Tres partits i un destí

Queda molt lluny el maig del 2019 quan els polítics que tenim en els nostres ajuntaments, consells comarcals i diputacions van passar pel filtre de la sobirania popular per aconseguir els seus càrrecs polítics. Aquí al Baix Penedès, els tres municipis més grans de la comarca van veure com el Psc s’emportava el peix al cove i amb pactes amb diferents formacions entre elles els nacionalistes aconseguia les seves respectives alcaldies. El Consell Comarcal va tornar a editar el pacte des hereus de Cdc i Psc que ha permès a les formacions de sempre seguir decidint sobre transport escolar, beques de menjador, aigües residuals i poca cosa més. Aquest cop ha passat una cosa insòlita que encara no havia passat mai al Baix Penedès que un polític de fora del Vendrell o Calafell fos el seu president.  Una comarca que amb el pas del temps també va evolucionant envers la coherència.

En aquesta primera etapa de la legislatura ha passat un fet extraordinari que com ha afectat a la resta del món també ha tingut els seus efectes en aquesta comarca a mig camí de tot arreu. El covid ha afectat seriosament les nostres contrades encara que crec que mai durant aquesta pandèmia hem estat oferint les pitjors dades de Catalunya i hem seguit el ritme general del Principat sense caure en la zona més perillosa. Si donem un tomb a les nostres comercials veurem que la pandèmia s’ha endut alguns negocis, però per altra banda també s’han obert noves propostes fruit de nous emprenedors que han decidit apostar per un negoci propi.

Entre una cosa i l’altra estem l’epicentre de legislatura i ara anem treballant per la segona meitat d’aquests quatre anys que acabaran al voltant del maig del 2023.

La comarca segueix en el seu ritme on cada reietó local treballa per al seu municipi sense una política global de comarca tot i que en honor a la veritat en el món del turisme han sorgit alguna iniciativa tímida supramunicipal que trenca la tònica localista que sempre ens ha caracteritzat.

El Vendrell ha abocat aquesta legislatura fruit de la passada a Coma-ruga i al parc Tabaris,. Un 6.000.000 d’euros aniran destinats a refer les piscines del Tabaris i la plaça Germans Trillas. Una part de tot ha això ha estat finançat parcialment pels Fons Feder, que havien de resultar la meitat de la despesa total, però un cop més es quedaran molt curts per pagar tot el que costarà aquesta aposta per una part de l’obra de Padrós. Evidentment la població anirà veient com alguns impostos com l’Ibi aniran pujant per intentar quadrar el pressupost del consistori per als propers exercicis. A partir d’aquest punt de legislatura els especialistes aconsellen congelar la política impositiva municipal i deixar alguns serrells pendents per al proper govern que arribi al consistori local. És el moment d’inauguracions vàries i pica pica, però clar amb el temps de pandèmia tot això no es pot portar a terme i s’han de buscar alternatives. 

Tenim nous espais que serveixen per donar a conèixer les nostres gestes com és la nova sala de premsa. Un espai reservat als grups polítics municipals perquè expliquin davant els mitjans públics municipals i algun més els seus nobles somnis.

Ara és el moment que les diferents formacions que integren la majoria absoluta del consistori vagin marcant paquet i donant a conèixer les seves particularitats si és que es volen presentar a les properes eleccions municipals amb formació pròpia. Potser és que finalment s’integren dins el sac del Psc on tothom sembla que hi és benvingut a canvi de votar sempre en consonància amb la majoria o mostrar abstenció utilitzant el vot de qualitat de l’alcalde per inclinar la balança. Ara mateix Ciutadans està integrat totalment a la voluntat del Psc i no ha deixat notar en aquesta primera part de la legislatura cap tret diferencial de l’equip de govern. Per altra banda, la representant de les platges també és una prolongació del partit majoritari de l’equip de govern. Després tenim la regidoria sense formació que volia passar de l’oposició al govern amb una cartera popular, però al final s’ha quedat a mig camí de tot arreu navegant entre dues aigües, però que tampoc té més importància. L’actual equip de govern té assegurat la majoria absoluta en totes les votacions al ple i organismes municipals encara que després moltes coses es queden penjades en el silenci d’algun calaix.