-
Tribuna
-
Juan Luis Ruiz
- Vilanova i la Geltrú
- 26-11-2020 08:43
Juan Luis Ruiz. Eix
Les icones turístiques que, fins ara, havien concentrat massivament visitants, sembla que veuran reduïda aquest afluència. En canvi, es presenta l’oportunitat de crear noves icones, de generar nous valors
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
«En una crisi, sigues conscient del perill, però també reconeix l’oportunitat». Aquesta reflexió, atribuïda a John F. Kennedy, defineix a la perfecció el que crec que ha de ser el tarannà per afrontar, tant des de l’àmbit públic com des dels diferents actors i operadors privats, l’esdevenir en el mitjà i llarg termini, del sector turístic.
En el món pre-pandèmia, el turisme s’havia convertit en l’exponent perfecte de la globalització. En un món interconnectat i interdependent, el sector turístic aprofitava totes les sinergies possibles de manera que, el conjunt de sectors econòmics, des del primari fins al terciari passant per la indústria, contribuïen a fer-lo créixer.
Els canvis en el comportament de la població en les darreres dècades, marcats per la creixent importància atribuïda al benestar individual i al temps d’oci; la consecució d’avenços importants en els drets laborals, amb l’epicentre en els dies de descans i els períodes vacacionals; juntament amb l’abaratiment i la creixent accessibilitat per a bona part de la població als serveis turístics van provocar un «boom» del sector sense precedents a la història. Podríem dir que hem assistit a la «democratització» del turisme.
L’impacte econòmic d’aquest fenomen ha estat importantíssim a casa nostra. El clima, el nostre estil de vida, els nostres recursos naturals, el mar, les platges... han estat potents factors d’atracció d'un nombrós nombre de visitants dels que se n’ha beneficiat el conjunt de l’economia i que, fins i tot, va ser crucial com a motor de la crisi financera i immobiliària de 2008. Aquest turisme, el valoràvem, especialment, fent servir els números: el nombre de pernoctacions, de creuers, de vols. Absolutament d’esquenes a l’impacte ecològic i a la seva minsa sostenibilitat.
La situació provocada per la COVID-19, una expressió més de la crisi del canvi climàtic, ha aturat de cop aquest model i ens obliga a repensar el turisme del futur. És una reflexió essencial en què ens va una part important de la riquesa i dels llocs de treball del nostre país. Hem de ser capaços, plegats, de definir i decidir quin serà el nostre model turístic a partir d’ara, aprofitant al màxim les nostres potencialitats, sense deixar escapar oportunitats i continuant essent una destinació atractiva alhora que sostenible ambientalment, econòmica i social.
En aquesta re definició cal que aprofitem al màxim, en els propers 2 o 3 anys, els recursos procedents dels fons europeus que ens haurien de permetre una transició gradual cap a aquest nou model. I és que, sens dubte, hem de pensar en els canvis immediats en els hàbits de consum provocats per la pandèmia. És cert que la tendència a viatjar continuarà. Ara bé, el temor davant del medi, especialment, el llunyà, la distància social i la necessària reducció del contacte canviaran la manera de fer-ho, si més no, en el futur immediat. És molt probable que aquesta situació generi canvis importants en la manera de viatjar que hem conegut en els darrers anys.
És molt probable la reducció dels viatges a llarg radi; una menor tendència a viatjar a destinacions llunyanes; i un increment del desplaçament terrestre i a destinacions properes. En aquest context, per exemple, serà essencial repensar els models de negoci del transport aeri o marítim de passatgers, així com, dels grans ressorts de vacances d’estiu. Els «city breaks» afavorits per l’increment del «low cost», segurament, també es veuran afectats.
En canvi, sembla segur un impuls del turisme de proximitat cap a entorns naturals i rurals fins ara fora del focus del turisme, per la reorientació del desplaçament d’un bon nombre de persones cap a la descoberta d’entorns naturals que tenen relativament a prop.
Les icones turístiques que, fins ara, havien concentrat massivament visitants, sembla que veuran reduïda aquest afluència. En canvi, es presenta l’oportunitat de crear noves icones, de generar nous valors i, per tant, de reconduir el turisme cap a la desconcentració i la desestacionalització. Per tant visitants en espais diversos i en èpoques diverses de l’any. Aquest és el futur cap al qual ens convé avançar. Un futur en què continuem sent atractius als visitants, en què el turisme continuï sent un motor essencial de la nostra economia, alhora que, aprofitem l’oportunitat que ens ha generat la maleïda pandèmia, per esdevenir més sostenibles a tots els nivells.
Mentre arriben les vacunes i s'aconsegueix una cert immunitat de grup, mentre s'assenten nous hàbits de consum i de viatge; mentre avança la tecnologia digital i progressa l’eficiència energètica amb la implantació d’energies netes a tots els nivells (per exemple, avions propulsats amb motors d’hidrogen); en aquest present incert i perillós, tenim l’obligació de reconèixer les oportunitats i d’aprofitar-les al màxim per construir el millor futur possible per al nostre turisme.
Juan Luis Ruiz
Diputat de Turisme de la Diputació de Barcelona
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!- coronavirus
- Juan Luís Ruiz
- Turisme
- Albinyana
- Argençola
- Avinyonet del Penedès
- Banyeres del Penedès
- Bellprat
- Bellvei
- Bonastre
- Cabrera d'Anoia
- Calafell
- Canyelles
- Capellades
- Carme
- Castellet i la Gornal
- Castellolí
- Castellví de la Marca
- Copons
- Cubelles
- Cunit
- El Bruc
- El Montmell
- El Pla del Penedès
- El Vendrell
- Els Hostalets de Pierola
- Font-rubí
- Gelida
- Igualada
- Jorba
- La Bisbal del Penedès
- La Granada
- La Llacuna
- La Pobla de Claramunt
- La Torre de Claramunt
- L'Arboç
- Les Cabanyes
- Llorenç del Penedès
- Masllorenç
- Masquefa
- Mediona
- Montmaneu
- Òdena
- Olèrdola
- Olesa de Bonesvalls
- Olivella
- Orpí
- Pacs del Penedès
- Piera
- Pontons
- Puigdàlber
- Rubió
- Sant Cugat Sesgarrigues
- Sant Jaume dels Domenys
- Sant Llorenç d'Hortons
- Sant Martí de Tous
- Sant Martí Sarroca
- Sant Pere de Ribes
- Sant Pere de Riudebitlles
- Sant Quintí de Mediona
- Sant Sadurní d'Anoia
- Santa Fe del Penedès
- Santa Margarida de Montbui
- Santa Margarida i els Monjos
- Santa Maria de Miralles
- Santa Oliva
- Sitges
- Subirats
- Torrelavit
- Torrelles de Foix
- Vallbona d'Anoia
- Vilafranca del Penedès
- Vilanova del Camí
- Vilanova i la Geltrú
- Vilobí del Penedès