El mal de Corcira

“Fue entonces cuando el juez me preguntó qué pensaba de la historia que nos había reunido, y que aquella mañana nos tocaba completar con al reconstrucción del crimen... Quizá esperaba que el hablara de la parte policial, o no. El caso le acabé hablando de Tucidides y de lo que paso en Corcira. De cómo el odio dentro los que forman la misma comunidad puede producir toda suerte de aberraciones y hay quien logra salir de ellas y quien en cambio las perpetúa”

Aquest fragment del llibre fonamenta bona part de la narració. A Corcira, l’actual illa de Corfú va esclatar un conflicte entre els oligarques i el demòcrates. El pensador Tucidides explica que és la primera guerra civil que es produeix a la història i aprofita per carregar contra els enfrontament entre els mateixos ciutadans d’una comunitat.

La novel·la és la investigació sobre un assassinat però aquesta mort dóna peu a una extensa reflexió sobre els anys de plom al País Basc, de com va actuar i de com en van sortir de ferida la societat i pensessin el que pensessin.

Lorenzo Silva va estudiar Dret a la Universitat Complutense de Madrid i va exercir com advocat d'empresa des de 1992 fins a 2002. Ha escrit relats, articles i assaigs literaris. Ha publicat, també, els assaigs,Viajes escritos y escritos viajeros (2000) i Del Rif al Yebala. Viaje al sueño y la pesadilla de Marruecos (2001). Ha escrit també el llibre de relats, El déspota adolescente (2003). Però per sobre de tot és conegut per les seves novel·les, Noviembre sin violetas (1995), La sustancia interior (1996), La flaqueza del bolchevique (Finalista del Premi Nadal, 1997), Algún día, cuando pueda llevarte a Varsovia (1997), El lejano país de los estanques (1998), El cazador del desierto (1998), El ángel oculto (1999), El urinario (1999), El alquimista impaciente (Premi Nadal, 2000), La lluvia de París (2000), El nombre de los nuestros (2001), La isla del fin de la suerte (2001), La niebla y la doncella (2002), Los amores lunáticos (2002) Carta blanca (Premio Primavera, 2004) Los niños feroces (2011), La marca del meridiano (2012) amb la que va obtenir el premi Planeta. La seva obra s’ha traduït a diversos idiomes.

La novel·la comença quan en una actuació en la que participen Bevilacqua i la seva companya Chamorro, aquesta és ferida per un tret i fa que en bona part de la trama estigui absent físicament però en canvi molt present a l’hora de fer l’anàlisi de cas. Mentre això passa Bevilacqua es cridat per l’ara general Pererira, el seu antic cap, i li encarrega una tasca: Escatir que ha passat en un assassinat a l’illa de Formentera. El cadàver d‘un home es trobat en una platja deserta brutalment colpejat. No hi ha dubte, és una mort violenta. L’home ha estat vist en diversos locals d’ambient gai a Eivissa en companyia de diversos joves diferents. El cas doncs sembla un embolic propi de discussió de parella o una víctima més de la gelosia. Ara bé, en descobrir-se la identitat del mort sembla que podria fer variar els aconteixements. La persona assassinada és un ciutadà basc condemnat al seu dia per col·laboració amb ETA. Això portarà a eixamplar el ventall de possibilitats de les acuses de la mort.

Bevilacqua, ara ascendit ja a subtinent, rep l’encàrrec d’intentar resoldre el cas i alhora s’enfronta al repte d’haver de reviure altre cop alguna de les situacions que va viure quan va estar destinat al País Basc i per tant sap que la condició de guàrdia civil no és precisament una bona carta de presentació massa agradable.

Per intentar aclarir el crim Bevilacqua i el seu company Arnau es traslladen a Eivissa i amb el suport i col·laboració de la guàrdia civil de l’illa comencen les indagacions sobre els últims moviments coneguts de la víctima fins a trobar alguns del joves amb qui es va relacionar. El mort és un personatge que acudeix a la illa un parell de cops a l’any gairebé sempre en companyia d’un jove diferent. Després de moure’s pels ambients gais acaben carregant totes sospites en el darrer company del mort amb qui sembla que es va barallar al que detenen i encausen, però sense masses proves concloents però el jutge l’envia a la presó a esperar que s’acabi la investigació.

Però Bevilacqua i el seu equip malgrat les evidències apunten el jove no acaben de tenir la certesa de que sigui el culpable.

Per aprofundir en la investigació i parlar amb la mare del mort una dona de profundes conviccions abertzales es desplaça a Guipúscoa i altre cop, un territori que coneix bé per la seva implicació gairebé trenta anys enrere en la lluita antiterrorista.

Doble feia, per una banda guanyar-se la confiança de l’entorn de la víctima, cosa gens fàcil i per l’altre investigar el mateix entorn per veure si hi ha alguna pista que aporti nova llum als cas i exculpi al jove empresonat.      

El retorn al País Basc li porta de manera irremeiable els records de la seva participació en la lluita contra ETA i el que va significar, la pèrdua de companys, l’intent de posar-se en el cap de l’adversari i intentar comprendre la seva manera d’actuar, les detencions i també la crítica amb una certa prudència la guerra bruta de l’estat i les tortures del cossos policials tenen també el moment per la reflexió.

És en l’entorn dels abertzales que Bevilacqua troba indicis que li permetran seguir noves pistes que el portaran a resoldre el cas.

Novel·la doncs en dos temps, la investigació pròpiament dita de l’assassinat i la retrospectiva de l’actuació del guàrdia civil en el seu temps en els serveis d’informació que lluitaven contra el terrorisme.

L’autor en aquest sentit té una posició clara però tampoc evita fer la crítica que correspon. No hi ha però acarnissament ni cap mena de  demagògia. Fa la crítica des de la seva posició i des de la invocació a Tucídides.

Novel·la extensa, prop de 500 planes on es barregen els records, les reflexions sobre, la lluita contra ETA, la justícia, la vida i la mort.

Com sempre molt escrita amb un diàlegs mol fluïts i amb una trama que s’ajusta al paper de cada personatge.

Un bon entreteniment.

El mal de Corcira
Lorenzo Silva
Colección Ancora y Delfín. 1503
Editorial Destino
Barcelona, 2020