Principi de realitat

Hem comentat en alguna altra ocasió la gran quantitat de llibres que s’han escrit sobre el procés, podríem gairebé afirmar que es possible que s’acabi convertint en un gènere literari. Però el cert és que no tots sobreviuran quan el procés o el processisme acabi. Com? Això el temps ho dirà.

Sobre el procés hi ha llibres de cròniques, hi ha llibres de transfons i d’impressions personals, de seguiment de la història i n’hi altres, pocs certament, que són llibres de fons en que el procés és un motiu per fer una extensa reflexió a l’entorn de la política, del país i de les circumstàncies històriques que han provocat els esdeveniments a Catalunya que ens ha portat al moment en que som.

El llibre explica l’autor és, afegint-hi algunes altres reflexions i escrits, un text que inicialment va ser publicat en castellà a la revista La Maleta de Portbou. Ara surt com llibre amb combinació amb altres textos que s’han anat publicant al diari Ara o a Nació Digital.

És un text doncs elaborat, reposat i per tant amb una anàlisi amb una certa perspectiva i contrast.

Jordi Muñoz és nascut a València i està considerat un dels politòlegs de referència al País. Investigador "Juan de la Cierva" en el Departament de Ciència Política i Dret Públic de la Universitat Autònoma de Barcelona. Llicenciat en Ciències Polítiques i de l'Administració (2002), i doctor en Ciència Política per la Universitat Pompeu Fabra (2009), ha estat professor associat en la UPF, investigador visitant en les universitats de Yale (2007-2008) i Göteborg (2012) i teaching assistant en la Universitat d'Essex.
Els seus interessos de recerca se centren en l'estudi de les actituds polítiques i el comportament polític. Ha publicat articles en revistes com European Union Politics, Comparative Political Studies, Ethnic and racial Studies, Nations and Nationalism Regional and Federal Studies, a més de diversos capítols en volums col·lectius.

A l’any 2012 va publicar “La construcción política de la identidad española: ¿del nacionalcatolicismo al patriotismo democrático?.

El llibre és un llibre que no pretén explicar des de l’objectivitat d’una crònica dels esdeveniments ni analitzar de manera neutral el fets, les reaccions polítiques i l’actitud dels polítics. Fets i accions que de manera encadenada s’han anat succeint fins arribar al punt en que avui ens trobem.

Aquest no és un llibre de crònica i opinió objectiva, aquest no és un llibre neutral com hem dit ja que l‘autor ja ho adverteix: “Aquest llibre en tot cas és un assaig polític, de part, que ofereix una perspectiva clarament escorada, identificada, i identificable amb l’independentisme d’esquerres. Proposa, de fet, una mirada particular sobre el present i el futur del país que parteix d’un compromís explícit que no tinc cap interès a amagar.”

El llibre s’estructura en quatre parts. Abans de procés. Contra el procés. Balanç crític del procés i acaba amb Després del procés.

En cada un dels capítols hi ha diversos apartats que van des del  moment en que es planteja i com va començar el procés, les bases democràtiques del mateix, la resposta autoritària de l’estat sense cap mena de proposta alternativa capaç de seduir a una bona part dels catalans i catalanes, però també analitza al que al seu criteri van ser errors del procés i per tant la culminació frustrant, ara per ara, de tot plegat.

No es queda aquí l’autor sinó que fa planteig de futur i llança propostes que haurien de ser valorades i tingudes en compte a l‘hora de plantejar nous reptes que puguin treure de l’atzucac la política i el mateix País.

De la lectura del llibre ajuda a comprendre com l’independentisme al llarg dels darrers 10 anys va omplint espais i acaba esdevenint una opció majoritària electoralment i per altra banda també en el llibre es poden trobar propostes de futur i de possibles estratègies a seguir a través del diàleg per poder acabar celebrant un referèndum que obtingui una majoria sòlida que l’autor creu que avui encara no té.

Cal agrair que l’autor des de la seva posició independentista tingui el valor en exposar raons crítiques on assenyala el que considera errors d’apreciació política i d’algunes de les actuacions que es van fer a la tardor del 2017.

Amb el realisme com a premissa d’aquí possiblement el títol del llibre “Principi de realitat” l’autor considera que Catalunya no és avui un Estat malgrat s’invoqui simbòlicament la República. I considera que no ho és perquè no es donaven les condicions necessàries i en canvi es van menystenir alguns aspectes cabdals com la divisió social interna, la sòlida de l’estat espanyol i de les seves institucions i que es va menysvalorar i el context europeu. Cap estat va fer ni un pas per reconèixer Catalunya. Muñoz fa també des del seu independentisme una critica pel que ell considera  la falta de legitimitat democràtica de la declaració unilateral d'independència ja que mai va arribar a tenir darrere la majoria dels catalans. Fer aquesta anàlisi en mig del discurs reiterat del “mandat de l’1-O és realment atrevit però intel·lectualment necessari.

Llibre honest, sense enganys, fet des del convenciment ideològic independentista però sense voler fer volar coloms i, al contrari, fer-ho des del realisme i amb propostes plausibles pel futur.

Aquest llibre creiem que serà dels que perviurà de la llarga rastellera de llibres aparegut als voltant del Procés, per la qualitat de l’anàlisi, perquè l’autor és un dels politòlegs influents del país i perquè no amaga els propis errors del procés element bàsic per situar-se realment on som.

Principi de realitat
Jordi Muñoz
Editorial L’Avenç
Barcelona, març del 2020