Les dones de nou al camí de sirga

Aquesta frase l’he robada de la novel.la:  “Olvidado rey Gudu” d’Ana Maria Matute, que va copsar en una història fictícia, el paper de les dones a l’evolució de la humanitat, malgrat el pes patriarcal, del que si ens deslliuréssim en algun d’aquests segles o dels propers, segur que tot seria molt diferent. No diem ni millor, ni pitjor però valdria la pena intentar-ho.

Durant  segles, hem remuntat les vores dels rius carregant el pes, amb les nostres mans i els nostres cossos, a l’hora que alcem la veu reivindicant els nostres drets, els nostres desitjos i aspiracions.

A mesura que la vida avançava, naixien ingenis que facilitaven les tasques de tothom, per a unes més que per a d’altres. Això sí, arrabassant tot el que la natura ens podia oferir.

Tenir més no vol dir tenir-ho tothom, així cada vegada veiem que poques persones tenen molt, massa, i que moltes persones més tenen molt poc, massa poc, i moltes més no tenen res.

La pandèmia no és res més que un huracà que ha aixecat la gran catifa social, descobrint tot el que havia a sota: corrupció, avarícia, crueltat, engany, tot un mon de cartró pedra.

I, sense eines, de nou amb les mans nues, homes i dones s’han posat a la feina de intentar salvar vides humanes.

Al cap davant d’aquesta tasca estem les dones, un fet inqüestionable i reconegut a contra cor, però així és: les dones tornem a emprendre el camí de sirga.

I si aconseguim subsistir que ens espera? Doncs, es veu que, ara toca DESAPARÈIXER com a dones, degut a una llei absurda que diuen que és en defensa dels drets humans. Quantes guerres s’han iniciat en defensa dels drets humans?, en aquesta defensa s’han arrasat països sencers, han mort milions de persones civils, s’han desplaçat, violat i torturat, sobre tot criatures i dones, pels drets de qui?

El següent pas es la desaparició de les dones com a humanes. A mans del mateix neoliberalisme que ha consumit tots els recursos del planeta, mentre inventa la manera d’aconseguir més en altres mons. O penseu que la carrera espacial és científica?

Són expedicions pirates i mentre arriba el moment del descobriment de “El Daurat” i un cop venuts tots els recursos socials, han trobat que les dones som un  producte que pot donar grans beneficis sense una gran inversió i que tenim forta demanda.

Ja sabem que després de la pandèmia els treballs seran més precaris i es rebaixaran també els salaris.

Que ens quedarà a les dones? Els nostres cossos: Els nostres úters, els nostres genitals, els nostres òvuls, la nostra llet materna, les nostres criatures. Passarem a ser un producte de consum, pels drets “humans” d’una minoria amb forts recursos i molt poca moral.

Tot el nostre suport a les persones trans, com sempre hem fet.

Sabem dels seus patiments perquè fins ara havíem estat ben a prop, però la nova llei que es pretén aprovar a Madrid, tant sols afavorirà a persones amb forta economia o dependents dels crèdit bancaris que també hi han vist el filó.

Creiem de veritat que es podria protegir a aquest col·lectiu sense carregar-se el 52% de la humanitat a la qual les dones pertanyíem, fins ara.

Pau Munuera Pérez.
Associació de Dones Feministes La Frontissa