Estimar els animals

Volia fer una reflexió sobre una notícia que he llegit avui a l’Eix Diari, sobre la creació d’una plataforma per defensar els gossos.
Jo he tingut gos i conec l’empatia que es crea, també reconec la gran importància que significa per persones grans que quasi no poden sortir de casa, o d’invidents que són la seva guia, o bé, els gossos que estan al servei de la policia, dels rescats...

Un altre tema és la lluita per tenir platges naturalitzades. Els que teniu una certa edat recordareu com eren les platges fa trenta o quaranta anys. Et trobaves feixos de posidònia a les mans quan t’endinsaves a les aigües, podies veure moltes espècies de crancs vius, petxines de mil colors, peixets que nedaven al teu costat... i molts i molts ocells, que aprofitaven les platges per niar o també, per descansar durant les seves rutes migratòries. Ho recordeu?

Durant el confinament, la platja va “despertar” una mica. Dic despertar perquè la platja no és només un lloc per passejar o banyar, és un ecosistema viu. Doncs sí, mentre nosaltres estàvem sense poder sortir, van augmentar moltes espècies que formen part d’aquest ecosistema: les aus migratòries, com el corriol camanegre protegit per la CE, les sargantanes, com per exemple la sargantana cua-roja, moltes espècies de gavines, entre elles la gavina corsa, també protegida i en perill d’extinció,  intents de fer nius la tortuga babaua... A més, hi ha la microfauna que serveix, en part, d’aliment per les espècies abans esmentades.

Doncs sí, ens hem quedat sorpresos de la presència de  gran quantitat d’aus a les platges de Vilanova, que utilitzen o bé per criar o per descans i/o alimentació. S’està restablint de mica en mica aquest ecosistema ferit, i per això, s’ha d’anar en molt de compte en l’època de nidificació.

Les directives europees, les lleis de l’estat i de la Generalitat obliguen a les institucions a vetllar perquè les platges tornin a renaturalitzar-se, i que no s’extingeixin espècies. La Posidònia, per exemple, omple d’oxigen als entorns costaners, i és l’hàbitat de molts animals. Hem d’entendre, que a la platja ens hem d’integrar respectant l’intent del refer de la natura. Per respectar aquests indrets naturals no hauria de caldre cap fórmula de protecció, només faria falta més consciència de formar part d’un planeta divers.

La prohibició dels  gossos a les platges en èpoques de cria no és cap guerra als gossos. Els gossos tenen drets com també en tenen les altres espècies i hi ha una llei que els protegeix a tots. Els que hem tingut o tenim gossos sabem que són molt nobles però no tenen el nivell de consciència de saber si trepitgen o persegueixen un estol de gavines. Per aquesta raó, si hi ha aquesta consciència del benefici de la recuperació de platges com ecosistemes vius, cal respectar les normatives que venen de les institucions assessorades per professors universitaris i especialistes en el tema.

Qui estima un gos, ha de saber estimar els altres animals, ha de col·laborar a la pervivència de les altres espècies, sobretot les més amenaçades i vulnerables.

Marga Serra Alías
Biòloga
APMA-GARRAF EDC