Caminando a ciegas

El camí és sens dubte un bon escenari per una novel·la, de fet hi ha una certa bibliografia de textos literaris vinculats al Camino. En aquest llibre però el Camino és una excusa per entrar en una trama policíaca ben travada, interessant i que crea aquella dependència que una novel·la negra ha de crear. Personatges que amb les seves actuacions van teixint una teranyina de suspens per rematar-ho tot amb un final inesperat però potser intuït en la darrera part de la narració.

L’autor és en Jordi Soler Ferrer (Vilanova i la Geltrú, 1974) va començar els estudis d'Història en la UB i treballa com a bomber a la seva ciutat natal. A més d'escriure, gaudeix tocant la guitarra, muntant amb bicicleta i viatjant. Sovint, realitzant aquestes dues últimes aficions alhora.

D’aquesta voluntat d’escriure en surt Caminando a Ciegas que creiem que ofereix una bona garantia per seguir desenvolupant més històries protagonitzades per l’inspectora del Mossos d’Esquadra Judith Ferrer.

La Judith és una inspectora dels Mossos a qui la seva feina l’atrau extraordinàriament fins l’extrem que la feina s’ha convertit gairebé en l’objectiu exclusiu de la seva vida. Trencada una relació sentimental de la que va néixer un fill es troba en un moment interessant des d’un punt de vista professional. És una bona policia i apreciada pels seus superiors, però un entrebanc no previst  vinculada amb el pare del seu fill fa que tota la seva carrera perilli. Fruit d’aquesta situació pacta amb el seu comandament que farà unes setmanes de vacances a fi i efecte de poder resituar el seu paper en la unitat on està habitualment.

Troba que potser al Camino de Santiago trobarà la tranquil·litat que li permeti no sols la reflexió, sinó una certa introspecció per poder posar una mica d’ordre a la seva vida.

Es decideix pel Camino del Norte i la trobem que comença a caminar a la ciutat d’Irún.

Paral·lelament al començament del viatge, precisament en el mateix temps i en el mateix camí quan entra ja a Galícia, es fa una troballa truculenta. Una motxilla apareix abandonada al costat dels arbres, la motxilla conté les restes d’una persona esquarterada. La troballa genera una autèntica convulsió en els pobles del costat perquè d’alguna manera pot fer que hi hagi una desbandada de pelegrins que afecti a la seva economia.

La Guardia Civil es fa càrrec de la investigació i concretament l’agent Javier Arroyo és l’encarregat d‘encapçalar les gestions policials per descobrir, primer la identitat del mort, i després qui és el possible assassí.

Al costat del mort hi troben la clàssica petxina que porten molts pelegrins amb la frase “El pelegrí que busca la pau aquí trobarà el descans etern”.

L’agent Arroyo comença la investigació intentant buscar entre les desaparicions denunciades algú que pugui lligar amb les característiques de l’home mort, així mateix els anàlisi forenses també li poden donar algunes pistes que puguin determinar les acuses de la mort trobat a la motxilla.

La Judith Ferrer escolta la notícia mentre va consumint etapes del seu camí. Queda atrapada pel que va escoltant així com per qui porta la investigació. Un vell conegut. La cosa ve rodada: la inspectora Ferrer es troba en un tram del Camino on s’ha produït una mort. A partir d’aquí les dues narracions, la que segueix a la inspectora Ferrer, i la que segueix la investigació a Galícia s’ajunten i ella queda plenament integrada, malgrat algunes reticències a la investigació i s’hi i capbussarà amb cos i ànima.

Totes les investigacions van tancant el cercle al voltant d’un dels cacics del territori i del seu fill. Controlen un seguit de negocis legals com albergs pels pelegrins però també d‘il·legals. La pròpia idiosincràsia del territori fa que aquest personatges estiguin vinculats als poders i tinguin en la seva nòmina de suborns des de guàrdies civils a responsables polítics i també tenen suficients materials com per fer xantatge a polítics i jutges com per poder seguir amb tranquil·litat les seves malifetes i delictes. Extorsions, pedofília, tràfic de drogues i control sobre el territori a base d’intimidar amb un seguit de mercenaris arribats dels països dels Balcans acabada la guerra i comptarà amb cobertures de les més altes autoritats. 

Les investigacions van seguint i la inspectora Ferrer va descabdellant el fil que uneix els diversos fets mentre es produeixen noves morts que fan desconcertar a autoritats i policies. Hi ha pressa per tancar el cas ja que comença a afectar a l’economia i això genera malestar entre la població.

Quan sembla que tenen les proves suficients per detenir al fill del cacic sorgeixen nous fets que compliquen encara més les investigacions.

La inspectora Ferre però comença a tenir intuïcions al voltant del cas que no lliga amb la resolució del mateix, la seva sospita acaba confirmant-se en un final sorprenent i molt potent.

El llibre es llegeix molt bé, amb agilitat, un llenguatge planer i diàlegs ben estructurats que ajuden el ritme narratiu que fan que la narració flueixi amb naturalitat.

El llibre a més de la trama principal conté reflexions a l’entorn del Camino i també sobre els mateixos personatges i les seves circumstàncies, la seva història i les seves perspectives de futur.

Els experts en el Camino diuen que s’hi vagi com s’hi vagi, amb qualsevol capteniment que es pugui tenir, però que per tothom significa un retrobament personal, l’inspectora Ferrer potser sense voler ni buscar-ho també acaba trobant-se a si mateixa i encara un nou camí de futur.

Val la pena llegir Caminando a ciegas, passarem una molt bona estona.    

Caminando a ciegas
Jordi Soler Ferrer
Independently published
Barcelona, 2020