La hora de las gaviotas

Ane Cestero i el seu equip tornen a investigar els crims que se succeeixen en La hora de les gaviotas, de la mateixa forma que ja ho fessin en La dansa de les tulipes en la reserva de Urdaibai.

Al final del llibre hi ha un nota de l’autor que és extraordinàriament significativa. El 8 de septiembre de 2020 fue el primero sin incidentes en Hondarribia. Tras casi treinta años de enfrentamientos, no hubo insultos, no hubo pancartas, silbatos ni plásticos negros. La pandemia originada por la Covid 19 impidió que el Alarde pudiese celebrarse…

El Alarde és una festa típica del poble d’Hondarribia, és una festa que rememora un assetjament militars del francesos i es festeja l’aixecament del setge a que va estar sotmesa la població. Consisteix en una desfilada processó on hi van civils vestits de militars que escolten la passejada que es fa rememorant el vot a la mare de deu de Guadalupe. Històricament només hi anaven homes i les dones estaven relegades a fer de “cantineres”, d’ençà un anys algunes companyies incorporen dones fet que ha provocat moments de tensió, enfrontaments i violència per aquells que segueixen defensant diuen la tradició i no volen que hi participin dones.

En mig de l’Alarde i en la desfilada d’una companyia on hi ha dones es produeixen el fets que donen peu a la novel·la. Hi ha un boicot total amb cordó humà, amb bosses de plàstics per evitar la seva visió, els xiulets i totes aquestes històries que encara s'organitzen per a humiliar a les dones que desfilen. En mig d’això es produeix una mort.

Ibon Martín (Donostia, 1976) ha conquistat un lloc propi en el thriller nacional i internacional gràcies a les seves passions: viatjar, escriure, descriure.

La seva carrera literària no va començar en la novel·la sinó en la literatura de viatges. Enamorat del paisatge i la geografia basca, va recórrer durant anys totes les sendes d'Euskadi i va posar en marxa un projecte personal amb el qual va editar diverses guies. En els seus textos bategava el desig de retornar a la vida els vestigis històrics i mitològics que els seus passos descobrien, per la qual cosa el naixement de la seva primera novel·la, La vall sense nom, es va produir de manera natural com a manera de mantenir aquest cordó umbilical amb les seves arrels. Després d'ella van arribar Els crims del faro, El far del silenci, La fàbrica de les ombres, L'últim akelarre i La gàbia de sal, una sèrie de quatre llibres inspirats pel thriller nòrdic que es van convertir en un èxit rotund.

La dansa de les tulipes (Plaza & Janés, 2019) es va col·locar en els primers llocs de les llistes de més venuts i ho va consagrar com un dels autors més destacats de thriller tant a Espanya com a l'estranger, on vuit de les editorials internacionals més prestigioses es van rendir a l'encanteri de la seva narrativa.

La hora de les gaviotas la seva novel·la darrera confirma que és el mestre del suspens i de la novel·la negra ambientada a Euskadi i en els seus escenaris naturals.

La Unitat Especial d’Homicides d’Impacte és l’encarregada de portar el cas de la mort d’una dona durant la desfilada de l’Alarde mixt. Tot fa suposar que és un assassinat conseqüència de la batalla que hi ha entre els defensors de la vella tradició de que no hi participin dones. Sembla que algun d’aquets ha anat molt més lluny del que seria raonable i suportable.

La unitat la porta el comissari Madrazo, però ara està fent una part del Camino de Santiago per complir una promesa que es va fer a ell mateix i que té a veure amb la seva infància i amb la voluntat de fer-se Ertzaintza, al llarg de la novel·la es resoldrà el per què del viatge.

Ane Cestero ha de fer-se càrrec de la investigació sota el comandament d’un altre policia que no es massa ben rebut ja que els imposa un company, Sáez, i, a més, és una persona que busca més el protagonisme davant els mitjans de comunicació i el superiors que no pas en el treball de camp. Tot i així Cestero recupera el seus companys d’altres casos, la Júlia i l’Aitor i comença les investigacions.

Van a cegues, no hi ha masses imatges del moment de la mort i les que hi ha no són concloents, els motius poden ser diversos si no es confirma que és violència de gènere i la defensa anacrònica de la no participació de les dones.

Però les coses es compliquen i es superposen incendis en barques de pesca i caserius pertanyents a una acabalada família de vinyaters i també altres morts que desconcerten els policies encarregats de la investigació ja que semblen sobreposar-se i avançar-se als treballs per resoldre els crims. Tot sembla que el crim de l’Alarde es un crim de violència masclista, i ho és, però la derivada va portant cap altres crims que també s’emmarquen en aquesta violència de gèneres i l’explotació de la dona.

El llibre tracta doncs temes molt actuals com és la violència exercida sobre les dones, el llibre manté un ritme narratiu àgil i ràpid. Són capítols curts que van desteixint una troca molt embolicada amb diverses trames i subtrames col·laterals.

La relació entre els membres del grup.

La situació del seu cap Madrazo i la necessitat vital d’enfrontar-se  al seu passat.

La teràpia contra la violència rebuda per part de la mare de l’Ane. 

El paper dels mitjans de comunicació i la necessitat d’alguns dirigents policials d’estar sempre en el centre de la informació.

El masclisme, la intolerància i la intransigència són aspectes que són substancials en la narració.

Trama sòlida que posa de relleu la investigació de la policia i com actituds d’odi poden, en temes relativament quotidians, generar grans conflictes que generen morts, desolació i dolor.

Segueix la línia d’interès de tota l’obra de novel·la negra del mateix autor.

La hora de las gaviotas
Ibon Martín
Editorial Plaza i Janés
Barcelona, gener de 2021