Una oportunitat perduda

Un any diferent. Ara que acabem d’encetar el 2021, és un bon moment per fer balanç de l’any que acabem de tancar. Aquest estiu, en què no podíem sortir del país per fer turisme, ha estat un any rècord d’ocupació de les segones residències que els estiuejants tenen a Sant Salvador, Coma-ruga i el Francàs. Persones que en algun moment ja van fer una aposta pel Vendrell comprant-hi una casa o un pis, que hi paguen els corresponents impostos, però que segurament fins ara passaven pocs dies al nostre terme municipal. També ha estat l’any de rebre turistes de la resta de zones de Catalunya, tot i que la xifra final no ha estat gaire exitosa.

Què anunciem. Som un poble que viu, en gran part, del sector serveis. És per això que l’Ajuntament i la resta d’administracions públiques destinen permanentment recursos a la promoció turística per mirar d’augmentar el nombre de visitants anual. Campanyes com “El Vendrell tot l’any” o “El Vendrell t’estima” en serien dos exemples recents.

La foto versus la realitat. Què passa, però, quan el que et prometen els anuncis no es correspon amb la realitat? Per internet, sovint es fa broma amb les comparacions entre les fotos espectaculars de productes que estan a la venda i el producte real que acabes rebent quan fas la compra: passa amb anuncis d’hotels, de cases, de roba, d’electrodomèstics, etc. Al Vendrell passa exactament el mateix fenomen. La imatge que han trobat els turistes quan han arribat ha estat la que els residents permanents ja coneixem i aguantem tot l’any: carrers bruts i plens d’herbes salvatges, voreres destrossades, robatoris, ocupacions de cases, urgències eternament col·lapsades, inundacions i fallades elèctriques als barris marítims quan plou, platges sense dutxes, brossa escampada per tot arreu, males connexions en transport públic, connexió deficitària a internet... La llista és llarga, i la pandèmia no pot servir d’excusa per tapar un mal funcionament sistèmic i una degradació que fa anys que arrossega el nostre municipi.

Una oportunitat perduda. Aquest any hem tingut una oportunitat única per fer brillar el Vendrell i fidelitzar els estiuejants de les segones residències i els turistes de proximitat. Era la situació somiada: població captiva (en el sentit que no podia viatjar a l’estranger), forçada a quedar-se a Catalunya, i per tant, oberta a (re)descobrir la nostra geografia. Un context propici, doncs, per sembrar de cara als propers anys: veniu, i quedeu-vos, aquí hi estareu bé. Podíem haver-los deixat una bona imatge en el record, però això no es fa ni amb anuncis ni fotografies, sinó que cal que la realitat palpable, l’entorn immediat, concordi amb les campanyes publicitàries. Les platges són el nostre tresor, però cal que tota la resta estigui a l’alçada. Ara mateix, l’estat de deixadesa i decadència dels nostres carrers no és una carta de presentació gaire atractiva. Quan vas de vacances, busques trobar un lloc net, segur i en bones condicions; tampoc no és demanar massa. Tornarà a passar el mateix, l’estiu que ve?