Estels que encara fan llum

No és un llibre d’entrevistes, és alguna cosa més senzilla i alhora més personal; l’autor ens presenta ‘gent que va conèixer’ en funció de la seva labor professional, i també privada: els fa comparèixer, a les pàgines del llibre, evocant records retinguts en la seva memòria, la qual es mostra ben exercitada. El llibre és amè, i joguiner i tot; d’entrada ens adverteix  que «tots són morts, menys un» i ens convida a descobrir aquest últim. A part de l’amenitat amb que el llibres està escrit -que pel meu paladar lector no és poca cosa- és una estimable font d’informació sobre substancioses particularitats d’un llarg enfilall de personatges, que van des de Borges i Knud Ahnlund (secretari del Comitè del Premi Nobel), a Mossèn Dalmau o el senyor Marcò («jueu» de Palafrugell). Dic que és amè i de bona lectura perquè els assumptes que Pi de Cabanyes extreu del record sobre les trobades amb aquests ‘estels que encara emeten llum’, són atractius i presentats amb agilitat literària. Podríem dir que han estat traçats amb lleugeres, però expressives, pinzellades. Hem de suposar que aquests traços han pogut ser fets amb més o menys gruix i lluminositat en funció de la disponibilitat del partenaire, i la qualitat del seu capteniment.

L’agilitat amb que han estat traçades aquestes pinzellades ha permès incloure un bon nombre de personalitats i personatges -ambdós status tractats amb el degut respecte. No és el mateix extreure informació d’un poeta com Joan Brossa, quasi críptic i volgudament dispers i entremaliat, que de la loquacitat d’un artista com Josep Maria Subirachs, decidit en desvelar la seva bona i desmesurada obra del temple expiatori de la Sagrada Família; o de la heterodoxa experiència popular de mossèn Dalmau, del que la pregona saviesa del Pare Batllori. És precisament aquesta ample, vasta i tot, panòplia de personatges i personalitats -sense que entre un i altre terme hi hagi d’haver cap mena de preferència jeràrquica ni menysteniment qualitatiu. És des d’aquesta òptica que les ‘animes lluminoses’ que ens mostra Pi de Cabanyes se’ns presenten amb alguns dels seus atributs i peculiaritats humanes, i fa bo de conèixer-les, i l’autor fins i tot ens fa sentir certa nostàlgia de no haver-les conegut, o no haver-les conegut millor; perquè no dubto que els lectors que segueixen l’obra d’Oriol Pi de Cabanyes, hauran pogut conèixer-ne més d’una i de dues.