Consumits pel foc

Després d’un quants anys de sequera literària, en concret deu anys des de Jo confesso, Jaume Cabré torna amb una nova novel·la,   Consumits pel foc, una novel·la relativament curta, no arriba a les 200 planes. A la narració el protagonista intenta recuperar la memòria per intentar ser conscient del que li està passant, quines circumstàncies l’envolten. La història també té la intersecció i la presència d’un petit senglar el godellet que segueix les seves descobertes i interacciona en la història, com si es tractés d’una faula del protagonista, l’Ismael.

Novel·la que agafa des del primer moment un bon ritme i a través del descobriment de la vida del protagonista i els fets que van succeint al seu voltant.

Jaume Cabré (Barcelona, 1947) va saltar amb força en el panorama literari internacional amb la novel·la Les veus del Pamano, i també amb les seves novel·les Fra Junoy o l'agonia dels sons, Senyoria i L'ombra de l'eunuc; també cal destacar els seus reculls de contes Viatge d'hivern i Quan arriba la penombra i les seves reflexions sobre art i literatura, aplegades a Tres assaigs. Ha escrit guions televisius i cinematogràfics. És membre de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. La projecció internacional va créixer amb Jo confesso, la novel·la monumental que l’ha consolidat com el referent indiscutible dels autors catalans contemporanis, guardonada amb el premi Courrier International a la millor novel·la estrangera 2013, premi Kulturhuset Stadsteaterns a Estocolm 2017, el premi Atenes de Literatura 2017, i el Premi Ciutat de Barcelona 2013 a la projecció internacional de la ciutat. La seva obra ha superat les 100 traduccions a altres llengües.

Jaume Cabré està considerat un dels autors amb més rellevància de la literatura catalana actual per la seva capacitat de narrar i també pels registres diversos que ha donat a la seva obra.

El títol Consumits pel foc té sentit en veure com l’autor descriu a les falenes, aquestes papallones que van donant tombs al voltant de la llum, girant i acostant-se cada cop més al focus lluminós fins que moren cremades sense ser conscients del fet. Els protagonistes també es va movent al l’entorn d’un centre que pot portar la llum a  la història, els protagonistes van tancant cercles cada cop més propers al final del nucli de la història, acostar-s’hi és necessari però també a l‘acostar-s’hi tenen el perill de quedar consumits pel foc de la mateixa història.

El protagonista de la narració és l’Ismael Godall una persona que ha tingut una infància difícil i complexa que segur que l’ha marcat de per vida. El pare flautista de l’Orquestra Municipal i copista de partitures, li retreu constantment la mort de la mare en el seu part. El pare acaba embogint i vol eliminar al mateix Ismael. A partir d’aquí el nen és internat en un centre de persones menors tutelades i de tant en tant va a veure el seu pare fins que trenca definitivament amb ell.

Aconsegueix tirar endavant, estudia i troba feina de professor de llengua i literatura, però té uns entrebancs amb la direcció i perd la feina, en aquest moment complex de la vida  es retroba amb la Leo una antiga veïna de quan eren petits, entre els dos neix una atracció i mica en mica van guanyant una certa intimitat. La Leo també porta un càrrega pesada al damunt.

Un dia per casualitat (o no) mentre va pel carrer es troba amb un antic conserge de l’institut on treballava, el Tomeu, amb la seva companyia es veu arrossegat a una història estranya i misteriosa  que acaba amb un accident.

Quan Ismael desperta no recorda ni el seu passat només té alguns flaixos es troba en una mena d’hospital on es sotmès a un interrogatori on sembla que s’interessin més per la informació que pot donar l’Ismael que la seva pròpia salut.

Ismael està desconcertat, ha perdut bona part del seu coneixement i està perdut intentant saber que fa allà i perquè li reclamen una informació que ell creu que no té o almenys no la recorda. Al final fuig i entra en noves situacions poc habituals.

A partir d’aquí la nebulosa s’estén a l’entorn de l’Ismael i va intentant recordar qui és, què feia, quines relacions tenia, quina informació li reclamen... Busca i rebusca en la seva semi nebulosa en que es troba i entremig dels seus somnis van apareixent un grup de senglars que també viuen en la seva nebulosa descobrint els seus entorns a la recerca de menjar, evitant els caçadors i van descobrint nous espais de moviment. Entre ells hi ha el Godellet que és protagonista de la història paral·lela. Històries de dissort que es complementen.

A mesura que avança la narració els personatges van recuperant part de la seva memòria i per tant de la història que ha provocat al situació en que es troba l‘Ismael.

Va coneixent nous personatges i va resolen el tema plantejat i origen de la situació en que es troba.

Hi ha també els remordiments de creure que ha participat en alguns fets que segurament mai no hagués participat si no hagués succeït  l’encontre fortuït, o no, amb el conserge del l’Institut que buscava una “clau” poder accedir a allò que busquen i que creuen que l’Ismael els pot oferir.

Tot gira a l’entorn de la recuperació de la memòria del protagonista que lentament va recordant i amb passos endavant i algun enrere intenta sortir del cercle en el que ha entrat.

Pinzellades de novel·la negra, amb una intriga inquietant, la història paral·lela entre l’Ismael i el Godellet que van intentant descobrir coses noves. També cal estar atents als protagonistes secundaris perquè importen per arrodonir la història..

Una novel·la en que la narració i la història del protagonista enganxa, amb els clars i obscurs de cada personatge que donen a la història girs interessants i alguna sorpresa inesperada.

Consumits pel foc
Jaume Cabré
Col. A tot Vent 745
Editorial Proa
Barcelona, abril 2021