Tapes, totxana i turisme

Bars, paletes i hotels seria una altra forma d'expressar -mitjançant un trinomi- la base feble i esqueixada que he volgut amagar en el títol. Cafès/birres, hipoteques/desnonaments i creuers/IMSERSO reflectirien la metàfora sorneguera d'un país on tot va de mal borràs. Ocupem el podi de països amb més bars per habitant (un per cada 175 habitants)... Fins a la crisi financera de 2008 -la derivada del daltabaix de Lehman Brothers- també el d'un percentatge major d'oficines bancàries: calia col·locar hipoteques fins i tot als gats. Si després no es pagaven, la maquinària judicial ja ressituaria els principis d'un mal anomenat "progrés" en un “tort” estat de dret. Al cap i a la fi, la “tranquil·litat” dels analistes de risc es recolzava en la certesa que les garanties reals ho arranjarien tot. Lluny de la producció exigida a les empreses per anar endavant, la “torradora solar” emplenava hotels, oblidant que no tothom té dret a gaudir del lleure reservat a la "classe jubileta". Dit altrament, fins i tot ens deien que, tenint sol a dojo, no calia patir. Som un país de camàndules!

Amb una estructura tan flonja i una ètica filosòfica minsa al cervell dels dirigents, no estranya copsar que els estralls de la COVID19 hagin generat serrells més sagnants que a qualsevol altre país de l’entorn. Ocupem posicions capdavanteres pel que fa gairebé a qualsevol equació. Refer-se després d’aquest fort “tsunami” serà força complicat. A nosaltres -els del país del sol, els braus, la gresca i els subsidis fàcils- ens costarà molt més que a ningú.

Posaré un altre exemple que fa mal d’oïda. Què me’n dieu de l’alcaldessa de París (Anne Hidalgo) suggerint passar de comprar llibres a través d’Amazon? Proposa recolzar les llibreries de proximitat… D’aquelles que ens en queden ben poques, quan els llibres no es consideren “béns no essencials”. Mai no hauria pogut imaginar-me que arribaríem a un nivell tan flagrant d’estultícia.

Ací, em ve com anell al dit la figura del psiquiatra Luis Rojas Marcos, afincat a New York. Acaba de publicar un llibre, titulat “Optimisme i salut”. Vol ensenyar a viure en positiu. A invertir en salut. A explorar el propi temperament, identificant els verins nocius que frenen el creixement del nostre organisme. La manera de percebre les situacions diferents que ens planteja la vida exerceix una influència cabdal sobre les pròpies decisions, conductes, judicis i emocions.

Seguint amb la visió un pèl sorneguera que suggeria en encetar l’article, faig una ullada al calendari. Resten unes tres setmanes per la festa de la Puríssima, amb la “llàstima” -bufa!- que el dia de la Constitució s’escau en diumenge. Fet que ens ha eliminat algun pont addicional. Sense oblidar que el termòmetre obrirà -sí o sí- bona part de les estacions d’esquí del principat. De ben segur que no hi haurà cap problema de confinament, perimetració o “segrest” domiciliari per anar a cremar diners a dojo. Carta blanca! Està cantat que la Generalitat considerarà aquests indrets de muntanya com a elements bàsics per a recuperar la marxa de l’economia del país. No endebades, alguna estació és a mans del propi govern català.

En una línia similar, em pregunto si tenia algun sentit vetar l’esport amateur bo i mantenint -amb preferència màxima- el professional. Sobretot, el de les elits futboleres, motociclistes, tennistes, automobilistes, golfistes… No serà que l’explicació rau en protegir els “amiguets” que remenen diners per triar i remenar. Una mica com passa a USA, on les autoritats ianquis tenen prou en compte no encabritar els grans “lobbies” financers de Manhattan. Allí, però, l’acoblament de teories esdevé sovint alambinat per tal d’acontentar jueus i magnats petroliers, amb tot el contrasentit que això comporta.

Avançant el rellotge dues setmanes més enllà, toparem amb les festes nadalenques. Llavors, entrarà en joc l’element eclesial. “Con la iglesia hemos topado”… Nova pregunta a considerar: si s’hagués de “reprimir” el Nadal per allò del no-contacte social, què ho fa que ara ja ens aclaparin -pels carrers cèntrics de les grans ciutats- amb llums de neó? Algú em pot explicar si les llums també reben la consideració d’estri summament adient per a motivar la gent?

Fa setmanes, li preguntaren a l’Angie Merkel per què invertia tants diners en educació. La resposta deixà estorat i corprès al periodista que la interpel·lava: “perquè els ignorants ens costen massa diners”.

Tant de bo que el govern espanyol enarbori -sense més dilació- una creuada frontal/efectiva contra el periodisme immund, la TV-porqueria i el seu entorn! Difícilment traurà el poble del pou on és si, abans, no se’l dota de seny, cultura i altres valors intangibles que no es compren a base de talonari. Això sí que és bàsic del tot.

Reitero el que deia a l’inici: menys tapes, totxana i turisme !…Més tibar d’imaginació afegint-hi realment temps i clavant colzes!

Que es guardin la xerrameca inútil i absurda, que només fa per entabanar.