El enigma de la habitación 622

L’autor és va fer conegut amb el llibre La veritat sobre el cas Harry Quebert , en aquet llibre cap el final hi ha una afirmació: “Un bon llibre, Marcus, és un llibre que un es penedeix d'acabar” que va perfecte per l’enigma de l’habitació 622. Llibre que es llegeix amb interès creixent i que quan s’acaba trobes a faltar aquells moments de seguiment de la història. Dicker recrea una narració en que hi ha tots els ingredient per bastir una gran narració de suspens amb girs espectaculars que fa que tot allò que puguem pensar o intuir cap on anirà la trama no té res a veure amb la realitat del llibre. 

Escriptor suís, Joël Dicker va estudiar Drama a París, però va tornar a Suïssa on va estudiar Dret en la Universitat de Ginebra. Dicker ha desenvolupat la seva carrera en llengua francesa, sent guanyador de premis com el Goncourt donis Lycéens, el Lire o el Gran Premi de l'Acadèmia Francesa.

Dicker es va donar a conèixer en guanyar el Prix dels Ecrivains Genevois, amb la seva novel·la Los últimos dias de nuestros padres  un premi destinat a destacar manuscrits sense publicar. Després d'aquest èxit, la seva primera novel·la, Els últims dies dels nostres pares, va ser publicada a França. Pocs mesos després es va publicar també La veritat sobre el cas Harry Quebert, que es va convertir en tot un fenomen de vendes a nivell internacional guanyant el guardó del millor llibre de l’any a España pels lectors del diari El País.

La seva obra ha estat traduïda a més de trenta idiomes i amb La veritat sobre el cas Harry Quebert, va iniciar la seva marxa en el mercat en castellà. Des de llavors ha publicat El llibre dels Baltimore, El tigre i La desaparició de Stephanie Mailer, entre altres.

El mateix Dicker es posiciona sobre el seu llibre i bona part de les motivacions que fa que escrigui: «L'enigma de l'habitació 622 és una novel·la molt especial per a mi: sens dubte la més personal, i tal vegada la més ambiciosa. És una novel·la policíaca, però també un homenatge al meu editor, Bernard de Fallois. També és la primera vegada que la història transcorre a Suïssa, més concretament a Ginebra, on visc. No és fàcil traslladar a la ficció el lloc de la teva realitat quotidiana. Tots aquests elements fan que aquesta novel·la tingui per a mi una ressonància particular i que esperi la seva publicació amb molts nervis, com si es tractés del meu primer llibre»,.

Els tres objectius que explica queden clarament documentats en la novel·la, la presència en diverses ocasions, en múltiples passatges del llibre del seu editor i el retrat que en fa serveix d‘homenatge a la persona que va confiar en la seva obra. La ciutat de Ginebra és el marc de moltes de les actuacions del protagonista que és el mateix escriptor i també és una novel·la amb un fort potencial com a novel·la policíaca. Ingredients apropiats en la qual es barregen un triangle amorós i jocs de poder, traïcions i enveges en una Suïssa no tan tranquil·la com estem acostumats a creure.

Durant una festa tradicional que cada any se celebra pels volts de Nadal s’ha d’anunciar el nom del nou director del banc Ebezner. Banc important i que sempre ha estat en mans de la mateixa família. La festa té lloc a l’hotel del Palace de Verbier, un hotel de luxe als Alps suïssos. Durant aquella jornada però es trobat a l’habitació 622 el cadàver d’un dels membres del consell de  direcció del banc generant un notable enrenou. La recerca de la  policia no arribarà mai a escatir que va passar, per què van assassinar al directiu ni per descomptat no van trobar el possible culpable. Els fets amb el pas del temps van caure en l’oblit.

Quan han passat uns anys l’escriptor Joël Dicker arriba a l’hotel vol descansar, dos fets importants han remogut i trasbalsat la seva vida, per una banda una ruptura sentimental amb la seva companya i per altra la mort del seu editor que l’ha colpit molt. S’adona però que s’allotja en una planta del Palace de Verbier on no hi ha l‘habitació 622, Error? Supressió premeditada? Sigui com sigui el fet aixeca la seva curiositat. Mentre esta fent cavil·lacions coneix la Scarlett, una dona que casualment s’hostatja a l’habitació del costat de la seva i també s’ha adonat de la manca del 622. A partir de la constatació intentaran esbrinar per què no existeix l’habitació. Ningú sembla voler explicar-ho fins que troben qui ho fa. El fet és que s’hi va produir un assassinat i d’ençà de llavors s’ha suprimit el 622 de la numeració de les habitacions. Joel i Scarlett van fent algunes indagacions i ella empeny a Joel a escriure una novel·la sobre el que va passar. Ell és inicialment contrari a fer-ho i però ella l’empeny amb força i acaba començant a escriure.

Comencen a investigar i el primer que es troba és un triangle amorós entre Macaire Ebezner, la seva dona Anastasia i el seu amant en Lev. La trama s’embolica d’allò més, amb anades i vingudes en el temps que va descobrint la relació entre els protagonistes, la situació al banc, el paper d’uns i altres. Sota la presencia d’un personatge intrigant i misteriós Tarnogol, al voltant del qual es trobarà la resolució de la trama.

El relat va i ve, avança en el temps i torna a la història i cal en aquests sentit estar amatents perquè no perdi el fil de la lectura.

Capítols relativament curts que ajuden a seguir el relat. 

La narració avança i el que comença com una investigació policial esdevé en alguns moments una comèdia de situacions, les investigacions avançen i amb un final realment sorprenen resolen el crim.

Interessant lectura amb una trama ben estructurada i escrita amb un llenguatge planer que ajuda a que es llegeixi molt bé.

El enigma de la habitación 622
Joël Dicker
Narrariva Internacional
Alfaguara
Penguin Randon House. Grup Editorial
Barcelona juny 2020