament, no es pot admetre veure el malbaratament de sous brutals en polítics ineptes i la poca atenció envers el món universitari i de recerca a gran escala.

- no podem deixar de banda ni aparcar un bon estol de filòsofs de diferents èpoques, que assenyalen corriols i viaranys molt ben ajustats i definits de cara a afrontar reptes complexos.

- lluny de centrar el problema en una reflexió merament monetària, el “Déu-diner” no n’arranja la gravetat. És necessari però no es pot incardinar la sortida del laberint elegint una “vacuna” en forma de moneda. Una mena de reedició de la campanya “¡Bienvenido, Mr. Marshall! ”.

Segueixo tenint un somni. Algú ho havia de dir, encara que no agradi.