El segundo jinete

Novel·la situada a la ciutat de Viena d’entreguerres, la ciutat és d’un gris general. Després d’una guerra la destrucció i la misèria campen arreu i les ciutat com Viena amb un esplendor natural tampoc se’n escapa.

Però si la guerra deixa cicatrius físiques en la ciutat, també deixa moltes persones amb cicatrius algunes evidents en el seu cos però d’altres més profundes en l’ànima. La grisor s’estén arreu, el desànim és generalitzat, la fam i la misèria es reprodueixen de manera exponencial. Per sobreviure tothom s’aferra al que sigui. No és estrany doncs que en aquest ambient creixi també una certa delinqüència i sigui aprofitat per malfactors per fer de les seves.

Aquesta novel·la és també el naixement literari de l'agent de policia August Emmerich i policia a Viena, en la Viena de després del final de la Primera Guerra Mundial. Emmerich haurà d'enfrontar-se, al costat del seu assistent Ferdinand Winter, a un cas que li portarà pels carrers ombrívols de la ciutat en uns ambients sòrdids i en alguns moments perillosos.

L’autora, l’Alex Beer és una autora austríaca nascuda en Bregenz i resident a Viena. Formada en Arqueologia, va publicar el seu primer llibre, El segon genet, en 2017. Aclamat tant per la crítica com pels lectors, gràcies a ell Beer es va fer amb el Premi Leo Perutz de ficció criminal, guardó atorgat a la millor novel·la en llengua alemanya amb Viena com a teló de fons.

August Emmerich és cridat a investigar si el cos d’un home mort que s’han trobat és un suïcidi o és un assassinat. Pregunta difícil de resoldre sobretot quan la ciutat és encara un autèntic caos, on moren moltes persones i altres fartes d’aguantar la situació de gran precarietat opten per acabar amb la seva vida per acabar amb els patiments que han de suportar diàriament.

Emmerich no és precisament un investigador novell però ara segons quines feines el mortifiquen ja que les seqüeles d’una ferida a la cama fa que es mogui amb una certa dificultat i alhora ha d’anar prenent algunes substàncies per evitar que el dolor el porti a quedar incapacitat.

Tampoc l’ajuda el company que té, el novell Ferdinand Winter, que en algunes ocasions sembla que entorpeix més que no pas ajuda. Li cal aprendre i ell està satisfet de poder-ho fer al costat del comissari August Emmerich que en sap prou.

Es descobreix el cos d'un captaire que presumptament i pel que es pot veure s'ha suïcidat. Però Emmerich no ho veu clar, té dubtes pel lloc, per les circumstàncies i per la vista del cos. Té clar que al darrera hi ha alguna situació que va més enllà de les aparences. El seu instint d’investigador i per totes les dades, fets i respostes que va rebent i recopilant, arriba a la conclusió que es tracta d'un assassinat. Però aquesta conclusió li costa de provar-la i a contra corrent reclama que es segueixi investigant tot i que el seu cap creu que el que cal es arxivar-la i donar-ho com un suïcidi més dels que es produeixen a la Viena d’aquell temps.

Demana temps sense tenir cap ideà però per on començar.

Per tant començant de zero van intentat reconstruir el periple del mort almenys en els seu tram final de la seva vida.

Les anàlisis forenses els ajuden a seguir per diversos camins i en alguns sembla que trobem pistes sòlides que els permeten fer alguns avenços en la investigació.

La història ens porta als baixos fons de Viena amb unes organitzacions de contrabandistes que especulem i comercien amb les més divers matèries. Des de les medicines de primera necessitat fins als més exquisits menjars. Una organització criminal però que casualment dirigeix un antic conegut de l’inspector.

Un passejada per les clavegueres de la ciutat, d’una ciutat que malda per sortir de la misèria però encara queden moltes persones víctimes de la guerra que lluiten per sobreviure en mig d’una corrupció generalitzada i pel domini de criminals que usen les persones marginades com carn de canó dels seus exèrcits per estendre per tota la ciutat la seva influència.

August Emmerich s’hi enfrontarà. És una persona que potser en camí cap l’escepticisme però encara li queda la necessitat de que cal fer justícia i sobretot a favor d’aquelles persones més vulnerables i oblidades.

La novel·la va discorrent amb fluïdesa i a mesura que avança la investigació va descobrint que el cas es més complex i difícil de resoldre i que ben segur la seva resolució també el pot comportar alguna pèrdua personal, es van donant compte que ni les coses resultaran fàcils ni ells sortiran indemnes. Els carrers de Viena es converteixen en l’escenari de persecucions continuades amb resultats incerts i amb sorpreses que van donat girs a la feina d’investigació. Tot pot passar i la majoria de les vegades res de bo. Tot sembla anar a pitjor a cada nou pas que fa l’investigador.

Els cadàvers es van sumant i caldrà treballar, malgrat les ordres d’arxivar-ho, amb rapidesa, imaginació i seguint les intuïcions que l’experiència dona.

Aconsegueixen resoldre el cas no sense complicacions extremes.

La novel·la és llegeix molt bé. Un ritme adequat als fets fa que no es perdi el fil de la narració ni de la investigació. Llenguatge planer, uns diàlegs que ajuden a seguir la lectura i una trama, complexa, però molt ben estructurada i molt ben ambientada i documentada en una ciutat que just intenta sobreposar-se a la desfeta de la primera guerra mundial.

Ha nascut un nou investigador, August Emmerich que segurament donarà magnífiques planes ja que és un personatge que malgrat la seva aparent indiferència té un valors de justícia i de professionalitat envejable.

Excel·lent debut de l‘autora en novel·la negra.

El segundo jinete
Alex Beer
Maeva/ noir
Maeva Ediciones
Madrid 2020