Viver de celleristes: llavor del canvi al Penedès

Han estat molts els que han manifestat la intenció de fer un viver de celleristes al Penedès: partits polítics, DO, col·lectius, etc., però, s’han plantejat realment quins són els objectius del viver? Ho han preguntat als viticultors de la comarca?

El context de la situació és que partim un problema endèmic i que fa massa temps que dura: la crisi de preus. No només aquí, amb el raïm, sinó en tot el sector agrari. Aquest gran desequilibri entre els diferents actors de la cadena alimentària (viticultors, elaboradors i distribuïdors) ha fet que el repartiment de la riquesa es quedi en molt poques mans. Qui no s’imagina un Penedès com algunes zones franceses on tenen com a norma estesa el repartiment a parts iguals per als tres agents de la cadena?

Un bon plantejament inicial seria encarar el futur viver com a una eina per defensar, primer, la part més dèbil d’aquesta cadena, els viticultors. Sovint, molts emprenedors que s’inicien en l’elaboració de vins o escumosos se salten el pas de treballar la terra i, per tant, s’hauria d’ajudar primer el viticultor que vulgui elaborar el vi de les seves vinyes. A més, li podria ser d'utilitat com a vàlvula d’escapament del cercle viciós instaurat de baixos preus i difícil sortida.

A vegades ens imaginem un viver material amb un edifici i unes infraestructures físiques, però cal, abans de res, conèixer la realitat del Penedès. Fa pocs anys, per exemple, a partir del moviment de vins naturals, molta gent i molts joves viticultors emprenedors ja han començat a fer-se el seu propi vi, invertint en dipòsits i maquinària.

Si és així, per què no s’aprofita també aquesta empenta per començar a construir eines col·lectives per donar ales a aquesta gent? I, oi que tenim companyies que ens porten tota la documentació relacionada amb l’activitat agrària? Doncs, per què no crear un assessorament fiscal i un mentoratge per reduir la càrrega burocràtica que comporta iniciar aquest tipus d’activitat?

Una altra realitat és que moltes de les noves microbodegues han recuperat o estan recuperant antics cellers, i en lloc d’un viver localitzat, es podrien proposar també serveis col·lectius compartits i itinerants, com és l’embotellat o l’oferta de serveis diversos. Alhora, aquesta pot ser una bona manera de conservar patrimoni i trobar funcionalitat a les masies de la comarca. Aquest viver pot ser la llavor del canvi del nostre Penedès. Reflexionem-hi.

Ferran Mulet
Membre de la comissió permanent de l’Alt Penedès d’Unió de Pagesos