Appletown

Nou llibre de David Marín emmarcat en el gènere negre. Appletown  recull una novel·la breu i diverses narracions de gènere policac. Fantasia, lladres i serenos i una bona estona llegint aquesta narracions que tenen el nexe comú d’endinsar-se e en les ànimes dels protagonistes.

Un d’aquests protagonistes, en Marcel Riera, fa una reflexió que defineix perfectament les narracions de David Marín. “Què és una novel·la, si no es por confondre amb la vida? I què és la vida, si no es pot convertir en una gran novel·la?”. El llibre de Marín parla de vides que s’ha convertit en novel·les amb finals diversos i amb circumstàncies ben diferents 

David Marín Rubio va néixer a Barcelona l’any 1974 i des del 2008 viu a la comarca de la Noguera. Va estudiar periodisme a la UAB i està vinculat al diari El Punt Avui des de l’any 1996. Va treballar  uns quants anys a l’edició del Penedès seguint la política municipal de les nostres viles.  Actualment treballa a la secció de Cultura del setmanari La República, i col·labora amb una columna quinzenal d’opinió a El Punt Avui.

L’any 2015 va publicar la seva primera novel·la, Mala lluna (La Magrana-RBA). Des de llavors ha publicat les novel·les Ciutat fantasma (Llibres del Delicte, 2017), el recull de relats eròtics Amb X de sexe (Pagès Editors, 2016) amb l’escriptora Marta Alòs, i la novel·la Primàries de sang (Pagès Editors, 2019) en coautoria amb Pau Juvillà. També ha participat en els reculls de relats Assassins de Ponent (Llibres del delicte, 2016), Barcelona, viatge a la perifèria criminal (Alrevés Editorial, 2017), Contes de terror (Apostroph, 2017) i Política criminal (Edicions Xandri, 2019).

L’any 2019 va guanyar el premi Crims de Tinta amb la novel·la Purgatori (La Magrana-RBA), un thriller ambientat al Pirineu que gira al voltant del retorn d’una descendent de la Vella Rugalla, una dona de la Vall Fosca condemnada per bruixeria segles enrere, al poble dels seus orígens familiars. És la segona entrega de la sèrie del sergent Rull, inaugurada el 2015 amb Mala lluna.

En les seves novel·les compagina les atmosferes del món urbà i el rural -tractat aquest últim lluny dels tòpics i des de la seva complexitat i modernitat-, i se serveix de les trames i els misteris per explorar també temes com la paternitat, la impossibilitat de retornar al passat o la lluita entre el desig i la raó.

Imparteix classes de redacció periodística al grau de Comunicació Audiovisual i Periodisme de la Universitat de Lleida, i col·labora com a professor d’escriptura a l’Escola d’Escriptura de Lleida.

Appletown és el nom que es va originar per una família que vivia prop d’un hort o d’una granja on es conreaven pomes. El mot antic anglès per a hort és æppeltun, que és un mot compost format per æppel, que significa poma, i tun, que significa recinte.

Doncs bé la primera història porta aquets títol que a més dóna nom al volum. Appletown s’ha convertit en el nom del barri on viuen els lleidatans o els seus descendents a Amèrica. En aquets espai hi trobem al detectiu Johnny Pelegrí. La història però comença quan el periodista Marcel Riera, cobreix la inauguració del canal Segarra Garrigues i en el moment culminant de la cerimònia inaugural per part de les autoritats per dins el canal, arrossegat per les aigües, passa un cadàver. Hi ha un trasbals general i el periodista Riera, tot i que no és el titular de successos del seu diari, segueix el tema. S’embolica la història quan es coneix qui és el mort, un veí de Ponts sense massa ofici ni benefici. La policia dóna una versió dels fets que tanca ràpidament la investigació, s’atribueix la mort a dos estrangers passavolants. Però el Marcel Riera no les té totes i comença la seva pròpia investigació que el portarà a parlar amb gent que li dóna una versió massa diferent. A partir d’aquí segueix l’aventura del periodista que viu un moment personal delicat, s’embolica amb una poetessa del grup anomenat Irrefrenables (picada d’ullet al grup de poetes els Imparables?) i dubta de moltes coses sense tenir clar el seu futur. Va escrivint una novel·la Appletown sense massa convicció que tracta de la relacions entre deu gran famílies amb trets mafiosos provinents de Lleida. En la trama americana de la novel·là l’investigador Pelegrí rep la visita d’una dama que vol allò tant clàssic de que segueixi el seu marit. El detectiu fa la feina a contracor però sabent que no pot dir que no a un dels Padrins d’una de les famílies de Appletown sinó les conseqüències poden ser devastadores. Finalment després de seguir la rutina del marit investigat troba el que desentona i que està lligat a una traïció vinculada a l’espionatge industrial sobre una planta d’estudis de transgènics que ha comprat moltes terres al voltant de Lleida. Casualment un dels pagesos que no ha venut ni volia vendre les seves terres és el mort del Canal de rec.

Tot acaba lligant. Tots els ingredients, amors, xantatges, violència gratuïta, suborns, es poden trobar en la narració hi trobem de tot en una narració que conté els elements de la narració negra clàssica. Es llegeix amb fruïció ja que va generant una creixent tensió amb un final més que interessant.

El llibre conté altres narracions vinculades al gènere negre, són breus incursions en el món de la investigació que serveix per arribar a escatir els sentiments i motivacions que porten a algunes conductes. És el cas de la narració “Tresdits” una magnífica mostra de la capacitat de l’autor d’endinsar-se en la personalitat del policia i del lladre que es coneixen de temps. L’un obsessionat en caçar al lladre i l’altre, el lladre, en evitar-ho. La sordidesa del món de la delinqüència i el desengany del policia a la recta final de la seva feina. La trobada final dels dos protagonistes que des de l’enfrontament hi ha una mena de respecte gairebé vital.

A Gat sobre l’asfalt , la narració ens porta a les conseqüències d’una infidelitat  conjugal amb desagradables sorpreses finals.

A 3%  -el títol ja és premonitori- la corrupció política i les comissions són els punt fonamentat ela narració en mig d’un intent de passar a Andorra amb un feix de molts bitllets. Final sorprenent amb paradoxa.

I finalment a Mestre Kimba, l’autor recrea el món de determinada immigració, el personatge està recuperat de la narració Appletown on hi té un paper important en la resolució final.

Lectura més que divertida amb un llenguatge planer que ajuda a la lectura i amb unes trames versemblants i ben recosides.  

Appletown
David Marín
Pagès Editors
Lleida, gener del 2020